Agnès Algueró aterra a Lo Quiosc en el marc d'«Els Acústics del TME»

ENTREVISTA A AGNÈS ALGUERÓ


A poques hores per la seva actuació en territori pallarès, Pallars Digital conversa amb Agnès Algueró per conèixer de primera mà què ens espera de la seva visita al Pallars.

Què ens portaràs el proper divendres a Lo Quiosc?

Les cançons del meu primer disc que es diu Bosc Endins. Amb això també espero portar una mica el paisatge del poble on he crescut que és Batet de la Serra i una música intimista amb lletres que parlen d'amor, d'inseguretats i de la cruesa de l'ésser humà.

Com ha influït la pandèmia en la teva carrera artística? Creus que el malson s'acaba?

El confinament va ser un moment de pausa que em va ajudar a prendre la decisió de fer el meu primer disc. Em vaig retrobar amb els somnis que em faltaven per complir a la meva vida i un era aquest. La pausa em va servir per acabar cançons i posar una mica d'ordre a tots els temes que tenia fets. Per altra banda, va ser un moment molt dur i que voldria no tornar a viure. Crec que ja fa temps que s'ha anat acabant el malson, però també crec que en vindran d'altres i que hem d'aprofitar molt el nostre dia a dia perquè no sabem què pot passar demà. 

És la primera vegada que actues al Pallars? Què n’esperes, d’aquest concert?

No és el primer cop! Vaig venir a cantar Mujer Frontera amb la Clara Peya. De l'actuació espero retrobar-me amb un paisatge bonic i poder mostrar a la gent que vingui les cançons de Bosc Endins en un espai tranquil. 

Per què és tan complicat actuar en territoris allunyats de la gran capital, com és el nostre?

No ho sé. La veritat és que a mi sempre m'han sortit més concerts per Girona que per Barcelona. Suposo que, tot i que som un país petit, hi ha persones que veuen segons quins territoris una mica lluny i apartats. Realment no estan massa lluny però crec que potser estem massa ben acostumats i no ens esforcem a anar a veure artistes que no coneixem que estiguin a més d'una hora de cotxe.