Kike Herrero: «El Pallars és la millor zona del país per observar el cel nocturn»

El Kike Herrero (València, 1986) segurament és la persona que millor pot explicar el cel nocturn que veiem des del Pallars. Astrofísic de professió, ha viscut a Lleida gairebé tota la seva vida, però el 2014 es va instal·lar a les nostres comarques. Aquí compagina la tasca de recerca a l'Observatori del Montsec amb la divulgació de l'astronomia des de Celístia Pirineus, l'empresa que va fundar amb Xavier Palau, i amb la qual intenta apropar a tots els públics els secrets del cel que tenim al damunt, declarat com a reserva Starlight per la Unesco.

El visitem a Torallola, on s'ha construït una "casa positiva", una de les poques que hi ha actualment al Pallars, però que destaquen per la seva sostenibilitat i l'autosuficiència energètica. Una rara avis que, en realitat, pot arribar a tenir el mateix cost que un habitatge corrent, i que suposa una atractiva alternativa tenint en compte l'elevadíssim cost actual de l'energia. - Què et porta aquí al Pallars?

- Bona pregunta! I no és una sola cosa. La meva parella ja vivia al Pallars Sobirà fent feines d'educació ambiental i de natura. Però el que em porta aquí sobretot és l'astronomia i les oportunitats que oferia en aquell moment el Montsec. Tant per treballar en la recerca com en la comunicació.

- Ets astrofísic.

- Des de molt petit m'ha agradat la natura i en especial aquesta part que és el cel nocturn. Des que tenia 13 o 14 anys, quan em van regalar un telescopi, ha sigut la meva passió. Després vaig estudiar física, un màster d'astrofísica i vaig fer un doctorat a la Universitat de Barcelona dedicat a la recerca sobre planetes extrasolars. I va ser en acabar aquest doctorat que vaig venir cap al Pallars buscant l'oportunitat de treballar no només en recerca a l'Observatori del Montsec, sinó també en fer els meus propis projectes de comunicació en astronomia i divulgació.
 
- Som en l'indret ideal per fer-ho?

- Sí. Per una banda, aquí com a astrofísic, per a la recerca, hi ha l'Observatori del Montsec amb el telescopi Joan Oró. I, per altra banda, hi ha l'oportunitat que ofereix l'astroturisme, un món que encara estava per encetar. Però ja des del 2013, el Montsec és una zona certificada com a reserva Starlight, una les dues primeres de Catalunya juntament amb la d'Aigüestortes. Per tant, podríem dir que el Pallars Jussà i el Sobirà són les millors zones del país per al cel fosc.

- Quina és la teva tasca a l'observatori?

- Primer cal matisar entre el que és el Parc Astronòmic del Montsec, a Àger, i l'Observatori del Montsec, que es troba a Sant Esteve de la Sarga, i que està gestionat per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Jo estic una mica entre els camps de l'enginyeria, d'instrumentació astronòmica avançada i de telescopis automàtics, i el de l'astrofísica, que en aquest cas porto un dels programes de recerca sobre l'estudi d'exoplanetes.

«Des del Pallars s'han descobert dos nous planetes»

- Heu descobert alguna cosa recentment?

- El telescopi Joan Oró és multipropòsit. Es dedica cada nit a observar el que encomanen astrònoms de tot el món, tasques dedicades tant a exoplanetes, asteroides, forats negres... Dels més de 5.000 planetes que coneixem al voltant de l'univers, podem dir que n'hi ha dos que s'han descobert al Pallars, i amb noms tan romàntics com XO-6b i XO-7b (riu). Amb aquest telescopi no fem descobriments destacables des d'aquí, però sí que col·laborem la detecció de molts exoplanetes o supernoves, així com amb missions espacials que prenen dades puntualment. El telescopi està al 100% de rendiment i treballant en molts programes diferents.

- Amb el Xavier Palau vau crear Celístia Pirineus.

- Des de molt petit la part de l'astronomia que més m'ha agradat és la divulgació, compartir-ho. Vaig conèixer al Xavier Palau a Barcelona, en un curs que jo donava d'astrofotografia, i ens vam avenir molt bé. I, de fet, ell també és un dels culpables que vingués cap aquí. Una gran motivació va ser crear un projecte de difusió de l'astronomia, que és Celístia Pirineus. Ho vam portar els dos fins que es va jubilar, i ara per a mi és la pota que manté la part més emocional de la meva feina. És una bona manera d'aconseguir que el que faig pugui arribar a tothom i portar-ho al nivell més familiar
 
- La gent d'aquí potser no és conscient del que té?

- Això passa a tot arreu. Faig moltes activitats per a grups privats, però també han anat molt bé les que hem fet a través d'ajuntaments, per exemple els de la Vall Fosca, la Pobla o Tremp. Hem organitzat coses on sí que acostuma a venir més el públic local, sobretot a l'estiu. Això ha permès arribar a la gent d'aquí; el primer que hem de fer és conèixer que tenim una cosa única, estimar-ho i protegir-ho. Hem de fer que durant molt temps les futures generacions puguin veure la Via Làctia i que no se'ns mengi la llum.

- Precisament una de les grans amenaces és la contaminació lumínica. S'estan fent bé les coses?

- Jo vaig venir aquí quan s'havia començat a engegar la reserva Starlight i hi havia un nivell de protecció. En general, crec que s'està fent molt bé, però pitjor del que a mi m'agradaria; no només aquí sinó en general. Il·luminem molt els carrers, sobretot en pobles petits. Per què hi ha d'haver llums? Però pel que fa a la regulació, les coses s'estan fent com toca, tret d'algunes excepcions, més a nivell privat que de l'enllumenat públic.
 
- L'astroturisme és compatible amb el model turístic actual?

- A nosaltres no ens ve gent especialitzada en aquest sentit, però sí pel turisme de natura, el turisme curiós. I d'això aquí al Pallars en tenim molt. Hi ha molta diversitat que fa que vagi venint un nivell de turisme que vol conèixer i respectar l'entorn i la natura. I això és clau pel tipus d'activitats que fem amb Celístia.

- Tu Kike també ets un model d'eficiència energètica, especialment amb la casa on vius. Explica'ns una mica què significa i com funciona.

- Nosaltres vam viure a Aramunt, en una casa de lloguer, però que gastava molta energia. Aleshores, vam veure com se'n construïa una altra just davant nostre, una casa que era diferent. Va ser veure-ho i obrir-nos els ulls. Jo sempre havia somniat amb un lloc on ens poguéssim generar el màxim de les coses que necessitem, fer-nos la nostra pròpia energia. Sempre he trobat injust com de les coses que són essencials per a la vida humana se'n pot nodrir algú a nivell privat. El dia que jo pugui anar a Barcelona amb l'energia que m'he fet amb el Sol... serà molt excitant.

Aquests tipus d'habitatges s'anomenen "cases passives", és a dir que consumeixen molt poca energia gràcies a com estan fetes pel que fa a l'aïllament i l'orientació. Importen el material, l'estructura i com està situada envers el Sol. En el nostre cas, a banda de gastar poc, la casa es pot generar la seva pròpia energia, amb panells solars, i fins i tot produeix més del que gasta. A aquest tipus de cases se'ls anomena "positives". És el màxim model de la sostenibilitat. L'arquitecte és el Josep Bunyesc, que n'ha fet unes quantes per aquí al Pallars. Al final és pedra, fusta, aïllaments com la llana i el cotó... tot fet de manera senzilla. I plaques solars.
 
- No són cases que estiguin a l'abast de tothom...
 
-Dues coses. L'important és que la gent s'hi pugui sumar. En primer lloc, hi ha el tema econòmic; fer-se una casa així són diners, però en aquest cas és una inversió, i no en són més que amb una casa normal. Per tant, no és més cara que l'habitual, es poden fer de diferents modes... no cal ser ric. I, en segon lloc, aquí partíem del major avantatge, teníem llibertat excepte per les normatives urbanístiques.

Nosaltres la vam poder fer amb l'orientació i la disposició òptima pel Sol. Però també se'n fan rehabilitacions d'altres que ja existien. Aquí la clau és l'eficiència de l'edifici, i abans de posar-se plaques solars, l'important és veure per on estem llençant els diners. Fent una inversió en aquest sentit tenim molt d'estalvi. Hauria d'haver-hi ajudes perquè aquest model arribés a tothom, especialment a la gent que més ho necessita.

«Calen facilitats perquè la gent jove s'instal·li als pobles»

 
- Per acabar, dos últimes preguntes: què creus que li falta al Pallars?

- Facilitats perquè la gent jove vingui a viure als pobles, fora de Pobla i Tremp. Que les cases estiguin disponibles. Comença a haver-hi més habitatge turístic que primera residència. Hi ha llocs que prefereixen llogar-ho cap a aquest sector perquè se'n treu més diners. I això a mi m'ha colpit. És de molt valor que algú vingui aquí a viure, i s'hauria d'incentivar que les cases fossin per viure-hi. El turisme està bé, però en pobles petits com Torallola la prioritat hauria de ser aquesta.

- I què li sobra?

- Escombraré cap a casa: llums a la nit. El tema de la contaminació lumínica no està estable. Cal prendre consciència de l'estalvi energètic, com per exemple estalviant llum a les nits. 

 Fes clic aquí per veure totes les entrevistes de Pallars Digital
 

Altres notícies que et poden interessar