L'autoproducció fotovoltaica al Pallars avança: quantes plaques hi ha a cada municipi?

Les instal·lacions solars fotovoltaiques per a l'autoconsum a Catalunya s'han multiplicat per 22 en el darrers tres anys, fins a superar les 50.000, evidenciant així un boom d'aquesta forma d'obtenció d'energia. Concretament, del 2020 al 2022 se'n van implantar 48.676 instal·lacions, malgrat que tan sols se n'havien construït 2.247 en els 18 anys anteriors. No obstant, les dades també mostren una distribució territorial molt desigual d'aquests espais a nivell comarcal i municipal.

Evolució del número d'instal·lacions fotovoltaiques per a l'autoconsum a Catalunya

Les dades, recollides pel Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat, apunten a una societat que cada vegada més aposta per les energies renovables. Des de l'Institut Català de l'Energia, associen principalment aquestes instal·lacions a particulars, dels quals diuen que són els principals causants que aquests espais "s'hagin disparat per tres durant els últims nou mesos". Aquest fenomen, confirmen, s'ha anat produint des del 2020 i ha crescut progressivament durant els anys 2021 i 2022.

Al Pallars, la mitjana d'instal·lacions fotovoltaiques per a l'autoconsum és de 54,15 per cada 10.000 habitants. Un fet que les situa lluny de la cua de Catalunya, ocupada pel Barcelonès i la Val d'Aran, però també a una certa distància del Moianès o el Solsonès, que lideren la llista amb 181,4 i 161,9 instal·lacions, respectivament. 

Entre les dues comarques, però, també hi ha certa diferència. Així, mentre que el Pallars Sobirà compta amb 67,6 instal·lacions solars per cada 10.000 habitants, la xifra mitjana al Pallars Jussà és de 40,7. Si bé la mitjana d'instal·lacions fotovoltaiques en tots dos casos no és de les més altes al país, en el cas de la potència, el Pallars sí que escala posicions. Per una banda, el Sobirà compta amb una potència mitjana de 8,1 kW per cada 10.000 habitants, mentre que en el cas del Jussà és inferior, concretament de 4,5 kW de mitjana. 

Pel que fa als municipis, el protagonisme és per als menys poblats. I és que Farrera i Sant Esteve de la Sarga lideren en nombre d'instal·lacions per a l'autoconsum, amb 172,4 i 163,9, respectivament. En l'altra cara de la moneda, la Pobla de Segur i Alt Àneu són els que tenen menys instal·lacions per cada 10.000 habitants, concretament 19,7 i 23,3. 

Respecte a la potència d'aquestes instal·lacions, l'ordre es repeteix: Farrera lidera de nou el rànquing amb 413 kW de mitjana per cada 10.000 habitants, seguida de Tírvia, que tot i tenir només 76,3 instal·lacions, aquestes suposen una potència de 381,7 kW. Al capdamunt també hi trobem Sant Esteve, amb 368 kW, i Senterada, el tercer municipi del Jussà amb més plaques -darrere de Talarn, amb 163,6- però amb una potència mitjana de 233,3 kW per cada 10.000 habitants.

Quines comarques compten amb més estacions fotovoltaiques per al autoconsum? I a quines hi ha més potència mitjana?

Quan es parla de potència, comarques com l'Alta Ribagorça i, ara sí, l'Aran, lideren el rànquing amb 28,6 i 17,7 kW de potència mitjana cada 10.000 habitants. No obstant, hi ha alguns casos puntuals en els quals l'existència d'instal·lacions molt potents disparen o acaparen el gruix de la potència generada del territori. El cas d'Aran exemplifica a la perfecció les diferències que es poden produir entre número d'instal·lacions i potència generada: malgrat tenir només 10 instal·lacions a tota la comarca, les altes potències d'algunes d'elles fan pujar la mitjana de manera abrupta.

Efectivament, l'existència d'instal·lacions amb potències molt elevades pot portar a establir mitjanes de producció energètica que no acaben de ser del tot fidels en relació a la seva implantació real. Aquest fet s'observa al rànquing de comarques, però, sobretot, al de municipis, en què algunes grans instal·lacions puntuals tenen potències que no quadren amb les d'un particular i, per tant, podrien estar nodrint d'energia a empreses. A la localitat de Sallent (el Bages) s'ubica la instal·lació fotovoltaica d'autoconsum amb més potència de Catalunya (3.520 kW). El top 3 el completen dues instal·lacions al Far d'Empordà (2.750 kW) i al Prat de Llobregat (2.220 kW). Aquestes xifres s'allunyen molt de la potència mitjana a Catalunya, que és de 8 kW.

Quins municipis compten amb més estacions fotovoltaiques per a l'autoconsum? I a quines hi ha més potència mitjana?

D'altra banda, tal i com passa amb les comarques, el mapa anterior evidencia les diferències entre els municipis catalans a l'hora de decantar-se per l'energia solar en termes d'autoconsum. Localitats com Viladasens (887,8 instal·lacions per cada 10.000 habitants), Viladamat (764,3) o Orís (619,4) lideren el rànquinq i es troben molt lluny de municipis com l'Hospitalet de Llobregat (1,8 instal·lacions per cada 10.000 habitants) o Barcelona (6,2), els quals se situen a la cua. La capital, a més, presenta la potència mitjana per cada 10.000 habitants més baixa de tot Catalunya: 0,1 kW.

Una pràctica molt rendible

Les dades del Departament d'Acció Climàtica també evidencien l'excedent energètic que generen aquestes plaques. És a dir, energia que es produeix però que no és utilitzada de forma instantània pel particular o empresa que manté la instal·lació. La rendibilitat en aquests termes resulta innegable: el 97,8% de les instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum a Catalunya generen excedents.

La rendibilitat econòmica de les estacions amb excedents ve de la mà de l'aplicació del mecanisme de compensació simplificada. Aquest mètode estableix que l'energia generada per la instal·lació i no utilitzada de forma instantània es registra en un comptador per tal de calcular el seu valor econòmic. Aquest valor econòmic es descompta directament de la factura elèctrica de la companyia de forma mensual i no acumulable.

Altres notícies que et poden interessar