Anuari: El 2022 al Pallars

Quan falten poques hores per estrenar el nou any, a Pallars Digital hem volgut mirar enrere per repassar lo més destacat d'aquest 2022 a les comarques pallareses, fent especial èmfasi en aquells esdeveniments polítics, socials, culturals i esportius que han marcat la nostra terra durant aquest any.

Un 2022 en què sembla que ja hem pogut deixar enrere la Covid-19, gràcies en bona part a la campanya vacunació on ha participat la majoria de la població. L'any, de fet, va començar amb l'administració de la tercera dosi o dosi de reforç, i acaba amb una nova crida de Salut per augmentar la protecció contra la Covid i la grip. 
 

Gener: Tremp acomiada Miquel Verdeny

Malauradament, durant el primer mes de l'any el Pallars va haver de plorar la mort de dos alcaldes històrics. Per una banda, l'exbatlle convergent de Tremp, Miquel Verdeny, va traspassar el dia 23, als 70 anys. El polític i propietari de l'empresa Galetes Verdeny, va ser alcalde de la capital del Pallars Jussà en dues ocasions, entre 1983 i 1991 i entre 2003 i 2005. Per altra banda, el dia 2, la Pobla de Segur també acomiadava Xavier Bada, alcalde del municipi entre 1987 i 1991, i diputat al Parlament de Catalunya entre 1984 i 1988.

Encara en l'àmbit polític, el 19 de gener el Pallars i el Pirineu guanyaven un altre diputat al Parlament de Catalunya. L'advocada isonenca Jeaninne Abella, de Junts per Catalunya, ocupava l'escó a la cambra catalana després de la renúncia de l'alcalde d'Alcarràs, Joan Carles Garcia. Abella, doncs, es convertia en la tercera diputada pallaresa d'aquesta legislatura, juntament amb el republicà Antoni Flores i la socialista Sílvia Romero.

I en l'àmbit esportiu, el corredor poblatà Eugeni Roselló participava per novè any a la Montane Spine Race, considerada com la cursa "més brutal del Regne Unit", amb 431 quilòmetres. Malauradament, i com en altres ocasions, el pallarès -guanyador de la prova l'any 2013- va haver d'abandonar després d'una lesió, i quan era líder de la cursa. 
 

Febrer: La Fiscalia assenyala la Fiella

El dijous 3 de febrer, el record d'un dels episodis més negres de la història de Tremp i del Pallars tornava a escena. Prop d'un any i dos mesos després, la Fiscalia de Lleida denunciava la Fundació Fiella per la mort de 64 ancians durant el terrible brot mortal de Covid-19 succeït el desembre del 2020. Sis dies després, la jutgessa de Tremp obria dues causes contra l'exdirectora tècnica i la responsable d'Higiene Sanitària del centre. A finals del mes de març començarien les declaracions al jutjat dels diversos implicats en el cas, que continua obert.

En matèria de Covid-19, el dia 23 també s'aplicava una mesura molt celebrada, especialment pels més menuts de les dues comarques. I és que la fi de les quarantenes a les escoles marcava també el final d'un període ple de maldecaps, incerteses, però sobretot d'aules mig o completament buides.

I per acabar el mes, dos fets que ballen entre l'esperança i la preocupació. Per una banda, es feia públic que Tremp optaria a acollir el Grau en Infermeria de la Universitat de Lleida. Una possibilitat que, si es convertís en una realitat, podria portar a la ciutat fins a 160 alumnes, 40 per cada curs. Per altra banda, la capital del Jussà també va aconseguir mantenir durant un any més les proves de la Selectivitat. Tot plegat, després que transcendís que el municipi ja no acolliria aquests exàmens. Malauradament, enguany encara no se sap si la ciutat les mantindrà. Una circumstància que, novament, posa en risc l'equilibri territorial a les nostres comarques.
 

Març: La guerra d'Ucraïna arriba fins al Pallars

Sense dubte, un dels fets més tristos d'aquest 2022 a escala mundial ha estat l'esclat de la guerra d'Ucraïna. La invasió del país per part de Rússia, el 24 de febrer, va provocar una allau de dolor i de refugiats, alguns dels quals van arribar fins al Pallars. Al mateix temps, a les comarques pallareses també es va produir una onada de solidaritat, amb l'organització de diverses recollides d'ajuda humanitària, especialment menjar i material.

Paral·lelament, en aquest país de l'Europa de l'Est, el periodista de TV3, l'isonenc Lluís Caelles, cobria el conflicte sobre el terreny, posant en risc la seva vida, però relatant amb una gran professionalitat la cruesa de la guerra. En una entrevista a Pallars Digital, Caelles relatava aquesta experiència, a l'hora que donava diverses claus sobre com es podrien desenvolupar els futurs combats.

Per altra banda, el Pallars es posava en alerta després de l'atac d'un llop a un ramat de la Vall Fosca. Un ramader d'Antist denunciava que havien intentat matar una de les seves ovelles. Un fet que significava el primer atac d'aquest animal al Pallars i zones pròximes dels darrers 100 anys.

I finalment, en l'àmbit esportiu, el jugador trempolí Andreu Tomàs, capità del Finques Prats Lleida, anunciava la seva retirada de l'hoquei patins després de 17 anys a l'elit. A la seva esquena, tres títols europeus i una gran carrera que el consoliden com un dels pallaresos més il·lustres, juntament amb el seu germà i també exjugador d'hoquei, Lluís Tomàs.
 

Abril: El Geoparc manté el segell de la Unesco

Afortunadament, el mes d'abril va començar amb notícies més bones. La més destacada, la revalidació del segell de la Unesco durant quatre anys més per part del Geoparc Orígens. Una certificació vista com un reconeixement mundial a la tasca d'aquesta entitat envers el territori. Un Geoparc, a més, que ja ha estrenat una nova seu a Tremp per augmentar la seva visibilitat, i que té previst començar a posar les bases d'un museu virtual a l'aire lliure durant el 2023.

I l'endemà de la Diada de Sant Jordi -plenament recuperada- el Pallars vivia un altre esdeveniment històric: el centenari del derbi pallarès de futbol, el clàssic entre el CF Tremp i el CF Pobla, que en aquesta ocasió es van endur els trempolins guanyant per 2 a 1. Històrica també va ser la retransmissió del partit que va fer el programa Tremp en Joc de Ràdio Tremp, la primera d'un matx de futbol al Pallars, i que va ser conduïda pels periodistes de Pallars Digital i la Veu de la Conca, Tomàs Garcia, Jordi Ubach i Miquel López.
 

Maig: La febre d'Alcarràs

En l'àmbit cultural, aquest any per descomptat ha estat marcat per l'èxit de la pel·lícula Alcarràs, de Carla Simón, guanyadora de l'Os d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín. Un reconeixement que va catapultar el film cap a la fama, i que tot i quedar fora de la cursa pels Oscars, va omplir les sales de cinema d'arreu del país. Al Pallars, aquest fet no va ser una excepció: l'estrena del film a La Lira de Tremp -en sis sessions- va exhaurir totes les entrades, com també a Sort, on el cinema Els Til·lers es va quedar petit per veure la guardonada pel·lícula, que va comptar amb participació pallaresa.

En esports, el CF Tremp es coronava al Pedrasanta després d'una brillant temporada, proclamant-se campió de lliga de Tercera Catalana i aconseguint l'ascens a Segona cinc anys després. Els homes dirigits per Jordi Bacardit van sumar 82 punts i només dues derrotes, firmant la millor campanya de la seva història, amb 99 gols a favor i només 24 en contra.

Durant aquest mes, el vandalisme va tornar a fer acte de presència al Pallars. Diversos arbres acabats de plantar al Parc del Riuet de Sort van ser tallats deliberadament. Un acte que va provocar la reacció del consistori, que va condemnar-ho, alhora que feia públic el projecte integral de reforma d'aquest espai verd, que s'ha estrenat parcialment durant aquest mes d'octubre.

I abans d'acabar el mes, una molt bona notícia que ens afecta a nosaltres. El dia 27, i per celebrar el seu 9è aniversari, el diari Pallars Digital inaugurava la seva primera oficina a Tremp. Un espai, situat als baixos del número 6 del carrer Barcelona, per apropar a la gent encara més el periodisme independent i de proximitat que fem des del mitjà.
 

Juny: Adeu als Jocs del 2030

En plana política, aquest 2022 ha estat marcat sobretot per l'intent de candidatura del Pirineu per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Una tessitura que va mobilitzar la demarcació i el Pallars entre els partidaris i els detractors de la cita olímpica, i que alhora que ha posat sobre la taula un altre debat: quin ha de ser el model econòmic de les nostres comarques? Una qüestió que encara és vigent, al contrari de la candidatura, que durant el mes de juny fracassava estrepitosament després del desacord entre Catalunya i l'Aragó.

El 21 de juny, diversos indrets del Pallars van patir els efectes d'una forta tempesta, considerada posteriorment com un esclafit. Les pluges i les fortes ratxes de vent -que van arribar als 94 quilòmetres per hora a Tremp- van fer caure arbres i van provocar greus destrosses. Les més destacades van tenir lloc al Parc del Pinell de la capital del Jussà, on diversos arbres de grans dimensions van acabar al terra.

Amb el juny arribava l'estiu, i amb ell, les altes temperatures. La primera onada de calor va fer pujar els termòmetres per sobre dels 30 graus. Un fet que va obligar, per una banda, a que les falles de la Pobla de Segur -que tornaven després de dos anys aturades- haguessin de baixar sense foc des de la muntanya de Santa Magdalena. Les altes temperatures també van afectar la celebració de la revetlla de Sant Joan, obligant diversos municipis pallaresos a prohibir els petards i les fogueres per l'alt risc d'incendi.

El 23 de juny, a més, les Valls d'Àneu lamentaven la pèrdua de Joan Blanco, un dels seus activistes culturals més prolífics. El fins aleshores vicepresident del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, que també havia sigut president de l'entitat entre 2007 i 2011, moria víctima d'un infart als 58 anys. Impulsor també de l'Arxiu d'Imatges del Consell Cultural, agrupant més de 15.000 fotografies, Blanco havia sigut alcalde d'Esterri d'Àneu entre el novembre de 2018 i el juny de 2019.

Juliol: Col·lapsats pel foc

El juliol començava al Pallars amb l'avís d'una nova onada de calor. Durant el mes de juny, les altes temperatures i la sequera ja havien encès les alarmes, desembocant en els múltiples incendis que durant aquells dies van cremar arreu de Catalunya. L'incendi de Baldomar, a Artesa de Segre, va amenaçar de creuar el Montsec, però no va ser fins al 18 de juliol que el foc va començar a cremar en aquesta serralada. Un incendi en una zona de difícil accés prop de la font de les Bagasses va amenaçar el Pallars. El fum i les cendres d'aquest foc -que cremaria més de 71 hectàrees- eren ben visibles des del Jussà i van provocar que la comarca es convertís en la base d'operacions de les tasques d'extinció.

Durant aquells primers dies de mes, però, també seria notícia un altre fet trist: diversos atacs de l'os provocaven que Ramon Cornellana, un pastor de Farrera, prengués la difícil decisió abandonar les pastures de muntanya, i endur-se les seves 450 ovelles a les Garrigues. Un fet que va fer refivar el debat -encara molt vigent- sobre la difícil convivència entre l'os i la ramaderia tradicional al Pirineu.

Però no tot van ser males notícies. També va haver-hi temps per a la festa i la gresca, en aquest cas de la mà del Talarn Music Experience. El mític festival celebrat a Lo Quiosc tornava per la porta gran els dies 15, 16 i 17 de juliol, amb les multitudinàries actuacions, destacant les d'Stay Homas, Suu i d'Albert Pla. Els pallaresos i pallareses, doncs, van poder tornar a gaudir de la música sense mascareta i en un entorn privilegiat.
 

Agost: l'aigua escasseja

Malauradament, durant l'agost la calor no va donar treva, la qual cosa va afectar greument les reserves d'aigua d'alguns municipis del Pallars. Per aquest motiu, cinc d'ells -Baix Pallars, Esterri, Llimiana, Isona i Conca Dellà i Sant Esteve de la Sarga- es van veure obligats a aplicar restriccions i a limitar-ne el consum per garantir l'accés a l'aigua potable.

Mentrestant, a Tremp van tenir lloc dos successos lamentables. En primer lloc, un desconegut es donava a la fuga després d'atropellar greument un ancià de 92 anys amb el seu vehicle. Pocs dies més tard, una dona trempolina denunciava una agressió quan tornava a casa seva. La víctima, que sortosament no va patir cap lesió, va ser abordada per l'agressor, que no va ser detingut pels Mossos d'Esquadra.

I finalment, a Salàs de Pallars, una de freda i una de calenta. Per una banda, la mítica Fira d'Art del poble s'acomiadava finalment després de poder celebrar la 30a edició, truncada per la pandèmia. L'esdeveniment artístic baixava doncs la persiana davant la manca de gent per tirar-lo endavant. En l'altra cara de la moneda, les Botigues Museu incorporaven un nou espai museístic dedicat a l'antic comerç: una pastisseria. L'empenta de l'historiador i expressor Sisco Farràs continua ben viva, com bé es va demostrar gràcies al capítol del programa Volando Voy, presentat per Jesús Calleja, dedicat al Pallars Jussà.
 

Setembre: Maria Barbal torna «Al llac»

I després d'un estiu massa calurós, tocava refrescar-se una mica, també literàriament. És el que va fer la guardonada escriptora trempolina Maria Barbal, que amb la seva darrera novel·la, Al llac, tornava a un dels espais mítics de la seva joventut: el pantà de Sant Antoni. Una obra que l'ha permès ser finalista del 6è Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'any. Durant aquest 2022, a més, Barbal també ha tingut temps de publicar La terra dels núvols, el seu primer àlbum infantil il·lustrat, i de convertir-se en la nova membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Pel que fa al futbol, més bones notícies. El CF Pobla es proclamava campió de la Copa Pirineus després d'imposar-se per 3 a 0 al Coll de Nargó. L'escenari no podia haver sigut millor, ja que els poblatans van alçar el títol al Pedrasanta, el camp del seu màxim rival. Enguany, a més, l'equip de la Pobla també està de celebració, ja que després de més de dos anys d'"exili", ja disposen finalment d'un camp propi.

El setembre també ens va deixar una anècdota curiosa i divertida, segons com es miri. En aquest cas va implicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que en una polèmica badada, va canviar el nom del Pallars Jussà per Pajares de Yuso en una traducció literal sonada que va aixecar força polseguera.
 

Octubre: Buscant Josep Català

Si l'octubre va tenir un nom, aquest és el de Josep Català, el veí de Sort que va desaparèixer el dia 25. Malgrat les nombroses i exhaustives tasques de recerca i el voluntarisme de molts pallaresos i pallareses, malauradament encara no s'ha pogut localitzar a aquest estimat ciutadà de la capital del Sobirà. Català va ser vist per darrer cop per la zona de la Vall d'Àssua amb el seu vehicle, un Mitsubishi totterreny de color gris amb matrícula L-2437-Z.

Aquest mes també va viure un repte impressionant, el que va completar el corredor poblatà Eugeni Roselló: 780 quilòmetres del Camí de Sant Jaume en 166 hores, el Camino Non Stop. Tot i quedar-se a tan sols 12 hores de superar el rècord, l'ultrafondista pallarès va afegir una fita més al seu llarg historial de proeses.

I amb l'arribada de la tardor, a també estrenàvem la nostra pròpia newsletter. Un butlletí setmanal -La newsletter el Pallars- escrit pel seu director, Jordi Ubach, per repassar les notícies més destacades dels darrers set dies, curiositats, així com activitats del cap de setmana.
 

Novembre: El Fogony torna a revalidar l'estrella Michelin

El penúltim mes de l'any començava amb el primer temporal de vent i neu al Pallars, que obligava a circular amb cadenes al Port de la Bonaigua. També va haver-hi temporal, en aquest cas judicial, per a Germà Gordó. L'Audiència Nacional decidia enviar el poblatà a judici pel cas del 3% de Convergència Democràtica, pel qual se li demanen 18 anys i 10 mesos de presó.

Afortunadament, el novembre també va venir acompanyat d'altres bones notícies. La primera, un nou aniversari de "la padrina del Pallars", Montserrat España, que celebrava els 108 anys des de la residència d'avis d'Esterri d'Àneu. L'altra gran notícia era de caràcter gastronòmic, i és que el restaurant Fogony de Sort conservava la seva estrella Michelin per 18è any consecutiu.

Desembre: Els Raiers, patrimoni de la Humanitat

I el fred del desembre donava pas a un fet que va escalfar els cors de molts pallaresos. Després d'anys de treball, els Raiers de la Noguera Pallaresa eren reconeguts com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Una notícia que va desfermar l'eufòria a la Pobla de Segur i a tots els territoris raiers d'arreu del món.

Per altra banda, els amants de l'esquí van poder donar el tret de sortida a la nova temporada a la majoria d'estacions del Pirineu, que també l'encaraven amb optimisme. La neu també va ser protagonista el dia 12, en aquest cas amb sorpresa, ja que les nevades a cotes baixes van emblanquinar, i en alguns casos col·lpasar diversos indrets i carreteres de les dues comarques, especialment a Sort i la Vall Fosca.

I en darrer lloc, acabem aquest 2022 amb bones notícies per al turisme actiu i sostenible pallarès. Tres projectes de les dues comarques rebran fons europeus Next Generation per potenciar l'activitat turística. El primer a la Pobla de Segur, que tindrà 2 milions; el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, que en rebrà 2,3 milions per iniciar un projecte de cicloturisme; i finalment, l'Ajuntament de Lladorre, que gestionarà 1,4 milions d'euros per convertir-se en destinació esportiva sostenible.
 

Altres notícies que et poden interessar