Un món "on no hi ha etiquetes, mirades discretes, ni comentaris fora de lloc"; un món "on per fi perdem la por a mostrar qui realment som". Aquest és el món que la
Rut González, una estudiant de segon de Batxillerat de l'
Institut Hug Roger III de Sort, ha somiat i ha volgut transmetre a través de la seva gran passió:
la música.
Malauradament, la Rut canta sobre un
món utòpic, on poder-se expressar lliurement i on les relacions amb persones del mateix sexe estan plenament normalitzades. I ho ha fet a través del seu treball de recerca, on a banda d'investigar sobre la lluita pels
drets LGTBIQ+ i contra l'
homofòbia, també ha volgut aportar el seu granet de sorra al món de la
cançó protesta.
"Durant tota la meva vida he estat envoltada de música, i m'ha ajudat moltíssim", explica.
"Vaig poder augmentar la meva autoestima i tenir el valor de sortir de l'armari". De fet, amb aquest treball de recerca feta cançó, la Rut també volia que altra gent que es troba o s'ha trobat en la mateixa situació pugui sentir-se identificada. "M'agradaria que qui ho escolti pugui dir:
"si ella ha pogut, encara que visqui en un poble, jo també".
El fet de viure en un poble marca la diferència a l'hora de sortir de l'armari? Segons la Rut, "potser a la ciutat és més fàcil, mentre que al Pallars, si surts de l'armari, t'etiquetaran més ràpidament; seràs la bollera o el marica del grup.
No sé si és més difícil, però saps el que t'espera", sentencia.
Com és sortir de l'armari en un poble de poc més de 1.000 habitants? En el seu cas, no ha viscut cap situació desagradable com a tal, però sí que
ha hagut d'escoltar alguns comentaris que "no calien". "El que més em tirava enrere era la família, però com que tenia el seu suport, la resta m'era igual, i els meus amics sempre ho han sabut".
I a l'hora de triar el tema, va tenir por dels comentaris? "Sempre hi haurà gent que et dirà no a tot", explica. "Vaig estar pensant-ho molt, i quan vaig fer les enquestes pel treball, vaig trobar que molta gent gran, més o menys de l'edat dels professors, havien respost de manera una mica contrària al que jo buscava". "
Hi havia respostes molt homòfobes, lamenta, i em va fer por seguir amb aquest treball perquè temia que quan em corregissin, ho miressin de manera subjectiva i em baixessin la nota". Tanmateix, assegura,
"el que vull amb aquest treball és visibilitzar, i per molt que hi hagi gent en contra, ho faré igualment".
Ara bé,
les respostes o actituds homòfobes no són exclusives de la gent gran. La Rut també es va sorprendre de veure-les entre els
joves de 15 a 17 anys. "Potser no ho fan a propòsit i igual no se n'adonen, però em va sorprendre que fos en el grup d'edat on la gent comença a saber qui és o surt de l'armari".
El món que descriu la Rut a la cançó és possible? Ara mateix, ella no ho veu probable. "Igual en un futur això acaba canviant, i espero que sigui així, però encara s'estigui avançant, hi ha molta gent que no vol canviar la seva mentalitat". En aquest sentit, es mostra clara:
"El món avança, però ells no avancen amb el món".
Què caldria fer, doncs, perquè la situació canviés? "
S'hauria de començar des de ben petits, des que neixen", afirma. "Hi ha molta gent que pensa que això s'ha d'explicar quan siguin grans i que ara és un tema que no toca; jo no ho veig així;
si s'han criat des de petits en un ambient de diversitat, de grans tindran la ment oberta".
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
.jpg)
_(2).jpg)
_(1).jpg)
_(2).jpg)
.jpg)
_(2).jpg)
