Cultura i persones amb discapacitat a les Valls d'Àneu

Senyor director,

Des de la meva condició de persona amb discapacitat, voldria poder fer unes observacions envers diferents situacions en què malauradament ens continuem trobant dones i homes amb necessitats especials.

Voldria però centrar-me en les persones que dins del capítol de la discapacitat tenim la mobilitat reduïda i la dificultat que suposa la superació dels diferents i variats “obstacles” que la vida quotidiana ens ofereix.

Tothom pot saber o intuir el que signifiquen les Barreres Arquitectòniques, però jo voldria fer més incís en el que la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat, defineix com a Barreres d’actitud: actituds que, directament o indirectament, per acció o per omissió generen una situació discriminatòria en obstaculitzar que una persona amb discapacitat pugui gaudir dels seus drets en igualtat de condicions respecte a una altra persona en una situació anàloga.

Per por de deixar-me exemples que impedeixen la normalitat de la marxa, tant sols n’esmento uns quants als transports: autobús, tren, estacions de tren, andanes d’estació; entrades i interiors d’edificis públics: instal·lacions esportives, esglésies, etc.

A totes elles podríem sumar-li comerços i botigues, que en la seva obertura, l’Ajuntament corresponent no els ha requerit a posar una rampa d’entrada en substitució del típic esglaó.

A les discapacitats vingudes per malaltia o accident si han d’afegir les pròpies de l’edat, per tant, estem parlant d’un gran nombre de persones que ens hem d’ajudar d’aparells ortopèdics com bastons, crosses i cadires manuals o elèctriques.

A tot això i abans d’entrar a personalitzar, convé fer esment de les moltes protestes i denúncies que s’han hagut de realitzar en front les nefastes actuacions dels polítics, en general, pel poc interès d’ajut i pel molt incompliment de les pròpies lleis que ells han signat i que desprès no compleixen. 

Som persones amb necessitat de moviment i com que no volem quedar-nos ancorats, necessitem sortir, conèixer gent i territori i això inclou també el gaudi de la cultura.

He anat fent diverses visites al Pallars Sobirà, en concret a les Valls d’Àneu, portat per l’interès de conèixer el romànic.

Doncs bé, a la majoria d’esglésies i recintes no hi vaig poder accedir ni a gaudir d’un moment de recolliment, ni vaig poder fruir de l’art, ni assistir a algun concert, simplement perquè, altra vegada, el que diu la llei, que tot edifici públic ha de ser accessible, no s’aplica.

A nivell públic i a molts pobles, no hi ha cap plaça d’aparcament per a nosaltres i quan n’hi ha alguna, la majoria de vegades està ocupada per gent del país o de fora, no cal dir que en edificis institucionals com a màxim hi ha una rampa que et mena a l’entrada però per accedir a altres dependències hi ha escales.

Demano doncs, amb tot el respecte, que les autoritats responsables de les esmentades esglésies tinguin cura de solucionar aquests problemes per tal que les persones amb més necessitats tinguem un “accés” lliure a una vida plena en tots els seus béns i serveis, inclosos els culturals.

Gràcies.

Jordi Ullés Capsir