Metges i professors, a la vaga: pressió del sector públic al Govern

Metges i professors (i taxistes) protagonitzaran aquest dimecres i dijous dues jornades de vaga. Cadascú té els seus motius, però, en tot cas, que tres serveis prou essencials convoquin aturades a la vegada es tradueix com una mesura de pressió enorme cap al Govern, que ha fracassat en els intents durant mesos d'evitar que les vagues s'acabessin produint. La demora en la tramitació dels pressupostos, amb unes negociacions que s'estan allargant, tampoc ajuda a calmar el sector públic. Els comptes ja corren el risc de no entrar en vigor el primer trimestre de l'any si el Govern i el PSC no assoleixen un acord immediat.
 

Manifestació de professors i metges a Barcelona

Així doncs, el col·lectiu sanitari es manifestarà aquest dimecres en una marxa que començarà a les 10 hores des del Departament de Salut i acabarà a les 12 hores a l'Estació de Sants. Un dia després a la mateixa hora, els metges faran una segona marxa amb punt de partida la plaça Sant Jaume, enfront de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, i acabarà davant del Parlament de Catalunya. El mateix faran el dimecres a les 11 hores els professors, que de cara al segon dia de vaga preveuen concentracions descentralitzades. Abans, aquest dimarts, la Intersindical ha convocat ja als sanitaris a fer vaga. Per últim, aquest dissabte els sindicats i actors socials també han convocat una altra concentració unitària a plaça Sant Jaume.
 

Què demanen els metges?

Pel que fa als metges, representats pel sindicat Metges de Catalunya -el majoritari entre els facultatius- es mobilitzen per la pèrdua de professionals per diversos fronts -jubilacions, èxode a l'estranger, traspàs a la privada o renúncies- i l'impacte de la sobrecàrrega de feina en l'atenció a la ciutadania. Si bé en un inici el Departament de Salut va celebrar que es donessin dos mesos en la convocatòria de la vaga per arribar a un acord, aquest no s'ha acabat produint. De fet, la setmana passada el conseller Manel Balcells va defensar que el sistema sanitari és d'"excel·lència" i va recordar als metges que els recursos "són els que són".


En la quantitat de professionals, preocupa el fet que els pròxims anys es perdran uns 9.000 metges per jubilació i perquè hi ha facultatius que estan avançant la seva retirada "perquè ja no poden més". També alarma la fugida de professionals que se'n van a altres països europeus amb millors condicions. En aquest sentit, els sindicats reclamen millorar els sous. Una altra carpeta pendent és la reducció d'hores i la jornada de 35 hores setmanals que altres autonomies ja implementen.
 

Els serveis mínims

La crida a vaga s'emmarca únicament en el col·lectiu de metges, i no implica altres sindicats amb la resta de professions implicades en el sector sanitari. Amb les actuals xifres, doncs, s'estaria interpel·lant uns 25.000 facultatius. Pel que fa als serveis mínims, el Departament de Treball fixa el normal funcionament d'urgències i de les unitats especials com les UCI i els tractaments de quimioteràpia i radioteràpia de necessitat vital. També s'haurà d'atendre l'activitat quirúrgica inajornable i l'atenció d'emergències al 061. La resta de serveis seran com en un dia festiu.
 

Què volen els mestres?

Els sindicats educatius faran vaga després de mesos de negociacions sense èxit amb el Departament d'Educació. La nova mobilització es produeix després de la sobrecàrrega arran de la necessitat de refer horaris per facilitar les noves incorporacions, a mig curs, per fer efectiva la reducció de l’hora lectiva. Per altra banda, es demana un pacte d'estabilitat del personal interí i que es faci un concurs restringit per a aquest col·lectiu, a banda de reduir el percentatge d'interins als centres. Queda pendent també negociar un calendari per revertir la resta de retallades, punt que va quedar fora de l'acord del setembre. En aquest sentit, els sindicats demanen augmentar la inversió en educació fins al 6% del PIB català, equiparar els sous dels professors de formació professional i poder reduir en dues hores lectives l'horari dels docents majors de cinquanta anys.


Per part del Govern, el conseller Josep González-Cambray va assegurar a principis d'any que "no s'entén" la vaga convocada pel sindicat USTEC perquè s'estava a punt de signar un nou acord, que finalment no s'ha produït. Cambray va obrir la porta al fet que el curs vinent comenci el mateix dia per a infantil, primària i secundària, i no en diferents dies com va passar al setembre. Les dates serien "similars" a les de l'avançament d'enguany. Sobre la vaga, va insistir que es pot evitar, però que no depèn d'ell.
 

Els serveis mínims

En relació amb els serveis mínims, Treball ha fixat un docent per cada tres aules d'infantil a secundària. Segons l'ordre dictada per la conselleria, hi ha d'haver també una persona de l'equip directiu per centre i el 50% de la plantilla en els centres d'educació especial, les llars d'infants i pel que fa al personal de monitoratge de menjador, servei de cuina, d'acollida, extraescolars i atenció a l'alumnat amb necessitats educatives específiques.
 

Per què protesten els taxistes?

El sector del taxi ha estat l'últim a adherir-se a les mobilitzacions dels professors i dels metges. L'objectiu és "col·lapsar Barcelona" i serà, amb una aturada de quatre hores -de 10 a 14 hores- a la Gran Via, la prèvia de la mobilització del 31 de gener i fins al 3 de febrer, en què els taxistes ja han advertit de "bloquejos" coincidint amb la fira ISE de l'audiovisual que se celebrarà a la Fira de Barcelona. Les peticions que fan els taxistes, liderats pel sindicat Élite Taxi, són tres.


La primera, que hi hagi un canvi de normativa que especifiqui que aplicacions com Free Now -que serveixen per connectar usuaris amb taxistes i organitzar trajectes- siguin considerades "operadores de transport" i no companyies de la societat de la informació. En segona instància, es demana que es limiti a un màxim del 15% del total de taxis adscrits a cada operador de transport -com Free Now, però també com Uber o Bolt, que inclouen taxis a la seva flota- per evitar "monopolis o oligopolis" que després utilitzin aquesta força per apujar preus o liberalitzar el sector. I, per últim, que els cossos de seguretat i l'administració sancionin tots els vehicles que actualment operin sense llicència, després que hagi entrat en vigor el darrer decret català del sector, que limita les autoritzacions.