ACN | Els colls del Pallars han estat històricament un nexe d'unió i de pas continu, a banda i banda de frontera. Des del pas de ramats en busca de pastures, a proveir-se de sucre, farina o altres aliments, anar a la recerca d'un treball temporer o el més tràgic en l'evasió per un conflicte bèl·lic. Amb l'objectiu de recordar aquest pas fronterer s'ha creat la travessa Muntanyes de Llibertat. La ruta, que uneix quatre refugis de Catalunya i França, és un recorregut dur i exigent que supera cims de més de 2.000 metres d'alçada. Els excursionistes és poden posar a la pell de milers de persones i famílies senceres amb nens, avis i dones embarassades que van travessar aquest pas. Un trajecte arriscat i perillós.
El desnivell acumulat de la travessa és de 9.500 metres en una distància de 65 quilòmetres, que es poden fer en quatre etapes. Enllaça quatre refugis, a banda i banda de la frontera: el de Certascan (Pallars Sobirà), Le Presbytère a Aulús les Bains (França), l'Escolan a Bidous (França) i el càmping de Graus (Pallars Sobirà). El recorregut passa per dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu a Catalunya i el Parc Naturel regional Pyrénées Ariégeoises a França.
Travessar els Pirineus pel Pallars Sobirà era molt arriscat i perillós. A les llargues jornades de camí, s'afegia la neu durant molts mesos l'any, la poca preparació, el material inadequat i la manca d'aliments que en alguns casos els portava a la mort.
El recorregut travessa per paratges lacustres glacials d'alta muntanya tant interessants com el llac de Certascan -que és el llac natural més gran dels Pirineus-, els estanys Blaus els Romedos, l'estany del Port o la cascada d'Ars. Per facilitar el recorregut el camí està gairebé tot senyalitzat amb pintura, també es pot llogar un GPS amb el trekking marcat, i hi ha un mapa específic.
Historia del recorregut
Durant la Guerra Civil espanyola, primer van creuar persones conservadores que fugien cap a França i més tard van ser els republicans vençuts. Posteriorment durant la Segona Guerra Mundial, milers de refugiats van arribar a Espanya després de travessar els Pirineus. Molts d'ells eren jueus que fugien de la barbàrie nazi, però també hi havia homes decidits a unir-se als exèrcits aliats, ja fos al nord d'Àfrica o Anglaterra.
Es calcula que s'evadiren prop de 80.000 estrangers a Espanya durant la Segona Guerra Mundial, després d'una travessa incerta dels Pirineus.
Alguns dels jueus van fugir de la residència vigilada a la que els havia sotmès el governde Vichi a Aulus-les-Bains i van travessar el Port de Guilò per arribar a Tavascan. En molts casos els agafaven i els portaven a la presó de Sort, per acabar en camps de concentració o altres presons i llocs de confinament.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi
