Aquests són els llocs del Pallars on vivim més atapeïts

Tremp és el municipi més extens de Catalunya i el més poblat del Pallars. Tanmateix, hi ha una clara divergència de densitat de població quan es diferencia entre la gent que viu a la mateixa ciutat, i la que ho fa als nuclis disseminats. Així es pot comprovar al següent mapa interactiu en 3D, amb barres verticals en funció de la concentració d'habitants.

Els tres barris o seccions censals de la capital del Pallars Jussà acumulen major densitat de població. En primer lloc, l'oest de la ciutat, amb una població de 1.680 habitants té una densitat mitjana de prop de 2.030 persones per quilòmetre quadrat. El segueix el barri de la Font Vella, amb 1.668 persones i 1.322 individus en la mateixa superfície.

I, en tercer lloc, el barri de la Pedrera, conegut popularment com el del Porvenir, amb una densitat de 1.272,20 persones per quilòmetre quadrat i 1.030 habitants. Com s'apuntava al principi, però, la densitat d'aquests tres barris contrasta clarament amb la de la resta del municipi. L'extensa superfície restant de Tremp, doncs, acumula 547 habitants i una densitat mitjana de només 1,80 persones per km2.

Mapa dels Països Catalans, segons la densitat de població, barri a barri

Paciència: El gràfic pot trigar uns segons a carregar-se.
Instruccions: En ordinadors, clicant la tecla 'Control' i usant el ratolí es pot fer zoom i girar la perspectiva amb què es veu el mapa. En mòbils, això es fa usant dos dits sobre la pantalla. Passant el cursor o clicant a cada barra vertical, apareix la informació concreta de cada barri (secció censal), així com el seu número identificatiu, el qual permet buscar-lo en un mapa posterior en 2D per ubicar-lo millor.

Respecte al segon municipi del Pallars on es viu més atapeït, la Pobla de Segur, la norma es repeteix a la inversa. Tot i que la zona històrica del poble acumula més habitants (1.602), la seva densitat no arriba a les 60 persones per quilòmetre quadrat. Tanmateix, l'altra zona censal, que agrupa el barri de l'Estació i els nuclis de Sant Joan de Vinyafrescal i Puigmanyons, i té menys habitants (1.453), la seva densitat és molt superior, concretament 238,7 persones per km2.

Segons les dades, el tercer municipi més dens del Pallars és Esterri d'Àneu. La capital de les Valls d'Àneu, malgrat tenir només 841, molt menys que la capital comarcal, Sort, registra 98,10 individus per quilòmetre quadrat. Un fet que s'explica, en part, per la menor superfície que té el municipi. Pel que fa a Sort, amb 2.192 habitants, però una extensió molt major i més nuclis dispersos, té una densitat de poc més de 20 persones per quilòmetre quadrat.

En l'altra cara de la moneda, els municipis amb menor concentració d'habitants són, en primer lloc, Sant Esteve de la Sarga i Sarroca de Bellera (1,30 persones/km2), seguits per Alins (1,5) i Lladorre (1,70). Llocs, doncs, amb una extensió molt gran, però amb un percentatge de població força baix.

Sant Esteve i Gavet, municipis amb més gent gran

Per altra banda, si ens fixem en el percentatge de població amb 65 anys o més, el focus es torna a centrar en el Pallars Jussà. Sant Esteve de la Sarga i Gavet de la Conca lideren el rànquing d'aquest grup d'edat amb un 36,6 i 36,8%, respectivament. De fet, gairebé tots els municipis de les dues comarques superen la mitjana catalana en aquest sentit, a excepció d'Esterri d'Àneu (15,80%), Rialp (16,10%), Talarn i Senterada (17,40%), Esterri de Cardós (17,70%) i Sort (19,80%).

Respecte als que acumulen més gent jove, és a dir de menys de 25 anys, se situen al capdavant els barris oest i de la Font de Vella de Tremp, amb un 27 i un 26,10%, respectivament. Els segueixen, en tercera posició, Sort, amb 557 individus d'aquest grup d'edat, el que suposa el 25,40% del total de la població.

Densitat de població i percentatge de gent jove i gent gran per barris, als Països Catalans

Els barris en verd són aquells amb una densitat o un percentatge inferior a la mitjana global i aquells en vermell, els que s'hi situen per sobre (no determina si és positiu o negatiu el valor)

Si s'observen en detall els barris cèntrics de Barcelona, València o Palma, es pot comprovar que la seva població està més envellida que als respectius entorns, probablement perquè el creixement recent amb famílies de mitjana edat que ara tenen fills o amb joves emancipats s'ha fet als afores -on el preu de l'habitatge és més assumible o se'n feien noves promocions-. Així, les diferències demogràfiques no només es donen en grans zones a nivell macro, sinó també en els nuclis de les ciutats respecte les seves perifèries -en menor mesura, també a Tarragona, Girona, Lleida, Terrassa, Badalona, Sabadell, Castelló, Alacant, Elx...

Fixant la lupa en aquelles 43 ciutats dels Països Catalans amb 30 seccions censals o més, es pot constatar com els barris cèntrics són quasi un 20% més densos que el conjunt del municipi, de mitjana, mentre que els més exteriors són gairebé un 30% menys densos. I també pel que fa al percentatge de gent jove, als barris del centre són un 4% inferiors que al global de la ciutat, i als afores hi són un 4% superior. Amb el pes de la gent gran, la tendència és lògicament inversa i una mica exagerada. En tots els casos, les diferències són significatives, fet que evidencia unes distribucions internes de població dispars en funció de la llunyania respecte el nucli que són habituals en els grans municipis.

Quines diferències demogràfiques internes tenen les ciutats?

Cada gràfic agrupa prop d'un terç dels barris de cadascun dels grans municipis, en funció de la distància respecte els centres locals respectius, i el percentatge és la diferència mitjana en densitat i percentatge de gent jove i gran en relació al global de les ciutats respectives

Un cop constatades les diferències globals i particulars en la distribució poblacional, quins són els casos més extrems? Cinc dels deu barris més densament poblats dels Països Catalans són de Barcelona i els altres cinc són de ciutats de l'entorn (Badalona, Sant Feliu de Llobregat, Cornellà de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat), totes elles amb més de 120.000 persones per quilòmetre quadrat -i només tenint en compte residents empadronats, i no el turisme-. En sentit contrari, quatre pobles no arriben a una persona per quilòmetre quadrat, amb Viacamp i Lliterà (Franja de Ponent) com el que té menys concentració, amb 0,4.

Aquesta localitat és també la que té menys joves de tots els Països Catalans: només un menor de 25 anys entre els seus 39 habitants. En sentit contrari, dos barris d'Alacant es troben entre els cinc que en tenen un major percentatge, del 46% i el 43,4%, acompanyat per d'altres de Paterna, el Prat de Llobregat i Girona. En canvi, dos pobles de la meitat sud del País Valencià, Famorca i Sempere, són els únics amb la meitat dels veïns amb 65 anys o més. Tots aquests casos es poden consultar al següent gràfic i, per situar bé cada municipi o barri, es pot usar el seu codi en el cercador del segon mapa.

Quins són els barris i pobles amb més i menys densitat de població i percentatge de joves i gent gran?

Les seccions censals són una bona eina d'anàlisi demogràfic, ja que la immensa majoria agrupen petits nuclis (barris o pobles) de menys de 2.000 habitants i, per tant, comparables entre si. Tot i això, si es prioritza l'observació a nivell local, el municipi més densament poblat dels Països Catalans és l'Hospitalet de Llobregat, amb 21.236 habitants per quilòmetre quadrat, seguit pels valencians Benetússer i Mislata, i després Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. El municipi amb més percentatge de gent jove és la Nou de Gaià. Tot això es pot consultar a la següent taula interactiva, que permet reordenar les columnes clicant al títol, a la primer fila, i buscar directament pel nom del municipi o filtrant per cadascun dels quatre territoris.

Població, densitat i demografia dels municipis dels Països Catalans