A propòsit dels orígens de la llengua catalana

 

Actualment es pot visitar a Tremp l'exposició 'Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré'. Aquesta mostra itinerant vol donar a conèixer el conjunt de textos dels segles XI i XII, majoritàriament de l'àrea del Bisbat d'Urgell, que mostren que la llengua catalana va accedir a l'escriptura dos-cents anys abans del que determinats llibres i manuals escolars reprodueixen i del que s´ha divulgat entre la ciutadania en general. 

 

Els historiadors de la llengua consideren que aquests textos feudals, la majoria coneguts des de començaments del segle XX, són els primers on el català té una presència molt significativa davant del llatí, circumscrit a qüestions protocol·làries. Resulta curiós que un tema tan rellevant per a la història de les llengües com aquest resulti invisible, o anecdòtic, per al gran públic.

 

Les llengües es veuen afectades sovint per prejudicis, malgrat que la lingüística determini que totes són iguals i que no n´hi ha de millors o pitjors. En la qüestió de l´accés d´una llengua a l´escriptura també s´ha de desmentir la percepció popular segons la qual el primer text que es conserva en català hauria de ser millor que el tercer o el setè, cronològicament parlant. Per tant, no es tracta d'entrar en cap cursa amb les Homilies d'Organyà (escrites entre finals del segle XII i començaments del segle XIII), un document valuós en riquesa i en extensió, la primera traducció al català. Més quan a Organyà es van escriure els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Cabó, a finals del segle XI, un dels textos que reclamem que es posin en valor.

 

Aconseguim o no superar aquesta qüestió tòpica, potser podríem preguntar-nos per què la majoria dels primers textos del català procedeixen de l´àrea del Bisbat d´Urgell (Ribagorça - Pallars Jussà - Alt Urgell). Els historiadors ho atribueixen a la notable quantitat de documentació feudal produïda en aquesta zona de frontera en els segles XI i XII i també a l´escàs coneixement del llatí que tenien els escrivans. Cal comprendre que aquest territori ocupava a l´època un espai central en els dominis de la Catalunya Vella, Aragó i d´Occitània, tenia un important pes demogràfic i una vitalitat social i cultural que encara avui evidencien elements arquitectònics com castells i esglésies: Mur, Tremp, Covet o Abella de la Conca en són alguns exemples al Pallars.

 

Els primers testimonis escrits en català també ens donen l´oportunitat de valorar que, per sobre de les fronteres administratives actuals, el Jurament de Radulf Oriol, castlà d´Areny i d´Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 i considerat el text més antic en llengua catalana, és una prova més que el català és llengua pròpia a la Franja d´Aragó, i un símbol del bon veïnatge mil·lenari en aquesta part del país.

 

Actualment, convivim amb un cert uniformisme en les polítiques culturals. Sota l'epígraf de l'Any X o el Centenari Y s'impulsen a nivell nacional commemoracions que poden tenir més o menys relació o rellevància a nivell local. Davant d´això, els esdeveniments de caràcter més local, o els que queden fora dels grans circuits, corren el risc de quedar esborrats si no es troba la manera de treballar-hi a nivell local, sigui per la dificultat de destinar-hi recursos, sigui per la dificultat de trobar socis que en permetin la viabilitat, sigui per la invisibilitat mediàtica en què és probable que quedin. Dos exemples molt concrets: enguany fa 500 anys que el trempolí Jaume Fiella va exercir com a 48è president de la Generalitat i en fa 100 de l´entrada en funcionament la central hidroelèctrica de Capdella, que amb altres aprofitaments hidroelèctrics del Pallars va impulsar la modernització de Catalunya. Des del Pirineu, també hauríem d´afrontar de plantejar-nos a quina visibilització (cultural) pot accedir aquesta part del país.

 

L´exposició 'Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré', produïda pels ajuntaments de Tremp i d'Areny de Noguera, amb el suport de les diputacions de Lleida i d´Osca i de l'Institut d'Estudis Catalans, té previst itinerar a Lleida, Barcelona, Alacant, Prada de Conflent, Organyà, entre d´altres, durant aquest 2014.