Aquest
juny, a la secció de reportatges
Aixaldes,
rememorem uns fets rocambolescos que van tenir el poble d'
Abella de la Conca i el seu
patrimoni artístic com a protagonistes. El
robatori d'un retaule de l'església de Sant Esteve -recuperat després als Estats Units- i la
desaparició durant més de 20 anys d'un altre van posar sobre la taula el debat sobre la conservació de l'
art al món rural, però també on s'ha d'exhibir aquest patrimoni.
,
20 d'octubre de 1977. El director del Museu d'Art Romànic de Catalunya,
Joan Ainaud de Lasarte rep una oferta per comprar un
retaule gòtic. L'interlocutor és un home holandès anomenat
Robert Rozeemond, que li vol vendre la peça per
1,5 milions de dòlars. Al director tot plegat li sembla molt sospitós, i més quan comprova que les característiques del retaule li són força familiars.
Cinc anys abans, el
7 de juny de 1972, els habitants del poble d'Abella de la Conca s'havien despertat amb una notícia colpidora. El retaule dels
Goigs de la Verge (
o del Roser), fet pel mestre
Pere Serra cap al
1375, havia desaparegut de l'església de Sant Esteve. El succés va córrer com la pólvora, omplint les primeres planes de la premsa provincial i nacional. Qui havia pogut robar una peça de
2 metres d'alçada i més
1,5 metres d'amplada sense que ningú se n'adonés?
Portades del Diario de Lérida i La Vanguardia sobre el robatori del retaule. Foto: Arxiu
D'Abella a Manhattan
Tot i les diverses gestions i investigacions de les autoritats internacionals, l'obra d'art semblava haver-se esfumat de la faç de la terra. Aquella, però,
no era la primera "aventura" que vivia el retaule del Roser. Considerada com una de les obres mestres del gòtic català, fins i tot havia estat exposada a Barcelona amb motiu de l'
Exposició Universal de 1929, i durant la
Guerra Civil va haver de ser amagada per evitar que es destruís.
El periple del retaule va acabar el novembre de 1977 a l'altra banda de l'oceà, a
Nova York. Després d'esbrinar que es tractava de la mateixa que havia sigut robada a Abella, Ainaud de Lasarte va contactar amb les autoritats policials per organitzar el rescat. L'operació, de pel·lícula, i on fins i tot van participar l'
FBI i la
Interpol, es va produir a l'
hotel Waldorf-Astoria de la ciutat novaiorquesa.
Com havia anat a parar el retaule als Estats Units? Les investigacions van permetre arrestar
Josep Rocosa, un antiquari de Canet de Mar que havia adquirit l'obra sense saber que era robada. Ell i la seva parella, de nacionalitat holandesa, van traslladar-la als
Països Baixos, on el marxant d'art Robert
Rozeemond la va comprar per després emportar-se'l a Nova York.
El secret més ben guardat
La recuperació del Retaule dels Goigs de la Verge, però, no va calmar els ànims dels habitants d'Abella de la Conca. I és que l'obra d'art no va tornar la poble, sinó al
Museu Diocesà d'Urgell. Una decisió que va indignar els veïns i que els va fer prendre una decisió dràstica:
agafar un altre retaule gòtic de l'església -el de
la Pietat- i repartir les seves parts en diferents cases del poble.
Els veïns d'Abella van repartir-se les peces del retaule de la Pietat. Foto: Catalonia Sacra
Aquest fet demostra el
recel i la
desconfiança dels habitants envers les autoritats. Tal vegada perquè temien que aquest també fos traslladat fora del poble, així com per un sentiment de justícia:
si no tornava el retaule del Roser, tampoc ho faria el de la Pietat. Malauradament, al Pallars i al Pirineu, l'
espoli d'art no era un fet aïllat i la gent ho tenia ben present.
L'exemple més clar són les
pintures romàniques de la Vall de Boí, que a principis del segle XX van ser arrencades de les seves esglésies.
Ara bé, s'haurien conservat si no s'haguessin mogut del seu lloc original? Aquest és un tema que dona per a un debat llarg i profund. En tot cas, els veïns d'Abella
van guardar el secret durant més de 20 anys. "No es tractava d'un espoli -advertien els veïns anys després- sinó d'
una manera d'entendre la defensa pròpia".
No va ser fins a l'any
2001 que tres historiadors de l'art,
Francesc Fité,
Carmen Berlabé i
Albert Veslaco, van treure a la llum aquest llarg
pacte de silenci. Quan feien un inventari sobre el patrimoni artístic del Montsec, van descobrir que el retaule de la Pietat d'Abella havia desaparegut. Tot i topar amb la lògica reticència dels veïns, finalment el cas es va resoldre amb la intervenció de la Generalitat i després de mesos de
mediació.
Els vilatans van retornar les parts del retaule, que va ser traslladat al taller de restauració del
Museu de Lleida. L'obra, després d'anys amagada, havia quedat
deteriorada i calia
restaurar-la. Però després d'això, una important qüestió continuava planant sobre la ment de molta gent:
on s'havia d'exposar el retaule?
Exterior de l'església de Sant Esteve d'Abella de la Conca. Foto: O. Bosch / ACN
Malgrat ser l'ubicació original, l'església de Sant Esteve
no era òptima per acollir l'obra: no tenia
mesures de seguretat ni tampoc les condicions mediambientals perquè pogués conservar-se correctament. D'altra banda, que el retaule de la Pietat seguís el mateix destí que el del Roser tampoc era una opció viable, ja que havia sigut l'origen de l'acció dels veïns d'Abella dècades enrere.
Finalment, l'any
2004 el retaule desaparegut durant gairebé 30 anys va instal·lar-se al
Museu de la Conca Dellà fins que la petita església d'Abella estigués en condicions de tornar a albergar l'obra. Després d'instal·lar mesures de seguretat i de restaurar i consolidar les pintures romàniques del temple, avui en dia
l'obra torna a ser al seu lloc original. El no ha tornat, però, és el retaule dels Goigs de la Verge, tot i que a l'església de Sant Esteve s'hi exhibeix una
gran fotocòpia en color.
La seva és la situació de molts altres elements patrimonials que, per circumstàncies diverses, van ser retirats dels seus emplaçaments originals. És millor que continuïn en museus (en principi) més segurs i on més gent els pugui visitar?
És possible que puguin tornar algun cop? Els temps han canviat i, a priori, sembla poc probable que els fets que van tenir lloc a Abella de la Conca fa més de 50 anys puguin tornar a repetir-se.
Col·labora!
Aquest
article ha estat redactat gràcies a la
recerca, el
treball i l’
esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots
donar suport al projecte:
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
