La peripècia dels retaules desapareguts d'Abella de la Conca

Barcelona, 20 d'octubre de 1977. El director del Museu d'Art Romànic de Catalunya, Joan Ainaud de Lasarte rep una oferta per comprar un retaule gòtic. L'interlocutor és un home holandès anomenat Robert Rozeemond, que li vol vendre la peça per 1,5 milions de dòlars. Al director tot plegat li sembla molt sospitós, i més quan comprova que les característiques del retaule li són força familiars.

Cinc anys abans, el 7 de juny de 1972, els habitants del poble d'Abella de la Conca s'havien despertat amb una notícia colpidora. El retaule dels Goigs de la Verge (o del Roser), fet pel mestre Pere Serra cap al 1375, havia desaparegut de l'església de Sant Esteve. El succés va córrer com la pólvora, omplint les primeres planes de la premsa provincial i nacional. Qui havia pogut robar una peça de 2 metres d'alçada i més 1,5 metres d'amplada sense que ningú se n'adonés?
   

D'Abella a Manhattan

Tot i les diverses gestions i investigacions de les autoritats internacionals, l'obra d'art semblava haver-se esfumat de la faç de la terra. Aquella, però, no era la primera "aventura" que vivia el retaule del Roser. Considerada com una de les obres mestres del gòtic català, fins i tot havia estat exposada a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1929, i durant la Guerra Civil va haver de ser amagada per evitar que es destruís.

El periple del retaule va acabar el novembre de 1977 a l'altra banda de l'oceà, a Nova York. Després d'esbrinar que es tractava de la mateixa que havia sigut robada a Abella, Ainaud de Lasarte va contactar amb les autoritats policials per organitzar el rescat. L'operació, de pel·lícula, i on fins i tot van participar l'FBI i la Interpol, es va produir a l'hotel Waldorf-Astoria de la ciutat novaiorquesa.
 
Com havia anat a parar el retaule als Estats Units? Les investigacions van permetre arrestar Josep Rocosa, un antiquari de Canet de Mar que havia adquirit l'obra sense saber que era robada. Ell i la seva parella, de nacionalitat holandesa, van traslladar-la als Països Baixos, on el marxant d'art Robert Rozeemond la va comprar per després emportar-se'l a Nova York. 

 

El secret més ben guardat

La recuperació del Retaule dels Goigs de la Verge, però, no va calmar els ànims dels habitants d'Abella de la Conca. I és que l'obra d'art no va tornar la poble, sinó al Museu Diocesà d'Urgell. Una decisió que va indignar els veïns i que els va fer prendre una decisió dràstica: agafar un altre retaule gòtic de l'església -el de la Pietat- i repartir les seves parts en diferents cases del poble.
 
Aquest fet demostra el recel i la desconfiança dels habitants envers les autoritats. Tal vegada perquè temien que aquest també fos traslladat fora del poble, així com per un sentiment de justícia: si no tornava el retaule del Roser, tampoc ho faria el de la Pietat. Malauradament, al Pallars i al Pirineu, l'espoli d'art no era un fet aïllat i la gent ho tenia ben present.

L'exemple més clar són les pintures romàniques de la Vall de Boí, que a principis del segle XX van ser arrencades de les seves esglésies. Ara bé, s'haurien conservat si no s'haguessin mogut del seu lloc original? Aquest és un tema que dona per a un debat llarg i profund. En tot cas, els veïns d'Abella van guardar el secret durant més de 20 anys. "No es tractava d'un espoli -advertien els veïns anys després- sinó d'una manera d'entendre la defensa pròpia".
 

Publiquem, a petició de @velasc_alberto, la notícia dels veïns d’Abella de la Conca que, durant vint anys, van amagar en cases del poble un #retaule gòtic per preservar-lo #AbelladelaConca pic.twitter.com/YhSfoIJPd3

— Arxiu TV3 CatRàdio (@ArxiuTV3CR) May 31, 2022

No va ser fins a l'any 2001 que tres historiadors de l'art, Francesc Fité, Carmen Berlabé i Albert Veslaco, van treure a la llum aquest llarg pacte de silenci. Quan feien un inventari sobre el patrimoni artístic del Montsec, van descobrir que el retaule de la Pietat d'Abella havia desaparegut. Tot i topar amb la lògica reticència dels veïns, finalment el cas es va resoldre amb la intervenció de la Generalitat i després de mesos de mediació.

Els vilatans van retornar les parts del retaule, que va ser traslladat al taller de restauració del Museu de Lleida. L'obra, després d'anys amagada, havia quedat deteriorada i calia restaurar-la. Però després d'això, una important qüestió continuava planant sobre la ment de molta gent: on s'havia d'exposar el retaule? 
 
Malgrat ser l'ubicació original, l'església de Sant Esteve no era òptima per acollir l'obra: no tenia mesures de seguretat ni tampoc les condicions mediambientals perquè pogués conservar-se correctament. D'altra banda, que el retaule de la Pietat seguís el mateix destí que el del Roser tampoc era una opció viable, ja que havia sigut l'origen de l'acció dels veïns d'Abella dècades enrere.
 
Finalment, l'any 2004 el retaule desaparegut durant gairebé 30 anys va instal·lar-se al Museu de la Conca Dellà fins que la petita església d'Abella estigués en condicions de tornar a albergar l'obra. Després d'instal·lar mesures de seguretat i de restaurar i consolidar les pintures romàniques del temple, avui en dia l'obra torna a ser al seu lloc original. El no ha tornat, però, és el retaule dels Goigs de la Verge, tot i que a l'església de Sant Esteve s'hi exhibeix una gran fotocòpia en color.

La seva és la situació de molts altres elements patrimonials que, per circumstàncies diverses, van ser retirats dels seus emplaçaments originals. És millor que continuïn en museus (en principi) més segurs i on més gent els pugui visitar? És possible que puguin tornar algun cop? Els temps han canviat i, a priori, sembla poc probable que els fets que van tenir lloc a Abella de la Conca fa més de 50 anys puguin tornar a repetir-se. 

---

  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport al projecte: