Un estudi apunta que la crema de biomassa en zones rurals emet compostos tòxics nocius per a les cèl·lules

Un estudi de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) ha identificat les fonts d’emissió dels contaminants orgànics més nocius presents en els aerosols atmosfèrics més petits a diferents zones de Catalunya. Els resultats mostren que, a zones urbanes i rurals, aquests aerosols provenen majoritàriament de la crema de biomassa i que els efectes tòxics que provoquen en les cèl·lules són més perjudicials que els generats pel trànsit a Barcelona.

Joan Grimalt, investigador de l'IDAEA i autor principal de l'estudi, explica que "el treball mostra que, durant l’hivern, els pobles poden tenir una qualitat de l’aire molt pitjor que a Barcelona". La crema de fusta, rostolls i altres combustibles, juntament amb l’estancament de l’aire, generen una gran quantitat d’aerosols tòxics.

Per a analitzar la seva toxicitat, els investigadors van exposar cèl·lules pulmonars a nivells reals d’aquests aerosols al laboratori. Van observar que el 75% de les cèl·lules analitzades morien a les 24 hores d’exposar-les a aerosols provinents de zones suburbanes i rurals; mentre que un 35% de les cèl·lules morien en exposar-les als aerosols provinents de Barcelona. "En tots dos casos, afirma Grimalt, aquests assajos posen de manifest que la inhalació d’aquests aerosols danya el teixit pulmonar de les persones".

Els aerosols orgànics són micropartícules sòlides o líquides que, a causa de la seva grandària microscòpica, queden suspenses en l’aire durant molt de temps. "En el nostre estudi, analitzem els aerosols de menys de 10 micròmetres; estem parlant de la mil·lèsima part d’un mil·límetre. Es consideren els més perillosos, donat que poden travessar la barrera pulmonar i arriben directament al torrent sanguini", explica Clara Jaén, investigadora predoctoral de l’IDAEA i primera autora de l’estudi.

Els investigadors van analitzar els filtres on quedaven retinguts aquests aerosols en tres zones de Catalunya: Barcelona (districte de l’Eixample), com a nucli urbà, Manlleu com a zona suburbana i Bellver de Cerdanya com a àrea rural. A més dels filtres, també van fer servir un globus aerostàtic d’heli per a analitzar la distribució vertical a 500 metres d’altura de la contaminació quan l’aire queda estancat. Això es produeix a causa d’una inversió tèrmica: es forma una capa d’aire calent a l’atmosfera a una certa distància de la superfície, la qual cosa provoca que l’aire contaminat, més fred, no pugui "escapar".

Els resultats del globus mostren que quan es produeix una inversió tèrmica, hi ha una concentració entre dos i deu vegades major d’aerosols orgànics que queden atrapats a la superfície respecte a les condicions atmosfèriques normals. Aquests aerosols provenen, majoritàriament, del trànsit rodat (en el cas de Barcelona), o de la crema de rostolls, fusta i altres combustibles (a les zones suburbanes i rurals). "Aquestes condicions suposen un risc per a la població si l’estancament d’aire persisteix durant diversos dies", conclou Joan Grimalt.

Els autors adverteixen de la necessitat de revisar i regular la crema de biomassa i les xemeneies domèstiques a les zones rurals, així com del canvi de tipus de cotxe i la millora del transport col·lectiu a les zones urbanes com Barcelona. 

Altres notícies que et poden interessar