Passar de Rialp a
Rialb. Aquest és el requeriment que el
Senat espanyol ha fet al municipi del Pallars Sobirà perquè adopti aquest topònim, aprovat el 1933 per la Generalitat, oficial durant la
Segona República i recollit en la normativa actual de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
En l'escrit de sol·licitud, firmat pel senador del grup parlamentari de l'Esquerra Confederal,
Carles Mulet García, s'apunta que Rialp no compleix la
llei de memòria democràtica en mantenir un topònim imposat durant el franquisme.
De fet, la
llei de Política Lingüística catalana, aprovada el 1998, ja obligava Rialp i tres municipis catalans més (
Cabacés, Lladó i Capmany), a corregir els seus topònims "franquistes", ja que la normativa lingüística recollida per l'IEC era l'única considerada com a oficial.
El canvi, però, tal com explica l'escrit del Senat, encara no s'ha produït. De fet, l'agost del 2022, els alcaldes d'aquests pobles ja
van declarar que no tenien cap intenció d'abordar-ho. En declaracions a
El Punt Avui, el batlle de Rialp,
Gerard Sabarich, va explicar que no canviarien el topònim ni tan sols si la Generalitat els ho requerís.
En el cas de Rialp, malgrat que el nom amb "b" final era l'oficial entre 1933 i 1938, el municipi va continuar utilitzant la forma actual durant els anys del període republicà. Així ho recollia un
article d'opinió publicat a Pallars Digital per
Carles Prats, membre de la plataforma
Cabassers.org, favorable al canvi toponímic. D'altra banda, tot i que Rialp sí que va adoptar la denominació oficial l'any 1983, sis anys després va aconseguir que el Govern acceptés oficialitzar la forma actual, amb "p" final.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi