Es consolida la colònia de voltor negre a la reserva de Boumort amb una població de 65 individus

La colònia de voltor negre s'ha consolidat als Pirineus, 200 anys després de desaparèixer. El punt neuràlgic de la recolonització de l'espècie és la Reserva Nacional de caça de Boumort, on els tècnics han comptabilitzat una població de 65 exemplars. Aquests han format 18 parelles i en l'últim any han nascut 11 polls, nou dels quals han sobreviscut. Els últims voltors negres havien viscut al Pirineu durant la segona meitat del segle XIX.

L'estat espanyol acull actualment el 86% del total de la població europea de voltor negre, però, així i tot, l'espècie està catalogada com a vulnerable tant al Llibre vermell de les aus d'Espanya com al Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades. A Catalunya, està a prop de ser considerada una espècie en perill d'extinció.

La Reserva Nacional de Caça de Boumort és el centre neuràlgic de la reintroducció de l'espècie als Pirineus. Dels 65 individus observats aquest any, 23 han estat reintroduïts, 28 han nascut a la colònia i els altres són d'origen exogen, com ara set ibèrics o tres francesos. Com és natural, el percentatge d'individus nascuts a Boumort augmenta, mentre que el percentatge d'individus reintroduïts disminueix.

Boumort es converteix així en un pont ecològic entre poblacions ja que, a banda de recuperar un territori de cria històric per al voltor negre, garanteix la connectivitat i l'intercanvi genètic entre poblacions i redueix el risc d'extinció. "Això denota la bona marxa del projecte", destaquen els tècnics.

Tres Punts d'Alimentació Suplementària (PAS)

 
Més enllà del seu establiment a Boumort, l'objectiu del projecte és estendre la colònia a altres punts a l'oest dels Pirineus. Per això, adquireixen una rellevància especial els PAS o Punts d'Alimentació Suplementària, femers des dels quals es proporciona aliment de manera controlada a voltors i altres aus necròfagues.

A més del PAS de Codó, a Senterada, aquesta xarxa compta amb el PAS de Siall (ubicat molt a prop de la Reserva Nacional de Caça de Boumort, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà) i el de Cal Roger (al municipi del Montferrer i Castellbò, al nord de la comarca de l'Alt Urgell). De tots ells, expliquen, se'n beneficien altres aus necròfagues, algunes seriosament amenaçades com el trencalòs, l'aufrany o el milà reial.

Al llarg de l'any, s'han abocat, entre els tres PAS, un total de 18.013 quilograms de carronya. A diferència d'altres punts d'alimentació similars, des d'aquests PAS es prepara un menú específic adaptat a les diferents espècies necròfagues. Així, s'aporten peces petites de carronya (sobretot guatlles i potes de xai) i es distribueixen estratègicament pel recinte per afavorir la diversitat de les espècies que se'n beneficien. Aquest sistema d'alimentació, a més, ha suposat l'estalvi de 6.490 quilograms de CO2 a l'atmosfera, atès que s'ha evitat la incineració d'aquests elements.

Altres notícies que et poden interessar