La construcció continua sent clau en el creixement econòmic de Catalunya

Catalunya sempre s'ha caracteritzat pel seu fort esperit emprenedor, amb el sector empresarial com a principal motor de l'economia i impulsor de processos de transformació i innovació.

Actualment, malgrat continua essent una de les regions més desenvolupades d'Europa, l'impacte de les condicions macroeconòmiques no deixen de ser visibles, desafavorint i desestabilitzant el sector empresarial, que al seu torn necessita suport per poder continuar generant ocupació i riquesa.

Específicament, les noves estimacions per a Catalunya que recullen l'impacte de la guerra a Ucraïna, la crisi energètica, la pèrdua de poder adquisitiu a causa de la inflació i de l'enduriment de les polítiques monetàries, pronostiquen l'afebliment econòmic amb un PIB estancat que creixerà en només un 1,6% el 2023, una dècima més que la mitjana nacional, i d'un 3,6% el 2024, dues dècimes més que l'increment previst per a la resta d'Espanya.

Un dels segments més estratègics de l'economia catalana que percep aquest impacte és el sector de la construcció. Conformat principalment per petites i mitjanes empreses, el sector ha vist créixer la xifra de dissolucions el 2022 a causa de la conjuntura adversa: el 26% del total amb 586 companyies dissoltes (un 1% més que el 2021).

Un exemple de la importància del sector de la construcció són els registres del 2021, que parlen d'un total de 62.335 empreses, representant el 10% del total de Catalunya i que van generar 11.359 milions d'euros en valor afegit brut per a aquest any, suposant el 4,65% del PIB català, i emprant 142.400 treballadors assalariats (el 5,1% del total) i 69.600 autònoms (el 12,5% del total).

Tot i les dificultats viscudes el 2022, la inèrcia del totxo va permetre sostenir el creixement del sector demostrant el paper essencial de la construcció a l'economia nacional. A més, el conjunt dels sectors afins, com ara la venda de materials o el lloguer de maquinària, van acompanyar el creixement, malgrat les condicions macroeconòmiques desfavorables, a través d'empreses i startups que van aconseguir expandir la seva activitat, com és el cas de la coneguda empresa de maquinària easyLloguer a Catalunya ia la resta de les regions on opera.

La construcció fa front a un escenari de crisi

El sector de la construcció pot ser clau en la reactivació de les economies arrasades per la crisi de la pandèmia de la Covid-19, la guerra a Ucraïna i la crisi energètica.

La inversió en infraestructures constitueix una de les primeres mesures per posar en marxa el motor econòmic, ja que els governs poden estimular directament la demanda i la creació de llocs de treball, compensant la manca de despesa del sector privat.

Són diversos els programes nacionals i europeus que situen la construcció com a palanca de la recuperació econòmica, tenint en compte que es tracta d'un sector que concentra intensivament la mà d'obra, que representa un 7,6% de la població mundial activa.

Per exemplificar-ho, podem assenyalar l'impuls a la licitació d'obra pública després de la fi del cicle electoral, el creixement del qual ha estat generalitzat a totes les administracions públiques. Les dades indiquen que les licitacions municipals han crescut un 11%, suposant el 40% de l'activitat.

En matèria dels fons europeus Next Generation, Catalunya va guanyant pes com a territori receptor d'acord van adjudicant-se convocatòries i, fins al desembre del 2022, la comunitat havia captat el 21,1% de l'import de les resolucions de convocatòries estatals, comptant en la gran majoria de casos amb beneficiaris a la regió.

Un altre aspecte destacable de l'impuls que promou la construcció és el bon efecte d'expansió a altres sectors de l'economia. Cada projecte, sense importar-ne l'envergadura, arriba a beneficiar les empreses locals ja que generen demanda de mà d'obra, matèria primera, transport, allotjament, aliments i altres béns i serveis.

El sector de la construcció: en acció i transformació

El sector de la construcció té un enorme potencial en matèria de creació d'ocupació i estímul econòmic de diversos sectors adjacents.

Quan es compromet un bon percentatge de la població amb la demanda de mà d'obra, s'estableix un cercle virtuós de benestar social i l'engranatge de la maquinària econòmica se sosté positivament per a tots els actors involucrats, promovent el desenvolupament harmònic del territori i creant les infraestructures i fonts de treball que evitin la despoblació de determinades zones.

Aquesta funció es compatibilitza àmpliament amb les bases per a la transició cap a una economia sostenible i descarbonitzada que exigeixen els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

La sostenibilitat ja no és només una opció i la transformació cap a una indústria de la construcció sostenible requereix amb urgència d'estratègies que minimitzin l'impacte de l'activitat en el medi ambient i preservin la salut, el benestar i la seguretat de les nostres societats, oferint habitatges duradors, energèticament eficients i de baix manteniment.

La construcció sostenible incorpora una sèrie d'alternatives sostenibles tant pel que fa al disseny com a la realització dels projectes.

Es prioritza, per exemple, l'ús de materials ecològics locals que disminueixin l'empremta de carboni. Es promouen els dissenys que apunten a l'eficiència en l'ús de l'aigua i l'energia i la reducció de deixalles i emissions de gasos contaminants. Les constructores opten pel lloguer de maquinària de construcció que permet incorporar equips d'última tecnologia, elèctrics i híbrids, i participen de programes de compensació de la petjada de carboni impulsats pels governs i les empreses abocades a trobar estratègies de sostenibilitat per a la indústria de la construcció.

Per tant, el rol del sector i les seves empreses tant en el creixement econòmic com en la transformació de la nostra societat és fonamental. Catalunya té el potencial per a la innovació i el lideratge al front de la construcció amb empreses pioneres i compromeses amb el futur de la indústria i del país.