Amb motiu de les pròximes
eleccions municipals del 28 de maig, a
Pallars Digital presentem
Cròniques municipals. Una secció d'11 capítols on cada dissabte fem un repàs històric als comicis locals que s'han celebrat a les comarques pallareses des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, l'any 1979, fins l'actualitat.
El
28 de maig de 1995, les pallareses i els pallaresos tornaven a anar a les urnes per escollir els seus representants als ajuntaments. A escala estatal, la polèmica bullia entre la ciutadania arran de les últimes informacions sobre els
GAL, el terrorisme d'estat en la guerra bruta contra
ETA. El desgast de
Felipe González, que l'any següent saltaria de la Moncloa, no semblava tenir massa efecte en l'electorat pallarès, que als comicis locals acostumava a preferir la persona abans que el partit, i en línies generals era molt més pròxim a Convergència i Unió. Els resultats així ho confirmarien.
Tremp: Un pacte d'esquerres amb final abrupte
Després de quatre anys governant,
Víctor Orrit guanyava per primera vegada unes eleccions municipals a
Tremp, però es quedava a només un regidor de la majoria absoluta. Amb 324 vots més i sis edils, els socialistes superaven a una
CIU amb noves cares, encapçalada per
Enric Corona, d'Unió Democràtica. L'absència de l'exalcalde Miquel Verdeny es va notar, i la candidatura perdia 181 vots i un representant al consistori.
Orrit es veia, doncs, obligat a pactar de nou. En aquesta ocasió, el soci va ser el jove regidor de 23 anys d'ERC,
Josep Ardanuy. Els republicans havien aconseguit entrar a l'ajuntament per primer cop des dels temps de la Segona República i després de l'intent fracassat de Ramon Canals l'any 1983. Ardanuy recorda a
Pallars Digital que en aquell temps Esquerra Republicana era "
l'únic partit a la comarca obertament independentista". Un posicionament que els va valdre fortes crítiques per part de "gent que avui penja estelades", explica.
El regidor d'ERC a Tremp, Josep Ardanuy, amb dos veïns de Castellet. Foto: Cedida
El pacte d'esquerres entre el PSC i ERC va començar a caminar, però
va tenir un abrupte final. Abans, però, l'aleshores regidor de Fires celebra que la seva entrada va propiciar que Tremp impulsés la recuperació de la
memòria històrica a la ciutat. Una iniciativa que va provocar que sectors pròxims a Unió Democràtica presentessin una
querella contra Ardanuy, que finalment no va prosperar.
"Em deien que no s'havia de remoure el passat", afirma.
La legislatura 1995-1999 va ser
convulsa. Una de les principals friccions, explica, tenia a veure amb la regidoria d'Obres, encapçalada per
Jaume Altisent, fill de l'exalcalde franquista, exedil independent i aleshores segon de la llista de Víctor Orrit. Les desavinences entre socis van esclatar quan ERC va votar en contra dels pressupostos municipals, fet que va suposar l'expulsió d'Ardanuy de l'equip de govern.
"Ho vam fer per coherència", relata l'actual gerent del Consell Comarcal del Pallars Jussà.
El socialista Víctor Orrit guanyava per primer cop les eleccions i un segon mandat a Tremp. Renovació / ERC
Noves majories absolutes a Sort i la Pobla
A les dues altres grans poblacions del Pallars,
Sort i
la Pobla de Segur, la situació no va canviar massa. A la capital del Sobirà, el convergent
Agustí López celebrava (i ampliava) la seva segona
majoria absoluta, sumant un nou regidor que li permetia governar amb tranquil·litat. A molta distància quedaven dos exalcaldes del municipi: el PSC, de nou liderat per
Francesc Rafel,
Kiko de Lessui, i
Unitat del Pallars, amb
Antoni Comes al capdavant, tots dos amb només un regidor.
Mentrestant, a la Pobla de Segur,
Narcís Balagué aconseguia un segon mandat per al PSC amb set regidors, enfront dels tres edils de Convergència i Unió, encapçalada per l'empresari
Miquel Rius. La golejada en els resultats va estar precedida d'un
debat electoral celebrat al Cinema Avenida. Tal com rememoren a aquest diari diversos poblatans que van assistir al cara a cara, l'oratòria de Balagué van superar amb escreix la poca experiència de Rius.
Un alcalde per sorteig a Esterri d'Àneu
En contrast amb aquestes còmodes victòries als grans nuclis, aquell 28 de maig
Esterri d'Àneu va ser testimoni d'un gran imprevist electoral. Si l'empat a tres regidors entre PSC, ERC i CIU a Sort l'any 1987 va ser una sorpresa,
els 192 vots que CIU i el PSC van obtenir a la capital aneuenca va ser una autèntica bomba. Una circumstància mai vista fins aleshores, i que es va haver de decidir al
jutjat de Tremp i per
sorteig. Amb el 50% de probabilitats, l'alcalde
Joan Civat aconseguia el seu cinquè mandat democràtic enfront del candidat socialista
David Tarrado.
Per només un vot,
la Torre de Capdella es va salvar de viure una situació similar a la d'Esterri. En aquest cas, l'alcalde
Josep Soldevila començava la seva quarta i última legislatura al poder guanyant amb
243 vots per davant dels 242 del PSC, liderat per
Ramon Font.
Narcís Balagué, tercera de la primera fila, va revalidar la majoria absoluta a la Pobla de Segur amb 7 regidors. Foto: Sota l'Arbre / XAC Premsa.
El paraigua independent d'Unitat del Pallars
La gran novetat en aquestes eleccions va ser l'aparició d'
Unitat del Pallars, una formació independent que es va presentar en sis municipis de les dues comarques. El partit va ser creat pocs mesos abans de les eleccions, i va sorgir arran d'un manifest elaborat el 19 de novembre de 1994 a Salàs de Pallars. De fet, Unitat del Pallars estava domiciliat en aquest mateix poble, i registrat per
Pau Noy, membre d'Iniciativa per Catalunya.
L'agrupació es definia com una eina per "servir amb caràcter instrumental" i afirmava voler treballar pel "redreçament de la comarca". Sota el lema "
El nostre país té futur", els seus integrants i caps de llista pertanyien diferents camps polítics:
Xavier Gabarrell, cap de llista a Tremp i fundador de la revista
Lo Raier, provenia de
Nacionalistes d'Esquerra i militava a Iniciativa per Catalunya; a Sort va ser
Antoni Comes, exalcalde de la capital del Sobirà amb ERC, mentre que a
Salàs de Pallars la llista seria liderada per l'aleshores alcalde
Josep Maria Bertran, independent, però posteriorment batlle per Convergència i Unió.
En general, els resultats d'Unitat del Pallars van ser modestos, però, així i tot, destacables tenint en compte les candidatures presentades:
507 vots i 7 regidors. La fita més important va ser aconseguir l'alcaldia de Salàs (4 regidors), mentre que al Pallars Sobirà van sumar un edil als ajuntaments
d'Alins,
Sort i
Vall de Cardós. A la capital del Jussà, però, es van quedar en blanc i només van poder sumar 64 vots, mentre que tampoc van obtenir representació a Lladorre.
Xavier Gabarrell, candidat d'Unitat del Pallars a la ciutat de Tremp. Foto: XAC Premsa
En conjunt,
CIU va tornar a ser la força més votada i la que més regidors i alcaldies va sumar arreu del Pallars,
22 de 29; cinc més que l'any 1991 gràcies a la incorporació d
'Isona i Conca Dellà, Gavet, Tírvia, Farrera i Rialp. La porció restant del pastís va ser gairebé tota per al
PSC, que va conservar les dues grans poblacions del Jussà, mentre que al nord va aconseguir quatre alcaldies gràcies a les victòries a
Baix Pallars i
Alt Àneu, on començava el llarg mandat de
Joaquim Llena.
Molt endarrere quedaven
ERC i el
Partit Popular, que es presentava per primer cop en unes eleccions municipals al Pallars. Els populars van registrar un total de 10 candidatures a les dues comarques, però només van poder assolir tres regidors, un a Tremp, un a Sarroca de Bellera, mentre que el tercer seria l'exalcalde de la Pobla
Jordi Martí, que tornava al consistori després de vuit anys d'absència. Finalment, els republicans s'haurien de conformar amb un únic regidor en tot el Pallars.
Col·labora!
Aquest
article ha estat redactat gràcies a la
recerca, el
treball i l’
esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots
donar suport al projecte:
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
