Senyor director,
Per primer cop, una vintena de persones reunides a l’Hort dit “De Pio”, vam celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Es va obrir l’acte amb el tros d’un poema titulat “Testamento” de l’ucraïnès Tarás Shechenko (1814-1861) per a recordar a les víctimes de la Guerra, i tot seguit van sortir autors com Machado, del que vam cantar en lloc de recitar La Saeta, Juan Ramón Jiménez, Aisha Baranowska, Concepció Maluquer, Joan Maragall, unes tendres paraules d’una nena de 8 anys, etc.
Un exveí, Josep Puig, va enviar per l’ocasió un poema propi inspirat en la contemplació de les estrelles les nits de lluna, i un altre veí, Carles Mauricio, ens va oferir els versos titulats “Flamisell” escrit per ell mateix el 1994 després de la riada i comprovar com havia quedat el llit del riu.
Aquest diu així:
Al mig del riu Flamisell
hi ha una gran nevera blanca
que no sap ben bé què hi fa
ni que ha fet per allí estar-se.
Al mig del riu Flamisell
hi ha una roda de tractor
molt cargolada de por
vella, bruta i desgastada.
Tu que em mires
jo que et veig, digues:
-Què hi fem al mig de l’aigua,
en el llit d’aquest riu vell,
sota cúpula tan blava?
-Jo que sóc el Flamisell,
i m’enduc moltes deixalles
no abuseu del meu esperit
perquè no puc ni queixar-me.
Sóc un pobre riu petit,
sóc un riu d’alta muntanya;
ara mateix avergonyit
perquè m’han trencat els marges.
I si a més a més vaig brut
i no m’estimeu vosaltres,
ara sí que em vull morir
i us regalo les entranyes.
Jo sóc el riu Flamisell
molt més vell que tots vosaltres.
Al acabar, l’Associació dels Horts i l’Ajuntament ens van oferir un bon berenar.
Guillermina Subirá Jordana
Veïna de Senterada
Avís:
Els continguts publicats a la
secció del lector Dis la teva! no necessàriament s’adiuen a la línia editorial de
Pallars Digital. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi