El
Parc Natural de l'Alt Pirineu restaurarà una
llobatera a
Lladorre amb l'objectiu de donar a conèixer aquest patrimoni desconegut fins ara per molta gent. Es tracta d'una construcció semicircular adossada a una penya rocosa, d'uns dos metres d'alçada, inclinada cap a l'interior i sense porta. És una edificació que es troba a tocar dels pobles, de les
pastures d'alta muntanya o de les bordes, que servia de
parany per caçar llops. Amb l'aparició de l'estricnina i la desaparició dels llops, aquesta arquitectura va quedar en l'oblit.
Cristina Simó, tècnica de l'Ecomuseu d'Esterri d'Àneu, porta des del 2005 inventariant-ne i ja n'ha documentat
una dotzena entre les Valls d'Àneu, la Vall Cardós i la Vall Ferrera. Segons explica, les llobateres són un exemple del problema que existia dècades enrere entre la
ramaderia i el llop que compartien un mateix espai. Aquest fet va portar als habitants dels pobles a construir aquestes edificacions per perseguir-los i caçar-los.
La restauració de la llobatera es realitzarà conjuntament amb el Museu de Camins. Foto: M. Lluvich / ACN
El funcionament d'aquestes construccions era senzill; a l'interior del semicercle hi havia un
piló; una petita elevació artificial de pedra. De nit al piló
s'hi lligava un animal viu que feia de reclam. El llop en sentir els bels de l'animal, s'acostava a la penya, saltava a dins el semicercle i un cop a dins, abans de caçar l'animal buscava la sortida. Com que no existia porta i amb el mur desplomat cap a l'interior,
el llop no podia sortir i acabava extenuat de saltar intentant sortir. Mentrestant, l'esquer encara era viu, i a punta de dia era salvat per la gent dels pobles.
L'alcalde de Lladorre,
Salvador Tomàs, ha explicat que la llobatera que es conserva al municipi és una mostra de
"l'enginy" que van tenir els antics pobladors d'aquestes valls per poder conviure amb el llop i minimitzar els danys als ramats i als pobles. Per Tomàs és un patrimoni històric que cal conservar, i en aquest sentit, confia que l'ús que se li doni a partir d'ara, un cop restaurada, sigui solament històric i cultural.
Des del 2005, Cristina Simó ha localitzat onze llobateres encara dretes al Pallars Sobirà i altres dos només n'ha tingut notícia a través de fons orals o documentació.
Faltaria certificar una dotzena més de construccions que apuntaria que són llobateres. D'aquesta manera s'ha pogut certificar que era una construcció que s'estenia pel Pirineu per fer front a un problema existent dècades passades.
Per la seva banda,
Marc Garriga, director del
Parc Natural de l'Alt Pirineu, ha explicat que la primera llobatera a restaurar de totes les inventariades serà la de Lladorre pel seu
bon estat de conservació i proximitat a un itinerari de fàcil accés. Garriga ha dit que aquesta restauració es farà conjuntament amb el
Museu de Camins de la Vall de Siarb i mitjançant un
curs de pedra seca. L'objectiu és reconstruir la totalitat de la llobatera per tal que el visitant es faci una idea real de com es feia per caçar el llop amb aquestes construccions.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi