1999 | El divorci anticipat de Convergència i Unió a Tremp

Les eleccions locals del 13 de juny de 1999 van tenir lloc amb un panorama polític diferent del de quatre anys enrere. A escala nacional, José María Aznar s'havia convertit en el nou president del govern l'any 1996 gràcies als vots de Convergència i Unió -arran de l'anomenat Pacte del Majestic- i els del Partit Nacionalista Basc (PNB).

L'acord entre populars i nacionalistes sense dubte va passar factura a les municipals del 1999. A Catalunya CIU va caure en prop de 200.000 vots, i l'efecte també es faria notar a les eleccions al Parlament que van tenir lloc quatre mesos després. Malgrat tornar a guanyar en nombre d'escons (56), en els seus últims comicis Jordi Pujol perdria el 10,7% dels vots, sent superat pel PSC, liderat de Pasqual Maragall, el qual aconseguiria, però, quatre seients menys que l'aleshores president de la Generalitat.

El trencament premonitori de Convergència i Unió a Tremp

 
Al Pallars, però especialment a Tremp, els efectes del pacte del Majestic no serien la major de les preocupacions per a Convergència i Unió. A la capital del Pallars Jussà, el partit viuria un important cisma entre els dos socis de coalició abans de la contesa electoral. El motiu, tal com recorda a Pallars Digital l'exalcalde Joan Ubach, és que la federació de CIU a Lleida va tornar a escollir com a cap de llista un representant d'Unió Democràtica, Enric Corona, que ja ho havia sigut l'any 1995.

La decisió que no va agradar gens al sector convergent, que va marxar i crear la seva pròpia candidatura independent: Gent Convergent del Municipi de Tremp (GC-MT), encapçalada per l'exalcalde Miquel Verdeny i amb Joan Ubach de segon. Finalment, CIU va descartar Enric Corona i va col·locar l'exregidor del Partit Popular, Julià Rosell, com a número u. Tanmateix, la trencadissa de la coalició -premonitòria del que acabaria passant a escala nacional anys després- ja estava feta.
 
El cisma va perjudicar ambdues candidatures, que van dividir l'electorat nacionalista i conservador: dels cinc regidors del 1995, quatre van anar a parar a GC-MT, que es va endur el vot convergent -el nom de la candidatura va ser buscat amb tota la intenció- i aquell que preferia la persona abans que el partit; la figura de Verdeny conservava encara molts adeptes a la capital del Pallars Jussà. Per la seva banda, la CIU formada exclusivament per militants d'Unió es va quedar amb un únic representant al consistori.

D'altra banda, els resultats van beneficiar dos partits en particular: evidentment, la força guanyadora, el PSC de l'alcalde Víctor Orrit, que tot i perdre un dels sis regidors es fregava les mans en veure al seu màxim competidor dividit. De la batussa també en va sortir força afavorida Esquerra Republicana, que pujava d'un a dos edils, convertint-se novament en la clau per governar.
 
Si bé les dues formacions amb més regidors (PSC i GC-MT) es van posar en contacte amb els republicans la mateixa nit electoral, finalment aquests últims revalidarien el tàndem amb els socialistes signat l'any 1995, tot i que aquest cop també amb el suport del regidor de CIU. Víctor Orrit, doncs, començava el seu tercer mandat a la capital del Jussà, amb el republicà Josep Ardanuy com a tinent d'alcalde, i el nou regidor d'ERC, Miquel Abrantes, com a responsable de Fires, Festes, Medi Ambient i Comunicació. 

Des del punt de vista dels republicans, la legislatura 1999-2003 va ser profitosa, ja que es van engegar i impulsar inversions i serveis importants en matèria econòmica i social, com la primera fase de remodelació del poliesportiu del Casal o la construcció d'un alberg i del tanatori municipal. No opina el mateix Joan Ubach, que qualifica la legislatura com a "frustrant", no només per la manca d'entesa amb l'equip de govern, sinó també per supressió de la comissió tècnica, que agrupava els representants dels diferents clubs de la ciutat, i on es prenien decisions de manera coral. 

Vall de Cardós escull la primera alcaldessa pallaresa

 
A banda d'aquest fet, les municipals del 1999 també van suposar un abans i un després en la història política del Pallars en termes d'igualtat. Dues dècades després de les primeres eleccions locals, Rosa Maria Pla es convertia en la primera alcaldessa escollida a les comarques pallareses. Malgrat no ser la candidata més votada, la cap de llista de CIU al municipi de Vall de Cardós obria la llauna en una comarca fins aleshores governada exclusivament per homes. El Jussà encara trigaria quatre anys més a escollir la seva primera batllessa.

Des d'aleshores, 24 anys més tard i malgrat els avenços en aquesta matèria, tan sols 16 dones més han ostentat alcaldies al Pallars. Cinc va ser-ho durant la legislatura 2003-2007, dos entre la 2007-2011, i també dos entre els anys 2011 i 2015. Durant la 2015-2019, tres més serien alcaldesses, la mateixa xifra que durant la 2019-2023: Maria Pilar Cases a Tremp, Rosa Amorós a Isona i Conca Dellà i Anna Sentinella a Baix Pallars.
 
De moment, només dos municipis ha tingut dos alcaldesses: Alt Àneu, primer amb Montserrat Morén (2006-2007) i posteriorment amb Laura Arraut (2015-2019); i Esterri de Cardós, amb Rosa Maria Tejedor (2007-2011) i Maria Pilar Ubach (2011-2015)  Per altra banda, pel que fa als partits, Convergència i Unió és el que més n'ha tingut (9), seguida d'ERC (4), dues han governat amb una llista independent i dos ho han fet pel PSC. A l'espera, doncs, de les pròximes municipals, el cert és que el Pallars encara té una assignatura pendent amb la presència de dones als llocs de responsabilitat política.
Tornant als resultats l'any 1999, a la capital del Pallars Sobirà el convergent Agustí López aconseguia la seva tercera majoria absoluta consecutiva. El també president del Consell Comarcal des del 1991 sumava els mateixos regidors que quatre anys enrere (7) i governava sense gairebé oposició després dels pobres resultats de la Unitat Progressista del Pallars (UPDP), la coalició d'esquerres que agrupava el PSC i ERC a la comarca, i que a Sort sumava dos regidors.

Tampoc va haver-hi disputa a la Pobla de Segur, on el socialista Narcís Balagué sumava un tercer mandat amb sis regidors davant dels quatre de CIU, liderada per Francesca Pociello. La gran novetat va ser Esquerra Republicana, que entrava per primer cop a l'ajuntament poblatà amb Eugeni Pasqual com a regidor. A tall d'anècdota, la gent va batejar les diferents llistes amb noms de pel·lícules. Tal com recorda l'aleshores número sis dels republicans, Aleix Tormo, a la seva se la coneixia com a "Pactar amb el diable", ja que es preveia que seria el partit amb qui s'hauria d'arribar a un acord per governar. Finalment, però, el pacte no va ser necessari, i Balagué emprenia els seus darrers quatre anys com a alcalde.
 
Malgrat la crisi del partit a Tremp, Convergència i Unió conservava amb escreix la seva hegemonia en terres pallareses, guanyant les alcaldies de 18 municipis. La davallada, però, va ser evident, ja que els nacionalistes perdien quatre ajuntaments respecte al 1995. Més clar va ser l'ascens del PSC, que a més de mantenir els seus feus al Pallars Jussà -Tremp i la Pobla- aconseguia també la de Talarn. 

On més va reflectir-se la recuperació socialista va ser al Pallars Sobirà. En aquesta comarca, el partit va presentar-se sota la coalició d'esquerres Unitat Progressista del Pallars (UPDP), inscrita pocs mesos abans de les eleccions, el 27 d'abril de 1999, i domiciliada a Esterri d'Àneu. La capital aneuenca, de fet, va ser una de les grans conquestes d'UPDP, ja que, amb David Tarrado al capdavant, va poder trencar els 20 anys de mandat democràtic de l'històric alcalde Joan Civat.
 
La Unitat Progressista del Pallars també guanyaria -i a la pràctica mantindria- les alcaldies d'Alt Àneu, Esterri de Cardós, Baix Pallars i Soriguera, on quatre anys enrere s'havia imposat el PSC. La coalició d'esquerres, però, que també s'enduria la victòria a Tírvia, seria flor d'una legislatura, i a les eleccions municipals del 2003 aquestes candidatures al Sobirà tornarien a tenyir-se amb el vermell del partit del puny i la rosa.

Finalment, pel que fa a les forces minoritàries, el Partit Popular va sumar la seva primera alcaldia al Sobirà, a Espot, la segona a tot Pallars des de la victòria de Jordi Martí a la Pobla de Segur l'any 1983. Mentrestant, els independents, tot i ja no ser presents a Salàs de Pallars, passaven a governar el municipi de Llimiana.

 

---

  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport al projecte: