Això ha passat sempre, o no?

Senyor director,

És veritat que si parlem amb un meteoròleg o amb una persona d'avançada edat, ens diran que això sempre ha passat, que sempre hi ha hagut sequeres, que l'any que va començar la Guerra Civil no va nevar a l'hivern, que moltes vegades al febrer ja portaven el bestiar a la muntanya, que calor sempre en feia.

Si observem amb una mira més ampla, els historiadors ens parlaran del Període Càlid medieval o de la petita glaciació del segle XVIII. Si encara ampliem més la mira els climatòlegs ens explicaran les diferents glaciacions amb tot tipus de detall i rigor científic. També ens il·lustraran que alguna vegada fa milions d'anys a l'Antàrtida si han passejat els cocodrils enmig d'una selva exuberant.

Tenim tanta informació que, fins i tot, el nostre telèfon ens dirà si demà plourà a qualsevol lloc concret, la intensitat i direcció del vent, la temperatura màxima, la mínima, i totes les variables meteorològiques que necessitem conèixer per poder sortir a fer una volta amb la bicicleta a les 12h del migdia.

De fet, els espais informatius ens facilitaran ingents quantitats de dades i mapes de colors, càmeres en temps real dels llocs més remots del planeta, i un exèrcit de pàgines web de meteorologia del tipus meteo+nomdelpoble.com ens farciran encara més d'informació climàtica.

També observarem meravellats com milers d'esquiadors gaudeixen a les estacions d'esquí d'unes fantàstiques condicions de la neu al mateix temps que altres estan prenent el sol en un estiuenc dia a la sorra de les platges del nostre país.

La veritat és que som un país ben documentat en aquesta branca de la ciència, segurament som on hi ha més estacions meteorològiques per habitant. Si tenim tanta informació, segurament estarem més preparats per tal de treure conclusions del que realment està succeint? O potser no? Perquè podem analitzar molta informació, però ens faltarà un element determinant per tal de ser conscients de la magnitud del problema. Aquest element és l'observació del nostre entorn. Si vivim en una gran ciutat podem sortir al carrer i veure que fa calor, molta calor, o que el carrer és brut perquè fa dies que no plou, però el nostre voltant és sempre el mateix. Si mirem en un altre indret i observem, ara sí amb la mira ben petita, el bosc, les plantes, les flors, la terra, els rius i barrancs, o la fauna, o la neu dels cims, o mirem els prats, els sembrats, o mirem els insectes, i tot el que ens envolta, segurament tindrem una percepció diferent del problema. 

De fet, tots som conscients del que passa. O no? Semblarà que ja estem aplicant les mesures oportunes, consumim aliments ecològics, construïm edificis eficients energèticament, anem amb patinets elèctrics i tenim cotxes híbrids que consumeixen menys, instal·lem sistemes de producció d'energies renovables, i moltes altres mesures en forma de penitència exculpatòria que ens allibera de la responsabilitat del desastre majúscul que afecta directament a tots nosaltres però que també afecta injustament aquells éssers vius que no han participat en aquesta orgia del capitalisme caníbal i ferotge que arriba ja al seu èxtasi.

I aquí és on arribem a la conclusió que contradiu als meteoròlegs, a la gent d'avançada edat o als historiadors i als climatòlegs. I és que això sí que no havia passat mai. 

Xavier Solé Sabater
Observador meteorològic