2011 | El trànsfuga que va decidir una alcaldia

Les eleccions locals del 22 de maig de 2011 confirmaven la clara recuperació de CIU a Catalunya, iniciada amb la victòria del nou president Artur Mas el novembre de l'anterior. La milloa mostra d'aquest fet va ser el triomf de Convergència a Barcelona, on Xavier Trias posava fi a 32 anys d'hegemonia socialista a la ciutat. La deriva conservadora també arribaria mesos després a escala nacional amb la majoria absoluta del PP de Mariano Rajoy.

Tot plegat, amb la crisi econòmica com a principal preocupació i tema de debat, com també les seves conseqüències: l'augment de l'atur, la inflació, el deute públic, les retallades, etc. A banda de la recessió, al Pallars també es veien amb preocupació el possible tancament de l'Acadèmia de Suboficials de Talarn, la supressió de la línia del tren de la Pobla, així com la construcció de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) al Jussà.
 

Tremp: El culebrot de Joan Pascual

A la capital del Pallars Jussà es tancava la primera legislatura -fins al moment- on un partit havia ostentat la majoria absoluta. Quatre anys amb el socialista Víctor Orrit d'alcalde que eren vistos de manera molt diferent pels tres grups del consistori. Per al PSC, el balanç era força positiu, tenint en compte els temps de crisi, i lloava la gestió així com haver aconseguit "més i millors serveis" per a la ciutat.

No opinava el mateix Esquerra Republicana, tal com reflectia al butlletí municipal el seu portaveu, Josep Ardanuy, que acusava l'equip de govern de manar "a base de decrets" i de manca de "proximitat i sensibilitat". Per la seva banda, Convergència i Unió evitava la confrontació directa, tot i que criticava el fet de no haver reduït les despeses ni els impostos davant la recessió econòmica.
 
Amb aquests antecedents, els partits encetaven la campanya electoral amb pocs canvis, però força significatius. Víctor Orrit buscava un cinquè mandat, mentre que CIU recuperava l'exalcalde Joan Ubach com a cap de llista. Quatre anys enrere havia fet un pas al costat després que l'aparell local del partit optés per Josep Maria Tarrat com a número u. Sense dubte, la seva defenestració el 2007 va motivar el seu retorn. "Volia veure com quedaven les coses i demostrar que tenia raó", declara.

Per la seva banda, ERC es presentava amb Solidaritat Independentista del Pallars (SIP), la filial del partit creat l'any 2010, i que havia convertit en diputat al Parlament l'expresident del Barça, Joan Laporta. Amb Josep Ardanuy novament al capdavant, la llista tenia Manel Riu com a segon a bord. Exregidor del PSC amb Orrit, Riu havia dimitit l'any 2008 pel seu allunyament ideològic amb el partit, especialment per la política lingüística del PSOE amb el català a l'Aragó.
 
La candidatura, integrada paritàriament per membres de les dos formacions i 10 independents, va deixar per a la història un breu vídeo de campanya, evidenciant qui era el principal rival a combatre als comicis. Tanmateix, la llista que devia fer pujar més la mosca al nas als republicans va ser la de Reagrupament, que es presentava per primer cop al Pallars.

La formació escindida d'ERC i presidida a Catalunya per Joan Carretero va concórrer a Tremp amb un jove Joan Pascual al capdavant, un autèntic desconegut i nouvingut en política, però que acabaria jugant un paper fonamental i inesperat en la batalla postelectoral per decidir l'alcaldia trempolina. Els resultats del 22 de maig tornaven a proclamar Víctor Orrit guanyador de les eleccions. Aquest cop, però, sense majoria absoluta. Els socialistes perdien un regidor i es quedaven amb sis, mentre que la CIU de Joan Ubach en passava a tenir cinc, un més que l'any 2007. Per la seva banda, ERC-SIP queia en 139 vots i també perdia un edil, quedant-se molt lluny dels tres que els republicans sempre havien anhelat. Per a sorpresa de tots, Reagrupament entrava per primera i última vegada a l'ajuntament trempolí amb Joan Pascual, mentre que el Partit Popular tornava a quedar-se fora.

Malgrat les diferències ideològiques, els números quadraven. El pacte entre CIU, ERC-SIP i Reagrupament era possible i els tres grups es van posar a treballar. L'acord tripartit que havia de desbancar novament Orrit de l'alcaldia es va tancar verbalment la tarda del divendres 3 de juny a casa de Joan Ubach, amb les regidories ja repartides. El dilluns dia 6, quan s'havia de signar, la situació va canviar com un mitjó.
 
Joan Pascual anuncia als seus futurs socis de govern que anul·la la reunió prevista per oficialitzar el pacte. El motiu és que aquella mateixa nit s'havia de celebrar una assemblea local de Reagrupament per decidir a qui votava la formació, quan l'acord ja estava tancat de facto. Un canvi de rumb motivat, tal com assenyalen les fonts, per dos membres del partit -considerats de "l'ala socialista"- que durant aquell cap de setmana, i a plena llum del dia, van convèncer Pascual perquè trenqués el pacte amb CIU i ERC-SIP.

A l'assemblea de Reagrupament, "manipulada", tal com han indicat exmembres de la formació -alguns dels quals no van ser-hi ni convocats- es va votar per a la reelecció de Víctor Orrit. Una decisió que va caure com una autèntica bomba a la ciutat, i que es va fer efectiva al ple de l'11 de juny. El viratge de Joan Pascual va ser batejat pel periodista Jordi Ubach com a "reasocialisme", i va motivar la dimissió del coordinador del partit a Tremp, Aleix Creus, desconcertat pels moviments obscurs fets a la seva esquena i que havien escapat al seu control. Gairebé 12 anys després, el candidat fallit, Joan Ubach, explica els possibles motius que van desencadenar el culebrot: "Li van prometre (a Joan Pascual) feina per a una persona propera a ell". Alhora, sentencia que "era un noi amb poca personalitat", i que "es va deixar convèncer". La jugada per a Pascual, sense dubte, va sortir rodona, ja que Víctor Orrit el va nomenar tinent d'alcaldia amb dedicació exclusiva, donant-li també les regidories de Seguretat Ciutadana i Serveis Municipals. Tot plegat, mentre Reagrupament desautoritzava la maniobra i el suspenia de militància, demanant-li que retornés l'acta de regidor, petició a la qual Pascual va fer cas omís.
 
Però el serial del regidor trànsfuga no acaba aquí. Un any i mig després d'aquest sonat episodi, el mateix Pascual va proposar una moció de censura contra Víctor Orrit. La possibilitat, negada posteriorment per l'exmembre de Reagrupament, va ser rebutjada frontalment tant per Joan Ubach com per Maria Pilar Cases, portaveu d'ERC. Aquest va ser el darrer episodi obscur d'un personatge que va decidir l'alcaldia de la capital del Pallars Jussà, i que acabaria desapareixent de l'escena política de la mateixa manera amb què hi havia arribat, per sorpresa i amb motius amagats.

CIU recupera el lideratge al Pallars

 
Sense dubte esperonada pels bons resultats al Parlament, Convergència i Unió va recuperar l'hegemonia al Pallars després del desastre electoral del 2007. Al Jussà, aquest fet no s'evidenciava tant, ja que el partit amb prou feines mantenia el nombre de vots de quatre anys enrere. Tanmateix, el PSC i ERC patien una davallada major, amb 350 i 268 paperetes menys respectivament. En conjunt, però, el repartiment d'alcaldies no variava: els socialistes en conservaven set, CIU n'obtenia quatre i ERC, tres, si bé aquests dos últims s'intercanviaven les de Talarn i Sarroca de Bellera.

On sí que es va notar, i molt, l'ascens convergent va ser al Pallars Sobirà, on el partit va sumar 10 alcaldies (sis més que l'any 2007). El PSC en perdia quatre (quedant-se amb el mateix nombre) i més de 500 vots, mentre que ERC es quedava amb només una (Esterri d'Àneu). L'augment de CIU també es va plasmar als consells comarcals pallaresos, si bé al del Jussà van haver de pactar de nou amb els republicans, mentre que al nord recuperaven la majoria absoluta amb 12 consellers.
 
Encara al Sobirà, dos fets destacats: després de 20 anys al càrrec, l'històric alcalde de Sort i també diputat al Parlament, Agustí López, passava el testimoni a Llàtzer Sibís. El nou batlle per majoria absoluta, però, i a diferència del seu predecessor, només podria governar durant una legislatura. Per altra banda, abans de les eleccions dos municipis de la comarca ja sabien els seus alcaldes: és el cas de Rialp i Llavorsí, on les llistes de Gerard Sabarich i Anna Panisello van ser les úniques a presentar-se.

 

---

  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport al projecte: