Com afronten els partits el camí cap al 28-M al Pallars?

Aquest dimarts s'han publicat les candidatures provisionals que concorreran a les eleccions municipals al Pallars el pròxim 28 de maig. Els tres partits que aspiraran a aplegar el màxim nombre de vots a les dues comarques, però també a Catalunya, ERC, Junts i el PSC, han confeccionat la majoria de llistes per tal d'intentar assolir l'hegemonia política als ajuntaments pallaresos.

Com afronten els partits el camí cap als comicis? Quins són els principals canvis i les curiositats més destacades de les llistes respecte al 2019? Com determinaran la futura composició dels ajuntaments i dels consells comarcals? 

 

ERC: L'aposta per la majoria

 
Sense dubte Esquerra Republicana ha posat tota la carn a la graella. A Catalunya, el partit ha presentat 836 llistes, un rècord històric de la formació republicana. Al Pallars no han volgut ser menys, i concorreran per primera vegada a tots els 29 municipis i en vuit Entitats Municipals Descentralitzades (EMD). L'any 2019 només els va faltar Talarn i Conca de Dalt.

Per assolir aquest objectiu, aquest 2023 han aconseguit que alcaldes d'altres formacions es presentin enguany sota les seves sigles. El més destacat és Baldo Farré (Som Poble) alcalde de Sort, que anirà de la mà dels republicans -actualment a l'oposició- amb la candidatura Sumem. També concorreran amb ERC Josep Maria Sebastia (Espot) i Salvador Tomàs (Lladorre), fins ara alcaldes de Junts, mentre que també ho faran independents com Manel Pérez (Alins) i Àlex Garcia (Talarn). A més, han aconseguit ser presents a Conca de Dalt per primer cop amb la llista de Fem Conca de Dalt.

 
L'objectiu dels republicans és clar: tenir majoria absoluta als dos consells comarcals i consolidar-se com el partit hegemònic al Pallars, tal com van començar a ser-ho en les passades eleccions municipals. Aleshores van ser la força guanyadora, amb 4.504 vots, 79 regidors i 17 consellers comarcals.
 

Junts: Renovació per recuperar vots i alcaldies

 
Per altra banda, el 28-M Junts jugarà la carta de la renovació per tal de recuperar els vots i les alcaldies que van perdre l'any 2019, en molts casos en favor d'ERC. El partit, però, presentarà una llista menys que aleshores (23) que aleshores, 12 al Jussà i 11 al Sobirà, amb 13 candidats renovats.

En l'altra cara de la moneda, quatre alcaldes històrics del partit no es presentaran a la reelecció. Es tracta de Josep Maria Mullol (Castell de Mur), Josep Ramon Lloret (Sarroca de Bellera), Josep Terré (Llimiana) i Salvador Sánchez (Vall de Cardós), municipi on no presentaran llista. Unes absències destacades que podrien fer trontollar el control en aquests feus, i que se sumen al canvi de jaqueta dels alcaldes d'Espot i Lladorre, que aniran amb ERC.

 
Els que sí que repetiran són l'alcalde de Rialp des de fa 16 anys, Gerard Sabarich, i el de Conca de Dalt, Martí Cardona, també al càrrec des del 2007. Ara bé, no està clar si aquests candidats, juntament amb els nous, com Agustí Cotonat a Sort o Quim Delgado a Tremp, podran mantenir la bossa de votants de Junts, que des del 2015 sembla foradada. L'any 2019, el partit va perdre l'hegemonia a la comarca, sumant 3.286 vots, 75 regidors i 12 representants als consells comarcals.

PSC: Continuisme i novetats per abandonar la tercera posició

 
Mentrestant, el PSC, tercera força més votada l'any 2019, també presentarà el mateix nombre de llistes: 17 de 29. La distribució entre comarques, però, serà diferent, ja que els socialistes seran a Gavet de la Conca i la Torre de Capdella, però no a Esterri d'Àneu ni a Lladorre. En total, 11 llistes al Pallars Jussà i sis al Sobirà. 

Respecte als candidats, el partit barrejarà continuisme i renovació per intentar abandonar la tercera posició. Cinc candidats repeteixen, la majoria als feus on els socialistes acostumen a sumar més vots: Tremp (Sílvia Romero), la Pobla de Segur (Carles Boix), Senterada (Antoni Toló), Abella (Julià Sala). 
 
Als altres municipis, el PSC ha optat per fer un rentat de cara i apostar per candidats nous, alguns dels quals nouvinguts en política. El cas més destacat és a Sort, on el partit es presenta amb les sigles d'Endavant per Sort, que tindrà Neus Comes, filla del primer alcalde democràtic del municipi, com a cap de llista. Amb aquesta recepta, doncs, i esperant una possible patacada de Junts, els socialistes esperen recuperar els vots perduts l'any 2019, quan en van aconseguir 2.065, només 17 regidors i cinc consellers comarcals. 

 
Pel que fa a la resta de partits, el Partit Popular només presentarà tres llistes, la més destacada a Tremp, on tornarà a fer acte de presència vuit anys després, mentre que també serà a Senterada i Sant Esteve de la Sarga. Una altra novetat és l'aparició d'Ara Pacte Local, la candidatura vinculada al PDECat, que concorrerà a Tremp amb Pep Fillat, Llimiana i a l'EMD de Vilamitjana. 

Els comuns només tindran una candidatura, Sumem per Tremp, encapçalada per Diego Palomares, mentre que l'extrema dreta serà present al Pallars per primer cop: Vox a Tremp, i el Front Nacional de Catalunya a Llimiana. Mentrestant, la CUP tan sols es presentarà a Salàs de Pallars amb Salàs Amunt-Alternativa Municipalista. 

Pel que fa a les poques llistes independents, la més destacada és la de Som Vall Fosca, integrada per alguns militants d'ERC i de Junts, i liderada per Neus Burgués, regidora de l'Ajuntament de la Torre de Capdella. Les relacions amb l'alcalde Josep Maria Dalmau es van començar a deteriorar arran de l'acomiadament d'una treballadora del consistori. La llista liderada per Burgués, doncs, s'ha erigit com una alternativa a l'alcalde, que acumula ja 20 anys al càrrec, i a qui acusen de no tenir "una visió real de la societat actual", alhora que denuncien manca de transparència.

10 EMD ja estan decidides

 
En un altre ordre de coses, 10 de les 14 Entitats Municipals Descentralitzades del Pallars ja saben qui seran els seus presidents, ja que només s'hi han presentat una llista. Per una banda, ERC governarà a les d'Ainet de Besan, Araós, Àreu, Baiasca i Espui. A Manyanet i Montenartó només hi ha candidats de Junts, mentre que Sellui i Tornafort seran independents, i a la de Sossís el president serà socialista.

A les quatre restants, Arestui, Isil i Alós, Sorpe i Vilamitjana sí que hi haurà contesa electoral. En tres s'enfrontaran dos partits com a màxim, mentre que a Vilamitjana hi competiran fins a quatre formacions.

Altres notícies que et poden interessar