Comunicat de resposta a la nota de premsa del Bisbat d'Urgell

Senyor director,

El proppassat 25 d'abril un petit grup de catòlics, apostòlics i romans (que no catòliques, apostòliques, ni romanes) que configura la jerarquia eclesial del Bisbat d'Urgell, han fet públic un comunicat farcit de mentides i difamacions (és a dir, incomplint el 8è manament del seu codi ètic: «no diràs falsos testimonis, ni mentiràs»).

Estem gratament admirades de veure que aquest minúscul grup de catòlics s'ha tornat expert en art contemporani i que fins i tot decideix qui és artista i qui no ho és en el món d'avui. Però més sorprenent és encara veure com els suposats seguidors de la paraula de Déu pretenen separar la nostra comunitat entre veïns de debò, que suposadament s'han queixat al bisbat, i les persones que no ens mereixem el qualificatiu de veïnes perquè donem la cara pels drets veïnals adquirits i defensem pacíficament i amb determinació la diversitat ? d'usos a l'església de Sant Roc.

Quan aquestes persones hem arreglat goteres, hem posat flors, hem obert l'espai als visitants, hem aconseguit i mantingut la reproducció del retaule policromat del segle XIII, hem netejat robes, hem retirat la runa que cau de les parets periòdicament, hem escombrat, tret la pols dels bancs, airejat i ventilat el seu interior, o fins i tot hem animat la restauració del campanar i la reposició del panell, aquestes persones dèiem no érem ni "ocupes", ni "particulars que ens volíem apropiar indegudament d'un edifici que no era nostre" sinó, segurament, se'ns considerava veïnes. Quan aquestes mateixes persones defensem l'espai per un ús compartit amb el religiós i la seva gestió veïnal, ens tornem delinqüents a denunciar!

L'únic espectacle d'aquests dies és el ridícul que fa el bisbat ofenent-se per la mostra d'art contemporani, i alhora defensant la propietat del temple a capa i espasa, tal qual fos una empresa immobiliària, quan ni tan sols en pot garantir la seva conservació.

L'espectacle del ridícul és amenaçar "d'emprendre accions legals" contra una petita comunitat de veïnes que li està mantenint la propietat i que només exigeix continuar gestionant l'espai per a molts més usos culturals (com la mostra) més enllà dels actes religiosos (un a l'any en la darrera dècada) que sempre ha garantit, i que porta exercint des de fa més de 30 anys.

L'espectacle del ridícul és mentir tantes vegades en un text tan curt. Menteix segons el propi alcalde quan afirma que "de comú acord amb l'alcalde va decidir tancar l'església". Menteix quan diu que "amb un gest de bona voluntat" va acceptar reobrir l'església ja que en realitat fou com a reacció a la denúncia oral del "contra comissari" de l'exposició per les obres retingudes a l'interior de l'edifici sense previ avís. Menteix quan denuncia amenaces i coaccions del "grup de persones" que defensem l'ús cultural del temple de forma pacífica, manipulant unes converses hagudes amb el "contra comissari" de la mostra, molt enfadat per la reacció del bisbat.

Finalment, el bisbat també menteix flagrantment quan afirma que el temple destinat a l'exercici del culte "està al servei de tot el poble i no d'uns quants particulars". Aquesta mentida a Farrera és evident i demostrable donat que no hi ha una demanda de culte per part dels veïns i veïnes: una sola missa a l'any feta al voltant de la Festa Major recuperada per les veïnes i anunciada sempre al cartell. Per contra hi ha un ús cultural, social i cívic creixent des de fa dècades i sempre respectuós.

Quedant doncs clarament exposat que per part veïnal no hi ha cap intenció de reclamar cap propietat sinó de seguir exercint uns drets adquirits d'usos compartits, no ens podem estar de fer una crida a totes les comunitats veïnals en conflicte amb la mirada restrictiva i matussera d'aquest Bisbat d'Urgell per tal d'ajuntar-nos i proposar estratègies comunes. 

Grup de veïnes per la recuperació de la gestió veïnal de Sant Roc