2015 | Es firmen els pactes del Pinell i del Riuet

Les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 tenen lloc amb un panorama completament diferent de quatre anys enrere. Catalunya i el conjunt de l'estat han patit força canvis a escala política i social. Convé destacar, en primer lloc, el naixement del Moviment dels Indignats, que a partir del 15 de maig del 2011 va omplir les places d'arreu del país en un clam contra la corrupció, la crisi econòmica i els partits tradicionals. En definitiva, de la necessitat d'una altra manera de fer política.

A Catalunya, aquest nou moviment impulsaria la presència i el discurs, entre d'altres de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), que també jugaria un rol important en el Procés independentista que aleshores ja es feia sentir al carrer i a les institucions. Tot plegat, però, amb els escàndols de corrupció dels grans partits a l'ordre del dia, especialment els relacionats amb Convergència, amanits per la confessió de l'expresident Jordi Pujol. 

Els primers debats de Pallars Digital

 
A escala informativa, la gran novetat per a aquelles eleccions va ser la celebració de dos debats electorals a Tremp i Sort, organitzats per l'aleshores jove diari Pallars Digital, nascut dos anys enrere. Els dos esdeveniments van ser un èxit. El primer, moderat pel director Jordi Ubach el divendres 15 de maig, va fer petit el cinema Els Til·lers de Sort, amb l'assistència d'unes 300 persones.

Entre els moments més curiosos d'aquest debat, la del candidat de la CUP, Baldo Farré, que afirmava que a Sort li faltava "creure's que és més que una administració de loteria"; frase que va despertar una gran ovació entre el públic. D'altra banda, el cap de llista del PSC, Antonio de Pàdua, davant la pregunta de si Catalunya hauria de ser independent, va deixar anar un "això no toca", emulant la frase de l'expresident Jordi Pujol, tot imitant la seva tos característica.
 
Mentrestant, el dilluns 18 de maig, l'Epicentre de Tremp va acollir el cara a cara entre els candidats de l'alcaldia trempolina. En aquest cas moderat pel periodista Javi Muñoz, el debat també va tenir una afluència massiva. Com a frases estrella, en primer lloc, la que va pronunciar la cap de llista del Partit Popular, Ana Cava. Davant la pregunta "què li falta a Tremp?", aquesta va contestar "Todo mi programa electoral", resposta que va provocar mirades de sorpresa i somriures d'orella a orella entre els altres candidats, coronats per un "espectacular, espectacular" per part de Víctor Orrit.

 
Precisament, i davant d'una qüestió del públic sobre l'entesa dels aspirants, Orrit destacava que entre els membres de l'ajuntament hi havia "bon rotllo", tot assenyalant que molts punts i mesures s'havien aprovat per unanimitat. També apuntava a la bona relació amb el Consell Comarcal del Pallars Jussà, tot afirmant, però, que "el bigoti no me'l tallaré". En pronunciar aquesta frase, el socialista mirava fixament Joan Ubach, aleshores president del Consell.

Mirades que parlen per si soles. I és que la relació entre les dos institucions no era precisament plàcida, almenys fins aleshores. El fet que l'Ajuntament de Tremp i el Consell fossin governats per dos partits diferents aixecava, sense dubte, moltes tensions. De fet, Ubach ho qualifica de "guerra". Una situació, però, que lamenta: "No era bo per a la comarca ni pel municipi; va arribar un moment en què la gent se n’adonava".

El Pacte del Pinell: «Un festeig sense massa entrebancs»

Després dels debats i les apostes, arribava l'hora de la veritat. Els resultats del 24 de maig a Tremp donaven la victòria a Compromís per Tremp per sisena vegada consecutiva. Els socialistes, però, perdien un regidor i gairebé 100 vots, empatant a cinc edils amb Convergència i Unió, que novament amb Joan Ubach, però, queia en 80 paperetes.

En l'altra cara de la moneda, l'espectacular pujada d'Esquerra Republicana, amb Maria Pilar Cases al capdavant, amb prop 300 vots més i sumant, per fi, el tercer regidor que durant tants anys havien buscat els republicans. Un 5-3-3, per tant, que obligava de nou a pactar. De la mateixa manera que quatre anys enrere, el pacte entre CIU i ERC era l'opció que preveia més viable. Joan Ubach coincideix en aquesta tesi: "(Víctor Orrit) sabia que si no treia majoria absoluta, no abandonaria". 
 
Les negociacions CIU-ERC, a diferència de les del 2003 (entre Ubach, Miquel Verdeny i Josep Ardanuy), van ser una bassa d'oli, o com va explicar TV3, "un festeig sense massa entrebancs". "Les trobades per muntar govern i distribuir regidories van durar dos tardes", explica Ubach. A la segona reunió, de fet, amb l'acord ja tancat, els membres de la comissió negociadora es van dedicar a explicar acudits i van anar a fer un beure, tal com relata l'exlíder convergent.

 
Quatre anys després del pacte del trànsfuga, i vuit des de la majoria absoluta socialista, Joan Ubach tornava a l'alcaldia de Tremp gràcies al Pacte del Pinell, per ser aquest el lloc on es va formalitzar el pacte de legislatura. Mentrestant, i malgrat saber que els números li anaven en contra, Víctor Orrit va atacar l'acord, afirmant que es tractava d'un pacte "basat en una certa rancúnia". "Ens han volgut criminalitzar per la nostra falta de catalanitat", explicava l'exalcalde als micròfons de televisió. Començava una legislatura difícil, no només per l'impacte del Procés independentista, sinó també per les fortes tensions entre els grups polítics a l'Ajuntament de Tremp.
  

El Pacte del Riuet: L'ocàs de l'hegemonia convergent

 
Mentrestant, a l'altra capital pallaresa, els resultats de les eleccions també obrien la porta a un pacte pel canvi. Convergència i Unió, amb l'alcalde Llàtzer Sibís, perdia la majoria absoluta conservada durant 24 anys, i passava de vuit a cinc regidors. Per altra banda, dos noves formacions entraven al consistori: la candidatura independent Fem Municipi, amb Raimon Monterde, que obtenia quatre representants; i la CUP, liderada per Baldo Farré, amb dos edils. Mentrestant, ERC i el PSC es quedaven fora de l'ajuntament.

En els dies posteriors, i descartada tota possibilitat de pacte amb CIU, Fem Municipi i els cupaires van posar-se en marxa per bastir un acord de legislatura. Una entesa, tal com resava el document, per donar resposta al "desig d'una altra forma de fer política basada en el diàleg, la transparència i la participació...". Les crítiques a Llàtzer Sibís per part dels dos grups, fent èmfasi en "l'opacitat" de l'ajuntament abans i durant la campanya electoral, no havien estat poques.
 
Finalment, el 12 de juny, el dia anterior a la constitució del ple, Fem Municipi i la CUP firmaven l'acord de govern al Parc del Riuet de Sort. Un pacte, doncs, que certificava l'ocàs de 24 anys d'hegemonia convergent al municipi. Alhora, propulsava Raimon Monterde a l'alcaldia, que faria tàndem amb Baldo Farré en una legislatura que portaria aires nous i diferents al municipi, especialment en matèria de gestió i de transparència. 

La fórmula de Fem Muncipi no va ser inèdita a Sort, ja la formació també es va presentar en municipis com Alt Àneu, Vall de Cardós i Llavorsí. En aquest darrer,  l'acord dels seus tres regidors amb el d'ERC va permetre a Josep Vidal acabar amb 32 anys de governs convergents al municipi. CIU també perdia l'alcaldia de Soriguera, que es convertia en el primer municipi de Lleida governat per la CUP gràcies al pacte de l'Assemblea Popular de Soriguera i Esquerra, i proclamava Xavi Pedemonte com a nou batlle.

En conjunt, però, CIU continuava conservant la majoria d'alcaldies al Pallars (17), tres més que l'any 2011. El PSC s'esfondrava a les dos comarques, perdent set municipis on fins aleshores governava, i quedant-se només amb quatre. En tercer lloc, ERC guanyava a Abella de la Conca, conservava la Pobla de Segur i Esterri d'Àneu, però perdia Talarn en mans d'una agrupació independent (AGIN), que també governaria a Tírvia.
 
 

---

  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport al projecte: