La capacitat econòmica d'una família no només depèn dels
ingressos dels salaris i altres retribucions, sinó que l'administració pública actua per limitar desigualtats i mirar de garantir uns mínims. Per tenir en compte aquests elements i calcular quina és la
capacitat veritable de les llars per gastar o estalviar, l'Institut d'Estadística de Catalunya (
Idescat) calcula la
renda familiar disponible bruta. Aquesta incorpora tant les remuneracions dels assalariats com altres ingressos empresarials i professionals, els lloguers imputats i les
prestacions socials i en resta els
impostos i
cotitzacions a què han de fer front. És llavors quan emergeix la veritable quantitat a disposició de les famílies.
I segons aquest càlcul [
se'n poden saber més detalls aquí], que s'acaba d'actualitzar amb dades del 2020, bona part de les llars van viure
més collades amb l'arribada de la Covid. Aquell any, cada català va passar
de gaudir de 18.200 euros a 17.600, una xifra molt similar a la del 2018. En tot cas, els nivells varien en funció del territori, malgrat la tasca redistributiva de l'administració, tal com es pot constatar al següent mapa, amb informació per a tots els municipis de més de 1.000 habitants.
Quina renda familiar disponible mitjana tenia cada municipi, el 2020?
En
verd, aquells municipis per sobre de la mitjana catalana i, en
vermell, aquells que hi estan per sota (totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt seu o buscant-lo al cercador)
Al Pallars, entre municipis de més de 1.000 habitants,
Sort va ser on la Covid-19 va afectar més els recursos familiars. L'any 2020, la renda familiar mitjana al municipi va passar de 16,9 milers d'euros per persona a
16,3 (-0,6). Així i tot, la de la capital del Sobirà és la més elevada del Pallars i que la que més s'acosta a la mitjana catalana, malgrat estar per sota (92,6).
En segon lloc, a
Tremp i
Isona i Conca Dellà, la renda familiar va caure un
0,3, situant-se en
15,8 i
15,3 mil euros, respectivament. D'altra banda, ambdós municipis es troben a 10 o més punts de la mitjana catalana; la capital del Jussà, amb 90, mentre que en el cas d'Isona, se situa en 87,1. Finalment, on es va sentir "menys" l'efecte de la Covid-19 va ser a
la Pobla de Segur (-0,2), amb una renda mitjana familiar de
15,7 milers d'euros per persona, i amb una posició de 89,3 punts respecte al valor mitjà de Catalunya.
A escala catalana, les dades apunten que el municipi amb una renda disponible més elevada és, amb diferència,
Riudarenes, que triplica la mitjana catalana amb
52.900 euros per veí un cop pagats impostos. Aquesta quantitat, però, és esbiaixada i respon tan sols a una
petita fortuna cobrada per uns pocs habitants, segurament provinent dels rendiments d'accions d'una empresa local, tal com
es va demostrar amb dades en un altre article.
Per darrere d'aquest poble, no sorprèn tant que els veïns de
Matadepera superin, de mitjana, la renda disponible catalana en un 60%, per davant dels de
Sant Just Desvern (+52,5%) i
Alella (+50,5%). En canvi, el municipi de més de 1.000 habitants on els habitants anirien més collats seria
Lloret de Mar, amb tan sols 11.400 euros per persona, l'equivalent al 65,1% de la mitjana catalana. S'hi situen molt a prop
Ulldecona (66,7%),
Roses (67,8%),
Aitona (68,3%) i
Salt (69%).
En tot cas, l'impacte de la Covid es va deixar sentir a bona part del país. El
Pla d'Urgell va ser l'única comarca on la renda familiar disponible bruta va augmentar el 2020, mentre que a la
Ribera d'Ebre i el
Pla de l'Estany s'hi va mantenir i a la resta va caure. A nivell local, escassament a un de cada deu municipis va créixer i
a més del 82% es va reduir. On més va retrocedir va ser a
Gurb,
Vilanova del Vallès i
Arenys de Mar, on cada veí va disposar d'una renda més de 3.000 inferior a la del 2019.
Com va variar la renda familiar disponible bruta a cada municipi?
En
verd, aquells municipis on va augmentar i, en
vermell, aquells on va caure (totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt seu o buscant-lo al cercador)
El càlcul de l'Idescat permet també fer una aproximació al pes que tenen els principals impostos i cotitzacions a què han de fer front les famílies en relació als seus ingressos. Alguns arguments apunten que l'IRPF i altres tributs s'emporten la meitat de les retribucions dels ciutadans, però la realitat és que el conjunt de contribucions analitzades
no arriben al 30% dels potencials ingressos. I de fet, no hi ha cap municipi on s'arribi al 50% que denuncien alguns crítics amb la pressió fiscal actual.
Quin percentatge dels potencials ingressos totals es destina a pagar impostos i cotitzacions?
Totes les dades apareixen clicant o passant el cursor per damunt seu o buscant-lo al cercador, també pel que fa a tipus d'ingressos i tributs pagats
L'únic municipi que s'acosta al 50% d'impostos i cotitzacions en relació als ingressos és Riudarenes (47,2%), precisament per la immensa quantitat que van rebre uns pocs veïns gràcies a rendiments d'accions. I tot just a l'entorn del 40% es troben municipis amb rendes mitjanes elevades com Matadepera (40,8%),
Sant Cugat del Vallès (39,1%) i Sant Just Desvern (38,9%).
Si s'agrupen tots els municipis en deu nivells, de menys a més ingressos,
només els dos darrers grups (i especialment l'últim) dediquen més del 30% d'aquests recursos a pagar impostos i cotitzacions. I en termes absoluts, la diferència respecte els altres grups és molt superior. Si es fa el mateix exercici pel que fa al pes dels salaris, els excedents bruts d'explotació (rendes empresarials, professionals i mixtes) i les prestacions socials en el total d'ingressos, s'observa també que aquells municipis
on més veïns cobren prestacions socials paguen menys impostos, mentre que aquells on hi ha més remuneracions laborals en paguen més. Això podria indicar que la pressió fiscal és menor allà on hi ha més
aturats,
jubilats i persones amb dificultats econòmiques.
Quin percentatge dels potencials ingressos es destina a pagar impostos i cotitzacions, en funció del nivell de renda i el pes de cada tipus d'ingrés?
Els municipis s'han unit en deu grups, de menys a més renda i menys a més pes de cada tipus d'ingrés respecte el total
La renda familiar disponible bruta: què és, què no és i com el calcula
La renda familiar disponible bruta és
una magnitud que calcula l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) per mesurar la totalitat d'ingressos que reben les llar i que poden destinar al consum o l'estalvi. Per això, no només s'hi computen els
ingressos derivats de l'activitat econòmica (salaris i excedents bruts d'explotació), sinó que també s'hi inclouen les prestacions socials i s'hi resten els impostos i cotitzacions que han de fer front les famílies.
D'aquesta manera, a diferència d'altres estadístiques recurrents que també es difonen a nivell municipal, sobretot a partir de les declaracions de l'IRPF, aquesta magnitud és molt més completa, ja que incorpora l'
acció redistributiva de l'administració pública amb la seva política d'ajudes socials i tributació progressiva. Intenta mesurar no només els ingressos bruts, sinó allò de què realment disposen lliurement les famílies al final de tot el procés de cobrar per les vies que siguin i abonar els corresponents impostos.
Així mateix, a banda dels salaris, els excedents bruts d'explotació inclouen tant els rendiments d'activitats empresarials i professionals com els
lloguers imputats, una estimació del que pagarien les famílies que hi viuen quan en són propietàries o el tenen cedit. Les prestacions socials incorporen totes les prestacions
contributives i no contributives, d'atur, rendes mínimes, etc.
I pel que fa a les quantitats que fan minorar aquesta primera quantitat, els impostos que es computen són l'
IRPF, el de
patrimoni, l'
IBI i l'impost sobre
vehicles de tracció mecànica, mentre que, en relació a les
cotitzacions socials, s'hi inclouen tant les pagades pels treballadors, els ocupadors, els aturats i els
autònoms. No s'hi computen, en canvi, l'impost de societats (a què fan front les empreses) ni l'IVA (que depèn del consum posterior). Per a més detalls i per saber com es calculen aquestes variables, es pot consultar
la metodologia de l'idescat.
En tot cas, cal tenir en compte dues qüestions a l'hora d'interpretar les dades. La primera és que la xifra que es resulta, a nivell català o municipal,
és una mitjana de les rendes familiars disponibles brutes del territori en qüestió. No informa de si el conjunt de la població s'acost a aquella xifra o, per contra, si hi ha molta desigualtat i, per tant, hi ha gent que s'hi troba molt per sobre i altres molt per sota. En pobles petits,
una gran fortuna pot generar grans biaixos a aquesta mitjana, com ocorre a Riudarenes.
L'altre element a atendre és que
el cost de la vida no és el mateix arreu del país. És per això que, en dos municipis amb una mateixa renda familiar disponible bruta, les famílies poden no tenir la mateixa capacitat de consum si els productes que adquireixen (alguns de tan bàsics com l'habitatge) són més cars a un municipi que en l'altre. Com a norma general, la regió a l'entorn de Barcelona i les ciutats presenten un cost de la vida superior que altres àrees i pobles petits, motiu pel qual el nivell de pobresa o riquesa ha de tenir en compte també aquestes diferències.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
.jpg)
_(3).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(2).jpg)
