2019 | Una alcaldia amb nom de dona

Les eleccions del 26 de maig de 2019 van estar marcades, inevitablement, pel Procés independentista i les seves conseqüències. Els presos polítics i els nombrosos represaliats arran dels fets de l'octubre del 2017 van marcar l'agenda de cara als comicis. La polarització es va fer més que present en el dia a dia, i en molts municipis l'eix nacional (independència/no independència) va guiar el vot, fins aleshores més condicionat pel candidat que no pas pel partit polític.

L'1 d'octubre també va propiciar el canvi de partit d'alguns alcaldes, com per exemple a la Torre de Capdella. El seu alcalde des del 2003, Josep Maria Dalmau, històric militant socialista, havia trencat el carnet del partit l'any 2018 després de rebre advertències del PSC per haver cedit un local per al referèndum. Dalmau, doncs, es presentava per Esquerra Republicana; un anunci que es va produir el dissabte 9 de febrer a Tremp, durant la presentació de les candidatures republicanes al Pallars Jussà.
 

Tremp: Tres dones i una alcaldia

L'efecte del procés es va fer notar, sobretot, als grans nuclis, com és el cas de la capital del Jussà, on, per altra banda, es produïen novetats importants. Mentre Maria Pilar Cases tornava a encapçalar la llista d'ERC, Anna Ritz es convertia en la número u de Junts arran de la renúncia de l'alcalde Joan Ubach per motius personals i de salut. Mentrestant, el també històric Víctor Orrit era reemplaçat per Sílvia Romero després de 36 anys liderant els socialistes trempolins. 

En total, doncs, a la ciutat només es presentaven tres llistes, un fet que no es produïa des de feia 40 anys, en les primeres eleccions municipals democràtiques. Però més inèdit era que tres dones aspiraven a una alcaldia del Pallars per primera vegada en la història. Amb aquestes candidatures quedava clar que el vot independentista quedava dividit, mentre que l'unionista convergiria en el PSC, després que el Partit Popular renunciés a presentar-se. Alguns militants van reconèixer poc després pressions dels socialistes per evitar que la formació conservadora concorregués als comicis trempolins.
 
Amb el procés com a rerefons, a més, un altre dels punts calents de la campanya electoral va ser la política de pactes. Abans de les eleccions, molts van fer circular el rumor d'una possible entesa entre Compromís per Tremp i ERC. Una possibilitat que, tal com va assenyalar Anna Ritz, seria "una punyalada per l'esquena", però que va ser refusada frontalment per Pilar Cases durant el debat que Pallars Digital va celebrar a La Lira, novament amb èxit d'assistència.

Finalment, els resultats del 26-M proclamarien guanyadora la candidata "més popular", Sílvia Romero, amb el 44% dels vots i sis regidors (un més que l'any 2015). ERC es convertia en segona força per primera vegada amb uns resultats històrics, els millors de la formació a la ciutat: quatre regidors. Mentrestant, Junts firmava els seus pitjors registres, passant de cinc a tres edils, que el convertien en última força al consistori i en soci minoritari d'una possible reedició del Pacte del Pinell.

 
Efectivament, l'acord entre ERC i Junts sobresortia com el més factible tenint en compte la situació nacional, i a pesar de Compromís. Els socialistes quedaven a les portes de l'alcaldia per segona vegada consecutiva tot i vèncer. Sílvia Romero ho lamentava i parlava de "veto" per part dels dos altres partits. Finalment, el 12 de juny, Maria Pilar Cases i Anna Ritz formalitzaven la reedició del pacte a la plaça de la Creu.

Cases, doncs, es convertia tres dies després en la primera alcaldessa de Tremp i també en la primera republicana a ocupar el càrrec després de 81 anys a la ciutat. Així ho va fer palès durant el discurs d'investidura, quan va recordar els tres alcaldes que havien governat el municipi durant la Segona República: Josep Rosell, Josep Sastre i Ot Lledós. Però l'homenatge més sentit va ser per al seu predecessor, Joan Ubach, a qui Cases va anar a abraçar tot just després de rebre la vara d'alcaldia.
 
En l'altra cara de la moneda, el ple d'investidura va testimoniar la tensió i la mala maror per part de membres de la candidatura que s'havia quedat novament fora del govern municipal. Quan l'alcaldessa va fer menció dels presos polítics, dos exalcaldes de Tremp, Víctor Orrit i Miquel Verdeny, que havien anat a la llista socialista, van aixecar-se i abandonar la sala amb ostensibles gestos de protesta. Ja ho deia l'exalcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván: "És molt difícil saber perdre, però també és molt difícil saber guanyar".

Sort: Monterde és reelegit gràcies a Junts

 
Mentrestant, a Sort també es produïen canvis importants. Després d'anunciar que no es presentaria a la reelecció, l'alcalde Raimon Monterde anunciava la seva candidatura per Som Poble, una nova agrupació d'electors. L'acompanyaven l'aleshores tinent d'alcalde, el cupaire Baldo Farré, i el regidor de Cultura Pere Bascones. Per la seva banda, Maleni Barbero liderava Fem Municipi-ERC, la diputada Imma Gallardo era proclamada número u de Junts per Sort, i José Antonio Manrique concorria pel PSC.



La nova fórmula de Monterde va ser aprovada per l'electorat. Som Poble guanyava amb 474 vots i cinc regidors, a només un de la majoria absoluta. Fem Muncipi-ERC es quedava amb tres, mentre que Junts per Sort i el PSC n'aconseguien dos i un respectivament. Tocava buscar aliances de nou i, finalment, van ser els exconvergents qui van donar el suport necessari perquè Raimon Monterde fos reelegit alcalde de la capital del Pallars Sobirà.

Som Poble, però, governaria en minoria durant una legislatura que estaria marcada tràgicament per la pandèmia de la Covid-19. Tot plegat, però, fins el maig del 2021, quan l'alcalde presentava la seva renúncia per motius personals i professionals. El seu segon, Baldo Farré, es convertia en alcalde, mentre que s'acordava l'entrada dels dos regidors de Junts al govern municipal. Tanmateix, les dos formacions van voler desvincular el pacte de la dimissió de Monterde.
 

La primera victòria d'ERC al Pallars

Per primera vegada en unes eleccions municipals, ERC es convertia en la força més votada al Pallars. En total, 4.502 vots entre les dos comarques, superant a Junts per Catalunya, que quedava segona amb 3.286, mentre que el PSC ocupava la tercera posició amb 2.065. En nombre de regidors, però, l'ordre canviava: els juntaires n'aconseguien 37 al Jussà, un més que els republicans, que tot i així lideraven el rànquing al Sobirà amb 42 i Junts es quedava amb 37.

Però la nova hegemonia republicana es va reflectir especialment amb les alcaldies. ERC en passava a governar 12, nou més que l'any 2015. A poca distància, Junts en conservava 10, però en perdia set, mentre que els socialistes, amb una menys, només ostentaven el poder als seus feus de Salàs i Senterada. Menció a part mereixen les candidatures independents, que arran de les eleccions aconseguien el poder de cinc ajuntaments. És el cas d'Impuls Alt Àneu, Som-hi Baix Pallars, Som Poble (Sort) i Ara Talarn.
 

Consells comarcals: La jugada de Junts i una moció de censura al Sobirà

Si els pactes postelectorals als ajuntaments van ser més o menys tranquils, als consells comarcals la situació seria diametralment diferent. Al del Jussà, on ERC era primera força per primera vegada amb vuit consellers, calia arribar a un acord per governar. Els republicans van proposar a Junts (amb sis consellers) repetir la coalició, però amb la fórmula invertida respecte als darrers vuit anys: la presidència i la vicepresidència segona serien per a ERC i la vicepresidència primera i la gerència per a Junts.

Davant la negativa d'aquests últims, els republicans ampliaven l'oferta i proposaven donar la presidència a Junts, sempre que aquesta fos ocupada per l'alcalde de Conca de Dalt, Martí Cardona. Tot plegat, amb el PSC (amb cinc consellers) iniciant converses amb els juntaires per formar una coalició alternativa. La segona proposta d'ERC també va ser rebutjada per Junts, trencant així les negociacions, fet que va generar diverses protestes a la comarca.

L'endemà, 5 de juliol, Junts va canviar de rumb, acceptant la mediació d'Òmnium Pallars per tal de fer possible l'acord amb Esquerra. Finalment, les negociacions van arribar a bon port i els partits independentistes van segellar el pacte, amb Junts com a clar beneficiat. La presidència del Consell Comarcal continuava en mans d'aquesta formació i presidida per l'alcalde de Castell de Mur, Josep Maria Mullol. 
 
Al Pallars Sobirà, els esdeveniments al Consell també arribarien a un alt grau de dramatisme. En aquest cas, l'acord dels vuit consellers de Junts i els dos de Som Poble permetia l'alcalde de Rialp, Gerard Sabarich, ser investit president de l'ens comarcal. Sabarich s'havia imposat a les primàries al regidor d'Espot, Carles Isus, que havia presidit el Consell en diverses ocasions, l'última fins aleshores.

A partir d'aquí, els fets es van precipitar. El 20 de juliol, el conseller i alcalde de Junts a Vall de Cardós, Llorenç Sánchez, abandonava el grup, amb la qual cosa el partit empatava amb ERC-Fem Municipi i perdia la majoria absoluta al Consell Comarcal. Poc després, el mateix Carles Isus també abandonaria Junts i passava a ser conseller no adscrit. Tot plegat, desembocaria en una moció de censura dels republicans i els dos regidors trànsfugues que el 19 d'agost proclamaria Carles Isus com a nou president del Sobirà i desbancaria Gerard Sabarich poc més d'un mes després d'assumir el càrrec.

 

---

  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport al projecte: