El mur del 5% al Pallars: 13 llistes s'han quedat sense representació a Tremp i Sort al llarg dels anys

Al llarg dels anys i des del 1979, diverses candidatures que es presentaven als ajuntaments de Tremp i Sort a les eleccions municipals s'han quedat sense representació. En total són 13 les llistes que, en alguns casos, tot i superar el llindar del 5% dels vots (mínim requerit per obtenir regidors), no han pogut entrar als respectius ajuntaments. 


En el cas de la capital del Pallars Jussà, cal remuntar-se fins al 1983, quan la candidatura d'Esquerra Republicana, liderada per Ramon Canals, va quedar-se fora de l'ajuntament malgrat assolir el 5% dels sufragis. Tanmateix, qui més vegades s'ha quedat a punt d'entrar al consistori trempolí és el Partit Popular, amb un total de tres ocasions.

Els populars, presents a la capital des del 1987, van perdre representació 20 anys després, a les eleccions municipals del 2007, amb el 5% dels vots. Des d'aleshores, el PP no ha tornat a obtenir regidors a Tremp tot i intentar-ho tant el 2011 com el 2015, quan van obtenir el 6,1 i el 5,9% dels sufragis respectivament.
 
Mentrestant, l'espai polític dels comuns s'ha quedat fora de l'Ajuntament de Tremp en dos ocasions: l'any 1995, quan l'Unitat del Pallars només va assolir el 2,2% dels vots, i l'any 2007, amb Iniciativa per Catalunya, que va registrar un suport del 5,1%. En total, doncs, de les 46 llistes que han concorregut a Tremp des del 1979, només un 7% no hi han pogut accedir.


Per altra banda, a la capital del Pallars Sobirà, el Partit Popular és novament la força que més cops ha quedat a les portes del consistori, concretament en un total de cinc comicis. La primera vegada va ser el 1995, amb 5,5% de vots que va ser insuficient per aconseguir un regidor. Una situació que reviurien als anys 1999, 2003, 2007 i 2011. Fa 16 anys, ICV tampoc podia reunir prou vots per entrar al consistori pallarès (4,3%). 
 
La darrera vegada que es va donar un cas similar va ser l'any 2015, quan ERC i el PSC també van quedar-se sense representació amb el 6,1 i el 4,8% dels vots. Tot plegat, en unes eleccions en què es presentaven fins a cinc partits. Aquest, de fet, acostuma a ser un dels factors més determinants perquè alguns dels partits no obtingui representació.


De cara als comicis del 28-M, doncs, Tremp podria viure de nou aquest fenomen. A la capital del Jussà hi concorreran set llistes per primera en la seva història. En aquest sentit, el PP podria veure's incapaç, com en anteriors ocasions, de superar la barrera del 5%, mentre que Sumem per Tremp o Ara Tremp també corren el mateix risc davant la força dels partits majoritaris i amb representació a l'ajuntament.

Altres notícies que et poden interessar