El
nom d'una persona pot donar molta informació d'ella. No en marca la personalitat, però sí que dona indicis del
lloc de naixement i de l'edat. Alguns noms són comuns arreu dels
Països Catalans i d'altres són més presents a unes zones que d'altres, però allò que fa variar més la preeminència d'uns o altres és l'època en què es van decidir. Les modes canvien molt i alguns que eren molt presents durant algunes dècades, després poden quasi desaparèixer. El següent gràfic permet consultar els
50 noms més comuns a cadascuna de les províncies de
Catalunya i el
País Valencià i a les
Illes Balears, així com els 20 més habituals per a les dones i homes nascuts a cada dècada.
Els noms més habituals als Països Catalans, segons la dècada de naixement
Les dades que es mostren és la freqüència d'aquest nom per cada 1.000 persones, però clicant o passant el cursor per damunt de cada barra apareix el nombre absolut d'habitants que el tenen
Entre les
dones, el nom més comú clarament és
Maria (tot i que l'INE no té en compte els accents i, per tant, no permet diferenciar aquells noms que en català i en castellà es diferencien per un accent, com és el cas). Només se situa en segona posició a la província de València, per darrere de
María Carmen, el qual és la segona opció a Tarragona, Alacant i Castelló, un lloc de plata reservat per a les
Montserrats a Barcelona, Girona i Lleida i per a les
Catalines a les Balears. I és a partir de la tercera posició on encara es veuen més clares les diferències entre territoris.
Tot i això, la primacia de les Maries no és homogeni en el temps. És habitual entre la gent més gran, fins a les nascudes als anys 1930 i, des de llavors, les tornes canvien, imposant-se les Montserrats a Catalunya, les María Carmen al País Valencià i les Catalines a les Balears, almenys fins als 1980. I aleshores, més canvis, tornant a agafar força el nom de Maria, però també emergint els de
Laura,
Cristina,
Núria i, les últimes dècades,
Paula,
Júlia,
Lucía,
Martina o
Sofia.
En el cas dels homes, també hi ha força diversitat.
Antonio és el nom més habitual a Barcelona, Alacant i les Balears,
Jose s'imposa a Tarragona, Castelló i València i
Jordi guanya a Girona i Lleida.
Vicente és el segon més comú, com no, a València, així com
Manuel ho és a Castelló i
Juan, a les Balears. En tot cas, cal tenir en compte que es tracta dels noms que consten als padrons i, per tant, molts d'ells es van castellanitzar durant el franquisme i després no s'han corregit. Si se sumen les xifres de Jose i
Josep, el resultat és el nom més habitual a tot Catalunya.
I com en les dones, la diferència és evident al llarg de les dècades. Fins als nascuts a la del 1930, Jose és el més posat arreu excepte a les Balears i, mentre segueix sent molt habitual a Catalunya, a Castelló i València pugen després amb força d'altres com Vicente. I les dècades posteriors hi ha gran varietat, amb l'Antonio a l'alça, però també
Ramon,
Manuel,
David o
Jordi. La dècada del 1990 és per als
Marcs a Catalunya i, al País Valencià i les Balears, són més habituals els
Alejandros, tot i que Marc acaba imposant-se després a quasi tots els Països Catalans. Últimament, però, competeix amb
Jan,
Leo,
Pol,
Martín,
Mateo o
Pau.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi