Els ciutadans dels
29 municipis del Pallars i dels 947 de tot Catalunya
estan citats aquest diumenge a les urnes per triar el seu alcalde o alcaldessa per als pròxims quatre anys. Però no tothom té clar que es decideix aquest
28-M. Primer de tot, saps la diferència entre un vot en blanc i un de nul? I el paper dels consells comarcals i les diputacions, que indirectament també es trien en aquestes
eleccions municipals? Quant costa treure un regidor i perquè és important ser primer per ser alcalde? Et responem aquestes i altres preguntes perquè quedi clar tot el que cal saber abans d'anar a votar.
Quin és l'horari i quins documents cal portar per anar a votar?
Milers de catalans s'aproparan a les urnes per emetre el seu vot aquest diumenge. Primer de tot cal tenir en compte l'horari: els col·legis electorals
obren a les 9h del matí i
tanquen a les 20h. Però compte: és important que no hagis de fer mitja volta perquè t'has deixat la
documentació necessària per poder emetre el teu vot. La papereta i el sobre podràs agafar-los al col·legi electoral si te'l deixes a casa, però sense els documents pertinents, hauràs de tornar a casa amb el vot a la mà.
La diferència entre un vot en blanc i un de nul
La principal diferència entre un
vot en blanc i un de
nul, és que el primer és vàlid i suma en el recompte d'unes eleccions, mentre que el segon és invàlid i s'exclou de la participació en els comicis. Es considera vot en blanc quan el sobre no conté cap papereta, o bé quan s'ha votat per una candidatura que ha estat
legalment retirada. Per contra, serà un vot nul qualsevol sobre que estigui alterat, o bé que contingui una papereta sense marcar, o a la inversa, que es dipositi una papereta sense sobre.
Quedar en primera posició, la clau per ser alcalde
El
debat durant la nit del 28 de maig i els dies posteriors serà qui
suma i qui no per aspirar a formar un
govern municipal: uns seran
batlles de la seva ciutat o poble per majoria absoluta, i d'altres ho seran perquè han estat els més votats i la resta no s'han posat d'acord. Per això, a diferència d'altres eleccions, és de vital importància
quedar en primera posició.
El mur del 5% o el cost de treure un regidor
La nit del pròxim 28 de maig, amb motiu de les eleccions municipals, molts candidats hauran de treure la
calculadora. Alguns hauran de fer sumes per veure si arriben a convertir-se en alcaldes i d'altres, més humils, es plantejaran com a objectiu el sol fet d'entrar al consistori. Qui marca el topall? És el famós
mur del 5%, que històricament ha deixat fora moltes candidatures,
també a Tremp i a Sort.
Canvi del nombre de regidors en alguns municipis
En un total de quaranta consistoris catalans hi haurà més o menys representants que als comicis d'ara fa quatre anys. El motiu? Guanys i pèrdues de població des del 2019. I és que la llei estableix el nombre de regidors amb els quals compta cada municipi establint uns
llindars de població. Si algun municipi supera o cau d'algun d'aquests nivells d'habitants, com a conseqüència, també guanya regidors -com passarà en les pròximes eleccions a 34 indrets del país- o bé en perd -la realitat a sis poblacions catalanes des del 28 de maig-. Al Pallars, es dona el cas a
Lladorre, que enguany
passa de cinc regidors a set.
I si hi ha un empat a vots per l'alcaldia?
Un cop els ciutadans votin, arribarà l'hora de fer sumes i veure si els pactes estableixen un nou alcalde, o si bé no hi ha alternativa i govern la llista més votada. Però a tot això, especialment en pobles petits on participen pocs habitants i es presenten poques candidatures, hi pot haver un tercer escenari:
què passa si dos candidats a l'alcaldia empaten a vots?
El paper de les diputacions i dels consells comarcals
Les eleccions municipals són més que la batalla pels
ajuntaments. Dels vots dels milions de catalans que trien els seus alcaldes i alcaldesses, també es tria l'estructura de dues entitats supramunicipals: les
diputacions -n'hi ha quatre, una per cada demarcació- i els
consells comarcals -n'hi ha un per comarca, excepte al
Barcelonès i a la
Vall d'Aran-.
N'hi ha que ja tenen alcalde
Els diferents
butlletins provincials publiquen les llistes electorals dels 947 municipis de Catalunya per a les eleccions. L'anunci deixa, cada quatre anys, també un fet anecdòtic: aquells pobles que
ja tenen alcalde decidit abans de votar perquè només s'hi ha presentat una sola llista. Això sol passar en territoris petits en què els habitants es posen d'acord per no competir. Al Pallars, tenim els casos de
Talarn i
Lladorre. Repassem a continuació la llista d'altres llocs.
Consulta els resultats i els regidors escollits als municipis del Pallars Jussà
Consulta els resultats i els regidors escollits als municipis del Pallars Sobirà
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
.jpg)
_(3).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(2).jpg)
