La fúria del riu sempre torna: 10 anys dels aiguats al Pallars i la Val d'Aran

El passat 18 de juny es van complir 10 anys dels aiguats que van afectar greument el nord del Pallars Sobirà i la Val d'Aran. La gran quantitat de neu acumulada, sumada a les constants pluges, van provocar la forta pujada i el desbordament dels rius de les dues comarques. Alhora, les pedregades del mateix dia va causar greus destrosses als conreus del Pallars Jussà i la resta de comarques de Lleida.

Les riuades del 2013 guarden força similitud amb les greus inundacions que també van colpir amb força el Pallars durant novembre del 1982. I no només per les destrosses que l'aigua va provocar al seu pas, sinó també perquè en els dos casos, els aiguats van ser coberts informativament per dos mitjans de comunicació acabats de néixer: la revista Lo Raier i el diari Pallars Digital.

 
El 18 de juny de 2013, res feia presagiar que el Pallars i la Val d’Aran es convertirien en el focus de la notícia. L’aigua queia de manera moderada, sense cap xàfec o tempesta, però les precipitacions eren constants. En poques hores es van arribar a acumular 91,2 mm a la Bonaigua, 65 mm a Certascan i 58,3 mm a Espot. 
 
Però les pluges abundants no van ser l'únic ingredient que va propiciar el desbordament dels rius aranesos i pallaresos. El desglaç també va ser un factor clau que va desencadenar el desastre. Aquell mes de juny, en llocs com la Bonaigua encara hi havia acumulats prop 150 centímetres de neu. 

 
Tot plegat va provocar que durant les primeres hores del matí, el desbordament dels rius provoquessin les primeres destrosses. A Àreu (Alins), la crescuda del Noguera de Vall Ferrera va endur-se els tres ponts del poble. Els equips d'emergències van començar a actuar enmig d'un ambient carregat de por, tensió i nervis. Les primeres persones eren desallotjades per evitar mals majors.

A Esterri d'Àneu, el carrer Major s'enduia la pitjor part de la força de l'aigua. Els baixos de les cases es negaven d'aigua, mentre els pocs veïns que encara quedaven a la zona col·locaven sacs de terra per evitar que l'aigua entrés a l'interior de les cases. La mateixa estratègia seguien a Rialp, on la força del riu també inundava la zona pròxima a l'Hotel Condes de Pallars.

Mentrestant, moltes carreteres s'esquerdaven, s'esfondraven o s'omplien d'aigua, alhora que alguns pobles del nord del Pallars quedaven incomunicats, com va ser el cas d'Aidí. Al mateix municipi de Llavorsí, l'aigua s'enduia les diverses infraestructures situades al costat de la Noguera Pallaresa.
 
Més avall, a Sort, el parc de regates l'Aigüerola quedava inutilitzat. En conseqüència, centenars d'escolars es quedaren sense activitats al riu, mentre els empresaris turístics també patien pel futur del ràfting a les portes de l'estiu. Al mateix temps, pagesos i ramaders veien com els seus camps de conreu quedaven negats per l'aigua.

A banda de la crescuda dels rius, la jornada d'aquell 18 de juny també va estar marcat pel temps violent, concretament per les pedregades. La calamarsa va ser especialment dura al Pallars Jussà i la resta comarques lleidatanes, on molts arbres fruiters van quedar greument afectats per la pedra. Al municipi Castell de Mur, per exemple, la pràctica totalitat dels conreus en van sortir perjudicats.

Una "graduació" per Pallars Digital

Les inundacions d’aquell juny van ser una autèntica prova de foc per a Jordi Ubach Llorens, aleshores jove director i fundador de diari Pallars Digital, nascut el 27 de maig del 2013. “Personalment, va ser impactant, perquè mai havia vist unes riuades com aquelles”, explica. “Coneixia el precedent de l’any 1982, però penses que això mai tornarà a passar”. Tot i que a Tremp els aiguats no van ser tan forts, la jornada per a Ubach va ser de molta tensió, i periodísticament, aquell episodi va ser “una graduació”.
 
"Dins de la desgràcia -ningú desitja que passi una cosa d’aquestes- al diari li va anar molt bé, perquè no feia ni un mes que havíem nascut, i això ens va posar a prova i ens va donar a conèixer", afirma Jordi Ubach. El director recorda passar dies seguits treballant des de les 7h del matí fins a les 12h de la nit cobrint les inundacions, i actualitzant constantment les xarxes socials, principal font d’informació durant aquelles jornades, especialment de vídeos i fotos.

Ubach recorda que arran d’aquells dies va començar la “unió” entre Pallars Digital i els veïns i veïnes de les dues comarques. “La gent es va bolcar i ens enviava informació, fotos i vídeos… des d’aleshores, quan hi ha un succés, ens escriuen de seguida”. Aquesta gran prova de foc, doncs, va consagrar el jove diari, que va veure com els seus seguidors augmentaven dràsticament.
 
Un cas gairebé similar es va donar 31 anys enrere durant els aiguats del 1982. La revista Lo Raier, fundada el setembre del mateix any per un grup d’entusiastes joves pallaresos, també va tenir en la fúria de l’aigua la seva primera gran prova periodística. Així ho recorda l’aleshores redactor i posteriorment director de la revista, Jordi Creus.

"Realment vam fer un esforç molt important per poder explicar a la gent del Pallars i de l’Alta Ribagorça quins eren els danys que havia provocat aquella catàstrofe natural”. En aquest sentit, Creus apunta que “moments així ajuden a cohesionar un grup de gent que crèiem que la revista havia de ser una realitat, i que al final va ser així”.
 

La fúria del riu sempre torna

 
Tant els aiguats del 1982 com els del 2013 van manifestar en el seu moment, i continuen recordant-nos avui en dia que el Pallars i molts indrets del Pirineu i Catalunya encara són potencialment inundables. De fet, segons un informe del Pla Inuncat, 15 dels 29 municipis del Pallars (11 del Sobirà i quatre del Jussà) tenen una perillositat alta de patir inundacions.

Molts d’ells són els que fa 40 i 10 anys van patir de primera mà els aiguats, com per exemple tots els del nord del Pallars Sobirà (Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Rialp, Llavorsí, etc.), o alguns del Jussà, com la Pobla de Segur, Tremp, Senterada o la Torre de Capdella. Per aquest motiu, la majoria han pres mesures per evitar que les conseqüències d’uns nous aiguats siguin fatals: construint dics de contenció, netejant de les lleres dels rius, reforçant infraestructures... Així i tot, les pluges i els rius no sempre avisen, tal com s’ha pogut comprovar recentment amb la pedregada del passat 29 de juny. 
 

Altres notícies que et poden interessar