Diumenge, 24 de novembre de 2024

El misteri dels topònims bascos III (El morfema TOR-)

Pallars Digital 19 de març de 2014 a les 08:42
 
Continuem amb la meva teoria sobre els topònims del Pallars Sobirà, ja tractada als articles El misteri dels topònims bascos I i El misteri dels topònims bascos II.
 
Vam veure que la partícula TE estava relacionada amb la idea de "pas, porta". Ara veurem que quan a la consonant T s´hi afegeix -OR, el significat canvia. Llavors ens dóna una idea de "protuberància, de bony, d´elevació isolada que es pot circumvalolar".
 
TOR- a topònims del Pallars
 
Al llibre Onomasticon Cataloniae, l´etimòleg Joan Coromines defensa que el topònim Tor -poble de la Vall Ferrera que fa frontera amb Andorra- té a veure amb el mot TURÓ.
 
Altres topònims de la comarca també porten TOR-. Un és el poble de Dorve (ve de Torpe), que significaria "als peus del turó" (en un altre article ja parlarem del sufix -PE).
 
 
Dorve
 
Un altre és Torena, a Llessui, que significaria "a dalt del turó". I l´altre és Tornafort, el meu poble! Ben bé a dalt d´un turó! 
 
 
Tornafort
 
Pujant pel bosc de Tornafort es veu una muntanya molt característica que també té molt a veure amb TOR: el Turbón, un gran pastís de roca de la Ribagorça. 
 
 
Turbón
 
TOR- a topònims de la península ibèrica
 
A altres comarques de Catalunya també trobem topònims que porten TOR: Toralla, al Pallars Jussà; Torà, a la Segarra; Torelló, a Osona... Quedaríeu parats de la quantitat que n´hi ha. I el mateix succeeix a les illes balears: el Toro (cim més alt de Menorca), Toraixa, Turixant, Turmadenc... Tots estan relacionats geogràficament amb un TURÓ.
 
I el mateix trobem a la resta de la península ibèrica. De fet n´hi ha tants, que el filòleg Francisco Villar va dedicar-hi un treball titulat Los topónimos de la serie TUR- i en cita a desenes.
 
TOR- a topònims d´Europa... i més enllà
 
Altres filòlegs també han treballat sobre aquest morfema, ja que es troba a tot Europa. N´hi ha a Bèlgica -Tournai, Tournay...-, a França -Tornac, Tournon, Tournay, Tonnerre, Tournay-sur-Odon...-, a Anglaterra...
 
De fet, enmig de la planura del sud d´Anglaterra s´alça el turó de Glastonbury Tor. La seva forma esglaonada, amb els set bancals, ha despertat tota mena de teories, però avui encara no se´n coneix l´origen:
 
 
Glastonbury Tor
 
Però tornem a Tornafort perquè el que trobo molt curiós és que a França trobem el mateix topònim, convenientment afrancesat. Tournefort és als Alps Marítims francesos (www.tournefort.fr). El nucli antic era a dalt del turó on avui només hi queden runes i l´església: 
 
 
Tournefort
 
 
Tournefort
 
Però encara és més curiós el Tornafort d´Índia! A la part occidental, a la serralada de Western Ghats o Sahyadrin, a una muntanya de 1405 m, trobem el que queda de l´antic poble de... Torna Fort
 
 
Torna Fort
 
 
Torna Fort
 
No us mareja una mica, tot plegat? Significaria que estem parlant d´una llengua mare que ve de molt antic i que es va estendre per un gran territori.
 
Mots que deriven de TOR
 
Si busqueu al diccionari etimològic d´on prové TOR, llegireu que ve del llatí TORUS, amb el significat de «sortint, elevació, protuberància d´un terreny». Però l´origen no pot ser llatí perquè:
 
1. tots els topònims que he citat, així com centenars que trobem a Europa i més enllà, són anteriors a l´imperi romà i, per tant, això significa que ja s´usava aquest morfema.
 
2. hi ha mots que utilitzen aquest morfema tant en llengües romàniques, com no. Els mots TORRE, TORN, TÒRAX o TORTUGA, per citar-ne només uns quants, els trobem amb petites variants en català, castellà, francès, italià i llatí, però també en èuscar i anglès, entre moltes altres llengües. I el mateix succeeix amb els seus derivats: TORNAR, TORNADO, TORTELL, TORS...
 
Per tant, de quina llengua estem parlant? I, des de quan es parlava?
 
Ho anirem veient. De moment, pel que fa a TOR, acabarem dient que en català tenim el mot TURÓ, que no trobem en cap altra llengua, i TORELL, "un bocí de tronc o de branca gruixuda que conserva la forma cilíndrica i que és fàcil d´estellar".
 
I, finalment, al Pirineu, on sempre trobem mots que s´han conservat només entre l´aïllament de les muntanyes, trobem TORANA "cul gros, pit voluminós" i TORB "el vent impetuós propi de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu".
 
Espero que tot plegat aporti una mica més de llum a la història de les llengües.
 
(També trobaràs alguna referència sobre els topònims a Nou viatge al Pirineu, escrit per la mateixa autora)
 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Etiquetes:
Opinió