La
Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), a través de l'
Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC), lidera el nou projecte
Pyrenees4Clima, en el qual participen 47 entitats sòcies del domini pirinenc (Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya, Andorra, Occitània i Nova Aquitània) unides en l'objectiu d'augmentar la
resiliència dels
Pirineus mitjançant l'aplicació de mesures d'adaptació al
canvi climàtic.
El projecte
Pyrenees4Clima ha estat aprovat recentment pel Programa europeu LIFE. S'iniciarà l'octubre del 2023 i es desenvoluparà fins al desembre de 2030. El pressupost del projecte és de
19.829.877,72 euros, dels quals 11.897.926,60 euros són subvencionats per la Unió Europea i la resta són aportats per les entitats sòcies del projecte.
L'objectiu principal del projecte és la implementació de l'Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic (EPiCC), primera estratègia europea de canvi climàtic dissenyada específicament per a una
bioregió de muntanya i transfronterera, i que es va aprovar el desembre de 2021 sota presidència catalana de la CTP. El projecte
Pyrenees4Clima aporta una visió a mitjà termini necessària per abordar els temes de canvi climàtic, i es convertirà en un veritable accelerador de les polítiques d'
acció climàtica als Pirineus, donant continuïtat als punts clau identificats a la mateixa estratègia EPiCC.
La implementació del projecte s'organitza en
10 grups de treball que són liderats per alguns dels socis del projecte formant tàndems nord-sud: el
Servei Meteorològic de Catalunya i
MétéoFrance, Instituto Pirenaico de Ecología-CSIC i Conservatoire Botanique des Pyrénées, CREAF i l'Agence des Pyrénées, NASUVINSA i la AECT Pirineos-Pyrénées, Universitat Autònoma de Barcelona i Réseau Pyrénées Vivantes, Oficina Catalana del Canvi Climàtic i la regió d'Occitània, o el mateix OPCC-CTP.
La implicació de Catalunya en el projecte és, tant pel que fa a entitats implicades com a pressupost –el
25% del total del pressupost correspon a set entitats sòcies catalanes-, la més significativa de tots els àmbits territorials del massís del Pirineu. A més a més de l'SMC i l'OCCC hi ha el
CREAF, la
Universitat de Barcelona, la
Universitat Autònoma de Barcelona, l'
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la
Universitat Politècnica de Catalunya i l'
Observatori de l'Ebre.
Un territori resilient als efectes del canvi climàtic l'any 2050
Els Pirineus són una bioregió muntanyosa
especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic. Les zones de muntanya, en general, són indrets amb una gran varietat d'
ecosistemes i en els quals la temperatura mitjana anual augmenta més ràpidament que la mitjana global. El canvi climàtic provoca greus impactes als sistemes biofísics i socioeconòmics com la flora, la fauna, els recursos hídrics, l'energia, el turisme o l'agro-pastoralisme.
Conscients d'aquest fet, als Pirineus coexisteixen set polítiques territorials de canvi climàtic corresponents als set territoris que hi són presents, però la majoria d'aquestes polítiques no tenen en compte dues característiques diferencials: el caràcter de territori de muntanya i l'enfocament transfronterer.
L'Estratègia Pirinenca de Canvi Climàtic, i el seu
Pla Operatiu 2030, estan centrats en l'acció transfronterera d'adaptació al canvi climàtic, integrant també algunes accions de mitigació. Té un enfocament sistèmic centrat en cinc sistemes:
Clima, Espais naturals resilients, Població i territori, Economia de muntanya adaptada i Governança, i defineix
72 accions concretes a implementar, sempre amb l'objectiu que els Pirineus esdevinguin, l'any 2050, un territori resilient als efectes del canvi climàtic.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi