Cinc motius per omplir les urnes

Aquest diumenge hi ha eleccions espanyoles. La convocatòria anticipada de Pedro Sánchez l'endemà de les municipals va agafar tothom a contrapeu. A l'onada de calor i a les ganes de vacances, sumeu-hi l'esgotament pandèmic i, en el cas català, el cansament per anys de tensió política i un debat nacional que va camí de situar-se en un atzucac. Però, sens dubte, la gran novetat és la possibilitat que el futur immediat estigui condicionat per l'extrema dreta, tant a Espanya com a Catalunya. El Congrés, el Senat i el govern espanyol legislen i decideixen en àmbits que impacten en el nostre benestar, en el dinamisme de la nostra economia o en la salut de la nostra llengua.

Nació és, i així ho hem definit al nostre compromís editorial, un diari que defensa els drets nacionals i individuals en un sentit ampli, que abraça valors democràtics i de progrés, i que valora positivament la participació política. Per això, en un moment que té un punt d'excepció, fem una crida al vot aquest diumenge. Ho fem per cinc motius:

1. Defensar la democràcia. Generacions de catalans hem lluitat per poder exercir el dret de vot, perquè la nostra veu sigui tinguda en compte i per poder defensar i dur a la pràctica les nostres idees. No podem donar per bo que es banalitzi. La democràcia no consisteix només a votar, és clar. Implica també contrapesos, poders independents, mitjans de comunicació forts i lliures, transparència, rendició de comptes i mobilització. Però el dret de vot és una pedra angular, és una via de participació directa que seria un error desaprofitar creient que quedar-se a casa o regalar la representació a l'antagonista polític millorarà les coses.

2. Aturar l'extrema dreta. Ja són aquí. Al País Valencià i les Balears, la seva presència i incidència als governs ja es nota amb mesures contra el català, les polítiques d'igualtat o el medi ambient. I ara volen governar o condicionar el pròxim govern espanyol. Si passa, serà fer un pas més en la normalització dels discursos i polítiques fonamentades en l'odi al diferent, xenòfobes o homòfobes, i que degraden la convivència posant al punt de mira a col·lectius històricament discriminats. Aniran més enllà del que tradicionalment han fet alguns partits d'àmbit estatal a l’hora de limitar drets. Sobre els catalans hi pesa una doble amenaça i no podem restar indiferents o frívols. Com pitjor, sempre és pitjor.

3. Mantenir la reivindicació nacional. El procés independentista va quedar bloquejat el 2017 i les solucions no arriben malgrat algunes millores puntuals gràcies a la justícia europea o als indults. Els partits sobiranistes estan dividits i cap d'ells és prou fort per fer prosperar un full de ruta propi. La dreta espanyola continua instant a la repressió i l'esquerra, que encara no l'ha desterrada del tot, no té una oferta política clara i seductora per atendre l'anhel majoritari de la societat catalana de millorar l’autogovern i poder decidir lliurement el seu futur, també si vol o no que Catalunya es converteixi en un estat. Una baixa participació a les urnes, una reculada significativa dels partits independentistes o un enfortiment del bloc de l'espanyolisme dur enviaria un missatge de renúncia i no de persistència d'un conflicte que demana ser resolt per vies democràtiques. 



4. Protegir drets i llibertats. Un govern de dreta extrema posarà en qüestió avenços dels darrers anys que, amb més o menys oportunitat o encert, han prosperat. L'escut social que es va posar en marxa amb la Covid, la llei del només sí és sí, la llei trans, la de memòria, la de l'eutanàsia, la d'habitatge, els acords de les pensions o les mesures per fer front a la crisi climàtica són mesures que beneficien a la majoria d’espanyols i també de catalans. En l'actual context social, econòmic i climàtic, no es poden rebobinar. Al contrari. Cal continuar avançant en la reducció de les desigualtats, en l'aprofundiment democràtic derogant la llei mordassa, reformant aparells de l'Estat poc exemplars o generant un context més favorable per emprenedors, autònoms o investigadors. Sovint la societat catalana ha reclamat avenços socials més decidits i el Parlament ha intentat legislar-hi, però s’ha trobat amb el mur de l'Estat a través del Constitucional. Mentre les nostres institucions no puguin decidir més coses, cal guanyar posicions en tots els fronts disponibles per avançar.



5. Enfortir els consensos de país. Correm el risc de tenir a Madrid un govern encara més allunyat de les majories socials a Catalunya i directament hostil. Unes majories que, a partir de solucions democràtiques, demanen un model d'estat diferent o un de propi i que no volen que la resposta al conflicte sigui la repressió o la guerra bruta. Però que també anhelen que el català continuï sent la llengua vehicular a les aules i que puguem protegir amb determinació la nostra llengua, i que demanen un model de finançament i unes infraestructures dignes per al nostre país. Cap govern espanyol, no hem de dur-nos a engany, ha estat capaç de garantir-ho amb plena satisfacció i tots els presidents de la Generalitat, sense excepció, han hagut d'enfrontar-s’hi en un moment o en l'altre dels seus mandats. Però del nostre vot aquest diumenge, i de la nostra participació a les urnes, en dependrà que el context sigui favorable o no al nostre progrés col·lectiu com a persones i com a poble.