Esterri d'Àneu, municipi amb millor recollida selectiva del Pallars

La recollida selectiva avança molt a poc a poc a Catalunya. El 2022 es va tancar amb un 45,3% de residus, la xifra més alta, però lluny dels objectius del país i dels que marca la Unió Europea. Segons dades de l'Agència de Residus de Catalunya, el Pallars Sobirà és una 10 de les comarques que millor recicla, amb un 60,1% de recollida selectiva, i compleix l'objectiu europeu en aquesta matèria per al 2025.
 
En la mateixa comarca, però, no tots els municipis van al mateix ritme. Així, Esterri d'Àneu és el que assoleix xifres més altes de reciclatge i lidera el rànquing de recollida selectiva a les comarques pallareses. El segueixen Alins (67,7%), Sort (66,9%), Espot (66,45) i Llavorsí (62,5%). A la comarca, recordem, el sistema de recollida porta a porta està vigent  des del 2015.
 

% recollida selectiva per comarques (2022)

Per altra banda, sis dels 15 municipis del Pallars Sobirà es troben per sota dels objectius que marca Europa. Tírvia té el percentatge més baix de recollida selectiva a la comarca, amb només un 35,9%, mentre que d'altres com Soriguera, Farrera o Esterri de Cardós superen el 40%, però encara estant lluny d'assolir la xifra ideal de reciclatge.
 

% recollida selectiva per municipis (2022)

Mentrestant, al Pallars Jussà la recollida selectiva encara és una gran assignatura pendent, tal com reflecteixen les dades de l'Agència Catalana de Residus i reconeixen des del consell comarcal. De fet, amb un 42,4%, es troba entre les 10 comarques catalanes que pitjor reciclen selectivament.

A excepció de Castell de Mur (51,9%), cap dels seus municipis supera l'índex de reciclatge desitjat. Senterada, però, es troba en el 47,7%, mentre que Isona i Conca Dellà i Abella de la Conca es troben a la cua amb un 35,7 i un 36% respectivament. El retard en aquesta matèria ha dut el Consell Comarcal del Pallars Jussà a intentar començar a implantar el sistema de recollida de residus porta a porta en diversos municipis de la comarca.


L'extensió d'aquest sistema, però, encara s'està treballant amb els diferents ajuntaments, que són els que, en última instància, han de decidir si volen implementar-lo o no. En una primera fase es començaria a aplicar als municipis a peu de carretera, és a dir Tremp, la Pobla de Segur, Isona i Conca Dellà, Salàs, Talarn i Vilamitjana. Pel que a la resta, hi entrarien -si volen- en una segona fase, segons explicaven des del consell comarcal.

Les comarques que més reciclen

La Conca de Barberà repeteix per segon any consecutiu com la comarca líder en recollida selectiva. En aquesta ocasió amb un 77,24%, més de 30 punts per sobre la mitjana catalana i vuit més que Osona, que ocupa el segon lloc en el rànquing.

El canvi d'estadístíca -enguany s'ha eliminat del recompte les runes domèstiques- els fa retrocedir uns tres punts, però aquest fet no aigualeix l'èxit del model d'aquesta comarca de l'interior del Camp de Tarragona.

Tradicionalment, separaven un 48-50% dels residus fins que van fer una prova pilot el 2018 tant de porta a porta com de contenidors intel·ligents. Una vegada es va aplicar al conjunt de la comarca, les dades es van disparar i es van situar clarament al capdavant de Catalunya.
 

Les 10 comarques amb major recollida selectiva (2022)

Osona (69,10%) i el Berguedà (67,15%) repeteixen un any més al podi de les comarques que més reciclen. Tanmateix, tot apunta que l'any vinent seran superades pel Lluçanès. La comarca més jove del país -constituïda enguany- va arribar a separar selectivament el 72,31% de la brossa generada. Com que l'any passat encara no era una comarca oficial, no apareix a les estadístiques (malgrat que l'hem posat al gràfic).
 

Les 10 comarques amb pitjor recollida selectiva (2022)

En contraposició, dues comarques turístiques com la Val d'Aran (27,13%) i la Cerdanya (33,82%) se situen a la cua de la separació selectiva. El territori de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (38,06%) així com el Baix Penedès (37,66%) i el Tarragonès (39,01) completen el TOP-5 de comarques que menys reciclen.
 

Els municipis que més separen

Com era d'esperar, els municipis amb una major recollida selectiva són els que apliquen a consciència el model porta a porta. Vilablareix (Gironès), amb quasi el 93% de separació, va ser pioner també en aplicar una taxa justa, és a dir, els veïns paguen més o menys en funció del seu comportament ambiental. Es dona la circumstància que es tracta del municipi on l'actual conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, va ser alcalde fins a l'any 2021.
 

Els 10 municipis amb millor recollida selectiva (2022)

Albons, Corçà i Verges, tots al Baix Empordà, se situen entre el 90 i el 92% de recollida selectiva. De la resta del país només es cola al TOP-5 Sant Quirze de Safaja, al Moianès, amb un 91,46%. Matadepera, amb més de 9.000 habitants, continua sent la població més gran que més recicla, quasi un 90%.

A la banda contrària, el municipi que té el dubtós honor de ser el que realitza menys recollida selectiva és Fígols, un micropoble del Berguedà -comarca que, curiosament, se situa al capdavant del rànquing-. Destaquen fins a quatre poblacions molt turístiques de la Cerdanya, amb un importantíssim parc de segons residències: Das, Isòvol, Prats i Sansor i Riu de Cerdanya.
 

Els 10 municipis amb pitjor recollida selectiva (2022)

 

Altres notícies que et poden interessar