Quins són els noms més posats al Pirineu?

El 2022 ha estat un any de novetats pel que fa als noms que més s'han posat a Catalunya. Per primera vegada, Leo és el més triat per als nens —433 concretament— que han nascut el 2022 arreu del territori. En canvi, Júlia/Julia es manté des del 2017 com el més adjudicat entre les nenes —440 exactament el 2022—. 

Des del 1997, quan es va posar en marxa l'estadística de l'onomàstica, i fins al 2021, el nom Marc havia tingut el lideratge al rànquing. El 2022, però, no només queda desbancat per Leo, sinó que Nil, amb 425 nens i al segon lloc, l'envia cap a la tercera posició, amb 398. A la quarta i cinquena hi podem trobar Pol, amb 391, i Jan, amb 386.

Pel que fa a les nenes, seguit de Júlia/Julia hi ha els noms Ona, amb 414; Martina, amb 396; Mia, amb 372, i Lucía, amb 357. Per tant, respecte al 2021, el nom Martina passa del segon lloc al tercer; Ona entra la llista dels cinc noms més posats, ni més ni menys que en segona posició, i Mia i Lucía mantenen el mateix lloc. Així doncs, Emma ja no apareix el 2022 entre els cinc primers. 
 

Jan i Laia, els més posats al Pirineu

Per àmbits del pla territorial, Marc sí que va ser el nom més freqüent a les Terres de l'Ebre l'any passat. I Leo, com a Catalunya en general, ho ha estat a l'Àmbit Metropolità, al Camp de Tarragona i al Penedès. Quant a la resta, és a dir, a les Comarques Gironines, Ponent, les Comarques Centrals i l'Alt Pirineu i Aran, el nom Jan ha estat el més triat per als nens. 

En el cas de les nenes, Júlia/Julia, en comparació amb el 2021, torna a ser el nom més freqüent de les que han nascut a les Comarques Gironines i deixa de ser-ho a les Comarques Centrals i al Penedès per passar a ser-ho al Camp de Tarragona i el Penedès. Sobre els noms dels altres àmbits, veiem que Martina domina a les Terres de l’Ebre; Ona, a Ponent; Jana, a les Comarques Centrals, i Laia, a l'Alt Pirineu i Aran.
 

Els naixements disminueixen 

Les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) fan evident que el nombre de naixements el 2022 només ha augmentat en tres àmbits del pla territorial: les Comarques Centrals (1%), les Terres de l'Ebre (0,8%) i Ponent (0,5%). Per contra, ha baixat en cinc dels vuit àmbits, és a dir, al Penedès (‑5,2%), al Camp de Tarragona (‑3,2%), a les Comarques Gironines (‑2,8%), a l'Àmbit Metropolità (‑2,4%) i a l'Alt Pirineu i Aran (‑1,9%). 


Si ho desglossem per comarques, la majoria també han registrat un descens del nombre de naixements el 2022. Tot i això, en alguns casos ha augmentat, com ara a l'Urgell (18,3%), el Moianès (10,8%) i Aran (9,8%). Al capdavant de les comarques on han nascut menys infants, però, hi ha la Conca de Barberà (‑16,7%), l'Alta Ribagorça (‑15%) i el Berguedà (‑12,1%). Malgrat tot, on més han descendit els naixements és als municipis de menys de 500 habitants (-12,2%), davant dels que tenen a partir de 500 habitants, que n'han registrat més. 

Amb els anys, l'edat mitjana a la maternitat és més avançada. El 2022 concretament s'ha situat en els 32,6 anys. Ara bé, l'edat mitjana quan neix el primer fill és de 31,6 anys. En aquesta línia, els territoris amb més fecunditat tenen una edat d'entrada a la maternitat més jove. 

Finalment, com ha fet destacable, l'índex conjuntural de fecunditat (ICF) va cada vegada més a la baixa des de la pandèmia. Mentre que durant el període d'abans de la pandèmia se situava en prop d'1,3 fills per dona, el 2022 se situa en 1,17. En aquest sentit, Ponent i les Comarques Centrals són els àmbits del pla territorial amb més fecunditat, 1,40 i 1,35 fills per dona, respectivament. En canvi, la fecunditat més baixa correspon a l'Alt Pirineu i Aran (0,98 fills per dona). Entre el valor més alt i més baix s'hi situen les Comarques Gironines (1,31) i les Terres de l’Ebre (1,30) i l'Àmbit Metropolità (1,13).

Altres notícies que et poden interessar