Les llàgrimes de Sant Llorenç —també conegudes com a Perseids— són un dels espectacles naturals més impressionants i esperats de l'agost. Cada estiu, durant diverses nits i des de diferents punts de Catalunya, es poden veure centenars d'estels travessant el cel a velocitats que poden superar els 50 quilòmetres per segon.
Aquesta pluja d'estels —la més famosa del món—, tot i que es pot observar durant diverses setmanes, arriba al punt més àlgid quan coincideix amb la lluna en fase minvant, moment en què també es veu més bé i amb més intensitat. On i quan pots gaudir dels sempre espectaculars Perseids aquest 2023? T'ho expliquem:
Per veure la pluja d'estels, és imprescindible situar-se en un indret amb poca contaminació lumínica, atès que la diferència entre un cel amb molta o poca contaminació d'aquestes característiques pot fer variar el nombre d'estels visibles en un 90%. Per això, la clau és allunyar-se cap a un punt fosc, sense necessitat de fer servir prismàtics ni telescopis. Malgrat que s'ha de mirar cap al nord-oest, just on hi ha la constel·lació de Perseu —d'aquí el nom de Perseids, també—, la recomanació és col·locar-se allargat a terra per aconseguir una visió vertical i panoràmica del cel.
Així, zones com ara Montjuïc, Collserola, el Montsec, el Ripollès, l'Alt Pirineu, Montserrat, la Mola i el Montcau són bons llocs per mirar les llàgrimes de Sant Llorenç. Altres punts són el mirador de Sant Patllari (Porqueres), el santuari dels Àngels de Girona, el santuari de Santa Maria del Foix, el castell de Burriac i l'ermita de la Salut (Papiol).
D'altra banda, els observatoris també són una bona opció. Entre els més destacats hi ha l'Observatori Astronòmic de Castelltallat, a Sant Mateu de Bages; l'Observatori de Pujalt, a l'Alta Segarra; l'Observatori Astronòmic d'Albanyà, a l'Alt Empordà, i l'Observatori Astronòmic del Garraf. Tampoc no es descarta la possibilitat d'observar-les des de nuclis urbans, però en aquest cas cal tenir compte la contaminació.
Les llàgrimes de Sant Llorenç realment són restes de partícules de pols de diferent mida que van deixant els cometes al llarg de les òrbites. Més concretament, són restes de partícules del cometa 109P/Swift-Tuttle, que descriu la trajectòria que fa la volta al Sol cada 133 anys. L'última vegada que el cometa va passar a prop del Sol va ser el 1992, però és cada any, durant l'època d'estiu, que la Terra en travessa la cua.
La pluja d'estels es produeix quan les partícules del cometa Swift-Tuttle xoquen amb les capes de l'atmosfera. Dit d'una altra manera, quan la Terra passa per la cua del cometa, les partícules de pols travessen l'atmosfera terrestre a una velocitat de 212.400 km/h. Per això, les partícules del cometa —la majoria no són més grans que un gra de sorra— produeixen traces de llum, que són les llàgrimes de Sant Llorenç. També es diu que el punt d'origen aparent de les llàgrimes sobre la volta del cel —el que s'anomena radiant— és la constel·lació de Perseu, molt a prop de la Cassiopea. Per tant, és per aquest motiu que també reben el nom de Perseids.
El 10 d'agost se celebra Sant Llorenç, festivitat que commemora el sant que va morir cremat en una graella. Per la proximitat de les dates, es diu que són les llàgrimes que va deixant anar el sant. Al final, però, és perquè coincideix que al voltant d'aquest dia s'arriba al punt àlgid dels Perseids.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
.jpg)
_(2).jpg)
_(1).jpg)
_(2).jpg)
.jpg)
_(2).jpg)
