«El Conqués»: 100 anys d'un tancament causat per la dictadura de Primo de Rivera

Des del seu naixement a finals del segle XIX, la premsa escrita pallaresa mai va destacar per la seva longevitat. Ans al contrari, la majoria de les publicacions periòdiques nascudes al Pallars entre 1882 i 1982 mai van superar els quatre anys de vida. En molts casos, els tancaments d'aquests setmanaris i revistes eren per motius econòmics; com a comarques eminentment rurals, mantenir una publicació no era precisament barat.

Tanmateix, enmig d'aquest desert, durant la segona dècada del segle passat va sorgir un setmanari -després periòdic quinzenal- que va trencar aquesta norma. El Conqués va sortir per primera vegada el 26 d'octubre de 1912, publicant el seu darrer número el 20 d'octubre de 1923, tal dia com avui de fa 100 anys. En total, 11 anys d'informació que van tallar-se abruptament per un motiu concret, molt diferent dels que havien tancat les publicacions anteriors: el cop d'estat i la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.
 
Aquest periòdic d'ideologia liberal-autonomista i regionalista va ser dirigit en la seva primera època per Jaume Laforga Jové, que anteriorment ja havia sigut director de La Veu de la Montanya (1903-1905), la primera publicació escrita del Pallars en llengua catalana. Més endavant, El Conqués seria regit per l'impressor Josep Maria Tarragona, que amb la seva impremta, per tant, garantia la continuïtat del quinzenal.
 
El Conqués es caracteritzava pels articles d'opinió en la primera plana, però també per la informació local i comarcal, també nacional, que publicava. Eren freqüents els articles sobre política, societat, així com de temes agrícoles, molt rellevants en una època on l'agricultura ja començava a patir els efectes de la construcció de les centrals hidroelèctriques i de l'embassament de Sant Antoni.

La presència a la comarca de l'empresa Riegos y Fuerzas de l'Ebro, coneguda popularment com La Canadenca, era aleshores un dels temes habituals que es tractava a les seves pàgines. Ara bé, ideològicament, El Conqués era molt proper, de fet podria considerar-se el portaveu oficiós dels cacics del Pallars, aquells polítics hegemònics amb gran poder i influència a les dues comarques, i que feien i desfeien d'acord amb els seus interessos particulars.
 
Un dels exemples més clars és del de Josep Llari i Areny, diputat a les Corts espanyoles pel districte de Tremp, al qual el periòdic elogiava en repetides ocasions. També al seu cunyat, Emili Riu i Periquet, uns dels grans promotors de les obres hidroelèctriques i també diputat a Madrid, així com el seu germà Daniel, que posteriorment també representaria la zona al Congrés.

En conseqüència, aquesta filiació política va propiciar nombroses polèmiques amb els contraris als cacics. El cas més rellevant va tenir lloc amb una altra publicació trempolina, La Conca de Tremp, portaveu del Casal Nacionalista de la ciutat, amb qui va protagonitzar encesos debats, desqualificacions, i fins i tot querelles. La condició procaciquista d'El Conqués, però, acabaria sent la seva sentència de mort.

Malgrat posicionar-se a favor del nou règim, la fèrria censura de la dictadura va acabar amb la vida d'El Conqués

 
Un dels objectius del cop d'estat de Primo de Rivera era, precisament, acabar amb l'hegemonia d'aquests prohoms arreu del país, aplicant una política de regeneració que acabés amb la influència d'aquests cacics. Malgrat que després del cop, El Conqués va posicionar-se a favor del nou règim, en el seu darrer número, que avui compleix 100 anys, anunciava la seva suspensió temporal, tot confiant en què "no será largo el paréntesi". Un somni que va caure en sac trencat, ja que la dictadura va aplicar una fèrria censura en premsa que, anys després, el règim del general Francisco Franco adoptaria amb encara més energia.
 
Amb el seu tancament, El Conqués va deixar el Pallars orfe de premsa escrita durant gairebé 10 anys. No seria fins al 1932, durant la Segona República, que les comarques pallareses tornarien a tenir una publicació: el quinzenal Renovació, de tendència republicana i d'esquerres. Casualitats cruels de la història, aquest periòdic va publicar el seu darrer número el 18 de juliol de 1936, data infame d'un altre cop d'estat, que en aquest cas desencadenaria la Guerra Civil Espanyola.
 

De moment, el segon més longeu

Amb els seus 11 anys de vida, el setmanari i després quinzenal El Conqués va ser durant dècades la publicació periòdica més longeva del Pallars. No seria fins al setembre del 1993 -80 anys després del seu tancament- que la revista Lo Raier igualaria i superaria la fita d'aquell vell periòdic liberal-autonomista.

Actualment, Lo Raier, amb 25 anys a l'esquena, ostenta aquest títol, mentre que El Conqués ocupa el segon lloc. Una posició, però, que ben aviat cedirà al diari Pallars Digital, que el 27 de maig de 2024 celebrarà el seu 11è aniversari. 

Altres notícies que et poden interessar