Les obres de rehabilitació al
Castelló Sobirà de Sant Gervàs ja han deixat entreveure
molts més recintes dels que inicialment es preveien. Jordi Vallverdú, arqueòleg tècnic del jaciment, ha parlat de
"complexitat dels espais" amb molts recintes i compartiments. La intervenció, impulsada per l'
Ajuntament de Gavet de la Conca, i que compta amb una excavació prèvia, fa que els arqueòlegs parlin ja d'un
exemple "gairebé únic" per la grandària i el bon estat de conservació.
Ara l'objectiu de l'ajuntament és fer les intervencions necessàries per fer-lo visitable. Les obres de rehabilitació del castell compten amb un pressupost de
208.229,21 euros i una durada prevista de
quatre mesos. Aquests dies s'ha començat l'excavació arqueològica i està previst també la consolidació de les estructures, millorar la seguretat, delimitació de l'espai i l'adequació de les restes del castell per a la visita.
Primer pla de l'excavació al poblat fora del Castelló Sobirà. Foto: M. Lluvich / ACN
Jordi Vallverdú ha explicat que la fase d'excavació encara és de pocs dies, però a mesura que avanci es podrà saber la
cronologia d'ús d'aquests espais de dins del castell, la seva funcionalitat o quan va ser el seu abandonament. Però el més sorprenent pels arqueòlegs ha estat el
volum d'espais i la seva complexitat.
A pocs metres d'aquesta intervenció a la fortificació, aquest divendres,
en finalitzarà una altra al poblat on l'equip d'arqueòlegs del
Laboratori d'Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona (LAMUB) estan duent a terme una nova campanya arqueològica emmarcada dins el projecte quadriennal de recerca
De ipsos kastellos: hàbitat i fortaleses de muntanya a la Catalunya medieval (s. IX-XIII), dirigit per
Marta Sancho.
L'excavació dirigida per la doctora Marta Sancho finalitzarà aquest divendres. Foto: M. Lluvich / ACN
Bet Mallofré, codirectora de l'excavació, ha dit que la intervenció té com a objectiu conèixer les característiques del
nucli d'hàbitat que es va formar als peus del castell, veure el seu
urbanisme i comprendre com s'accedia al castell des del poblat. L'extensió del poblat podria ser d'
una hectàrea aproximadament, envoltat per un mur i organitzat al llarg d'un carrer que enllaça el castell amb l'
església de Santa Maria, però l'excavació s'ha centrat en una quarta part del total de superfície.
En aquest espai han documentat
un hàbitat amb tres estances. Mallofré ha dit que no descarta que apareguin més estances si es continua excavant. Entre les restes que han localitzat i no són murs d'estructures hi ha ossos d'animals de vaca o ovella i ceràmica que utilitzaven per al dia a dia.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi