Intel·ligència Artificial

Senyor director,

Si mirem la definició d'intel·ligència, "facultat de la ment que permet aprendre, entendre, raonar, prendre decisions i formar una determinada idea de la realitat", arribarem fàcilment a la conclusió que poca similitud té amb l'anomenada Intel·ligència Artificial a la que fem referència constantment.

De fet, milers i milers de línies de codi (programari) de gran complexitat, conformats en els famosos algoritmes (seqüència de passos que permeten solucionar un problema) executades per un processador amb accés a una ingent quantitat de dades, i amb una capacitat de càlcul inimaginable fa pocs anys, res té a veure amb la definició d'intel·ligencia, perquè des del meu punt de vista un programari no té la capacitat d'aprendre (adquirir coneixement d'alguna cosa per mitjà de l'estudi, l'exercici o l'experiència), i tampoc d'entendre (percebre amb la intel·ligència el sentit d'alguna cosa, tenir la intel·ligència, una idea clara d'alguna cosa) i molt menys de raonar (fer servir la capacitat de pensar i relacionar de manera lògica una sèrie d'idees), i en cap cas prendre decisions (procés mitjançant el qual es du a terme una elecció entre les alternatives o formes per resoldre diferents situacions de la vida). Per tant, també serà incapaç de formar una determinada idea de la realitat, i el motiu pel qual serà incapaç de realitzar aquestes atribucions pròpies per definició de la paraula intel·ligència és simplement perquè aquesta és una atribució pròpia i exclusiva de ser humà i, per tant, no possible per unes línies de codi (programari).

És indiscutible que aquestes eines ens ajuden en tots els aspectes de la nostra vida, en el nostre coneixement, la nostra feina, la salut, l'educació, etc. Així doncs, ens trobem davant una qüestió que pot ser filosòfica o lingüística, o de caràcter conceptual, però si ens posem a pensar realment perquè acceptem anomenar un complex sistema de línies de codi (programari) com Intel·ligència Artificial, és potser perquè realment estem infravalorant la nostra pròpia intel·ligència, que de fet és una de les poques atribucions que li queden a l'èsser humà juntament amb els sentiments que ens diferencia de la resta. Però si encara no estem del tot convençuts de l'asumpte en qüestió, sempre podem preguntar-li al ChapGPT (xat basat en el model de llenguatge per Intel·ligència Artificial) que n'opina de tot això.

Xavier Solé Sabater