La millora del port de Comiols avança al ralentí

La millora de la carretera del port de Comiols avança a foc molt lent. La gran obra anunciada pel Govern l'any 2020, que ha d'unir les poblacions d'Artesa de Segre i Isona en menys temps i amb un traçat més còmode i segur, i que es preveia tenir acabada l'any 2025, amb prou feines ha començat a caminar.

El Departament de Territori acaba de treure a concurs la redacció del projecte del tram de 8,74 quilòmetres entre Vall-llebrera, a la carretera L-512, i l'encreuament de Folquer, a la C-1412b. Unes obres que, en el millor dels casos, no sortirien a concurs fins ben entrada la segona meitat del 2024, i que també contemplen fer un viaducte a l'altura de Montargull, amb un cost total d'uns 15 milions d'euros. És un traçat que forma part, al mateix temps, del condicionament entre Artesa i Folquer. 

 
Ara bé, hi ha un tram d'uns cinc quilòmetres, els que han d'unir la nova variant d'Artesa de Segre -inaugurada el passat mes de març- amb el nucli de Vall-llebrera, que encara resta pendent. Un fet que contrasta amb les previsions del Govern que a principis d'any exposava a Tremp l'exconseller de Territori, Juli Fernández, davant les diverses autoritats polítiques del Pallars.
 
L'objectiu, expressat aleshores, era "donar continuïtat" a la variant d'Artesa, unint-la fins a Vall-llebrera. A més, Fernández assegurava que ja estaven "redactant" la fase entre Vall-llebrera i Folquer, la qual, però, actualment només s'ha tret a concurs. Així i tot, en aquell moment Territori sí que va preveure que les obres no es licitarien fins al segon trimestre del 2024.
 
Pel que fa a l'últim tram previst en la gran obra de Comiols, el que ha de connectar Folquer amb Isona, també queda pendent. El condicionament, que abasta 13 quilòmetres i compta amb un pressupost de 129 milions d'euros, és el més costós de tots. Si bé durant el mes de març l'exconseller de Territori afirmava que el projecte ja estava en fase de redacció, aquest pas encara està lluny de completar-se.

 
L'Eix de Comiols, recordem, té actualment 54 quilòmetres de longitud i presenta un traçat força sinuós que arriba en algun punt fins a una altitud de 1.100 metres. Per al Pallars, aquesta millora ha estat una reivindicació històrica, atès que es tracta d'una via de comunicació vital per a la connexió amb Barcelona.

Al mateix temps, però, també ha sigut una promesa que ha passat per les mans dels successius governs de la Generalitat, i que malgrat l'anunci del projecte fa tres anys, sembla que encara està lluny de complir-se, almenys en els terminis anunciats en primera instància pel Departament de Territori.
 

Altres notícies que et poden interessar