La via morta de Rodalies Catalunya

Senyor director,

Una nova cadena interminable d’incidències en els serveis que ofereix l’Estat a la xarxa ferroviària de Catalunya està saturant la paciència de la ciutadania de tal manera que hi ha qui ha decidit obrir cortines de fum sobre el mal servei prestat a base de generar polèmiques polítiques paral·leles. És una vella tàctica més pròpia de la propaganda que de la informació, i així hem assistit aquests dies, entre altres, a un agre intercanvi de retrets al Parlament de Catalunya en els quals els partits responsables en la darrera dècada del desgavell, des de Madrid i Barcelona, acusen l’actual Govern de la Generalitat d’inacció. 

És aquest un debat de via morta, que només busca amagar que quatre de cada cinc dies els trens s’aturen perquè la inversió estatal no arriba al 19% anual del previst i perquè, des del 2009, es van traspassar a Catalunya les competències en planificació del servei ferroviari, horaris i tarifes, però mai la infraestructura ni els trens, que continuen en mans de les empreses públiques estatals Adif i Renfe.

Aquesta realitat, tant dura com l’acer de què estan fetes les vies, és causa que Lleida sigui l’única demarcació en la qual mai s’havia implementat el servei de Rodalies ferroviàries, tot i que va ser un acord de l’any 2013 entre els governs de l’Estat i la Generalitat, i que el 65% dels habitants de la Plana de Lleida viuen en poblacions i ciutats comunicades per la xarxa ferroviària.

Per tal de superar aquesta dinàmica de confrontació partidista, l’any 2020 la Diputació de Lleida constitueix la Comissió de Seguiment de Rodalies Lleida, per instar a la redacció d’un pla de mobilitat ferroviària de Rodalies de les Terres de Lleida i l’Alt Pirineu amb la participació dels ens territorials afectats, ampliable a les línies Lleida-les Borges Blanques-Montblanc, Lleida-Almacelles-Monsó, Lleida-Balaguer-la Pobla de Segur i Lleida-Cervera-Sant Guim de Freixenet, contemplant-hi la necessitat de cadències reduïdes i àmplia disponibilitat horària, així com una connexió efectiva a l’Alta Velocitat. Aquesta, amb les freqüències de pas reduïdes durant la pandèmia, Renfe encara no les ha recuperat plenament a data d’avui.

Amb la voluntat de superar, almenys fins ara, la picabaralla partidista, aquesta comissió la integren, a més de la Generalitat i l’Estat, els ajuntaments de Lleida, Bell-lloc, les Borges Blanques, Balaguer, Golmés, Castellnou de Seana, Bellpuig, Mollerussa, Anglesola, Tàrrega, Cervera i Sant Guim de Freixenet, així com els consells comarcals del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra, les Garrigues i la Noguera, així com la participació de les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega i els sindicats CCOO, UGT, CGT i Intersindical, a més de tots els partits polítics amb representació a la Diputació de Lleida.

L’àmplia representació social i institucional de la Comissió ha permès que ja l’any 2020 el Govern acordés encarregar a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) la planificació i gestió del servei de Rodalies Lleida, i que l’any 2021 FGC adjudiqués la compra dels quatre trens necessaris per operar les línies RL3 i RL4, per valor de 43,5 milions i el seu manteniment per 15 anys per 19,2 milions, al temps que es licitaven obres per valor de 5,8 milions d’euros en el baixador del polígon El Segre i tres estacions d’autobusos per promoure la intermodalitat. I que l’Estat anunciés una inversió de 48 milions en la construcció de les estacions d’autobusos de Lleida, Juneda, Tàrrega, Almacelles i del nou baixador al polígon del Segre.

La combinació de transport públic per carretera i transport ferroviari ha constituït, aquests anys de transició a la posada en marxa definitiva de Rodalies Lleida, el nostre servei de transport públic. Seguint les recomanacions de la Comissió de Rodalies, s’ha aprofundit en la coordinació dels serveis ferroviaris de Lleida-Balaguer-la Pobla de FGC i els serveis de les línies  R12, R13 i R14 de Rodalies de Catalunya a les comarques de Lleida, els serveis de bus Exprés i els serveis de bus de curt recorregut al voltant de la ciutat de Lleida. Aquests serveis combinats van transportar 2.371.300 viatges l’any 2022.

Com podeu comprovar, a través de la Comissió de Rodalies, la unitat d’acció i el treball conjunt té resultats evidents i positius per al territori, més enllà de la picabaralla interessada. Aquest relat, la veracitat del qual es vol posar en dubte per part dels que ara generen cortines de fum partidista just mentre es negocia la investidura del futur president del govern espanyol, demostra que el treball en comú que hem promogut des de la Diputació de Lleida potser no ens fa anar més ràpid, però ens garanteix que arribarem més lluny.

Joan Talarn i Gilabert
President de la Diputació de Lleida