El pantà de Sant Antoni, al 35%, per sota del mínim històric de la sequera del 2008

El pantà de Sant Antoni es troba actualment al 35% de la seva capacitat, per sota del mínim històric de la sequera del 2008. Aleshores, l'embassament va arribar a estar al 35,6%, mentre que el passat 5 d'octubre el nivell d'aigua va caure fins al 35,1%. Una situació excepcional degut a la manca de pluges, i que també s'estén als altres embassaments de les conques de l'Ebre, gestionats per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). 

En conjunt, se situen al voltant del 31%, també molt a prop del mínim històric de fa 15 anys (30,45%). Si bé el nivell d'aigua no és tan baix com els de les conques internes -gestionades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)-, tres dels pantans sí que han tocat fons aquest setembre. Són el de Canelles (12,5% de capacitat), Cavallers (2,7%) i Guiamets (4,8%). Mentrestant, el de Rialb també s'hi ha apropat després de buidar-se fins al 4,1% fa un any, i ara s'ha recuperat fins al 17,2%.
 

Les conques internes, per sota del llindar d'excepcionalitat

 
La situació és força més crítica als embassaments de les conques internes de Catalunya. Han caigut per sota del mínim històric de la sequera de fa 15 anys. Segons dades publicades aquest dilluns al migdia per l'Agència Catalana de l'Aigua, el nivell al conjunt de pantans és ara del 21,03%, una dada inferior al 31 de març del 2008 (21,05%), el moment més crític de l'episodi. De fet, el volum d'aigua actual no s'havia vist des de principis de segle. 
 
De fet, el nivell de reserves està per sota del llindar d'excepcionalitat (25%) per segona vegada a la història, després de la sequera del 2008, i s'apropa a una situació d'emergència (16% de reserves) a què no s'ha arribat mai fins ara. Els nivells no han parat de baixar des de maig del 2021, excepte dos repunts que van coincidir amb episodis de pluja, la primavera del 2022 i el juny d'aquest any. 

Fonts de l'ACA consultades per l'ACN expliquen que la sequera actual és molt més "llarga i greu" que la de fa 15 anys, ja que en l'episodi actual les pluges no han estat quantioses durant més de 30 mesos, mentre que en l'anterior, l'escassetat de precipitacions va durar 18 mesos.



Amb tot, s'ha trigat més a arribar al mateix nivell als embassaments principalment gràcies a l'ampliació de la capacitat de la dessalinitzadora de la Tordera, que ha passat de 10 a 20 hm³ per any des del 2008, i de la construcció de la dessalinitzadora del Llobregat, amb 60 hm³ per any. A més, la infraestructura de la Tordera està ara connectada a la xarxa de l'àrea metropolitana.

D'altra banda, segons l'ACA, entre el 2022 i el 2023 s'han aportat uns 70 hm³ d'aigua regenerada en el tram final del Llobregat. Les dues mesures iniciatives han aportat al voltant de 240 hm³ addicionals en els dos anys, una quantitat equivalent a la capacitat del pantà de Susqueda.

Altres notícies que et poden interessar