Així es troben els set grans projectes solars previstos al Pallars Jussà

El debat sobre els grans projectes fotovoltaics i la implantació de les energies renovables continua més viu que mai al Pallars Jussà. El darrer episodi d'aquest estira-i-arronsa entre bona part de la societat pallaresa i les empreses promotores de parcs solars va tenir lloc la setmana passada. Dos plantes fotovoltaiques, El Morellols, que ocuparia 71,2 hectàrees al municipi de Castell de Mur, i El Juncar, entre Tremp i Talarn, van rebre l'autorització administrativa prèvia per part de la Generalitat.

 
No es tracta d'un fet qualsevol. És la tercera i penúltima barrera que aquests parcs solars han de superar per poder ser una realitat. A partir d'ara la seva construcció dependria en última instància dels ajuntaments afectats, que han d'aprovar els permisos d'obres sol·licitats per l'empresa promotora. El serial, però, no acaba aquí, perquè dijous, la Comissió d'Urbanisme del Pirineu va revocar l'aprovació definitiva del parc Els Morellols.
   

«Els Morellols» fa un pas enrere

El motiu és que la planta solar no té tots els permisos i, tot i que la Generalitat li atorgués l'autorització administrativa prèvia, no pot ser aprovat, almenys de moment. Fa cosa d'un any, també semblava impossible que Els Morellols obtingués l'Informe d'Impacte Ambiental (DIA) favorable -sobretot per les múltiples al·legacions i informes desfavorables- però finalment així va ser.

 A través d'aquest visor, pots consultar els parcs solars projectats al Pallars Jussà

Tanmateix, tant el seu cas com el de la planta El Juncar no són casos aïllats. En aquests últims dos anys, només un dels vuit projectes solars previstos al Pallars Jussà ha sigut descartat. De fet, els dos primers formen part d'un macrocomplex juntament amb les plantes Les Alzineres i Costa Gran (Isona i Conca Dellà), i Neret (Tremp). En conjunt, aquests cinc parcs solars ocuparien 245,54 hectàrees, l'equivalent a 344 camps de futbol. D'altra banda, el 5 de juliol de 2023 també van passar aquest sedàs els parcs Pont de Fusta i Lo Tossal, tots dos al municipi d'Isona i Conca Dellà.

 

Quins passos ha de seguir un parc solar per poder ser construït?

Superar la barrera de l'Informe d'Impacte Ambiental no significa que aquests projectes solars finalment puguin arribar a construir-se. El procés és molt més lent del que a priori pot semblar. De fet, tan sols es tracta del primer pas. Un cop les centrals solars han obtingut aquest informe positiu, els projectes passen a la Comissió Territorial d'Urbanisme del Pirineu, que és l'encarregada d'atorgar l'aprovació definitiva.

 
És en aquest segon punt on es troben la majoria dels parcs projectats fins ara al Pallars Jussà. L'eufemisme que s'utilitza és "en tramitació". Tal com explica a Pallars Digital la membre de la plataforma Salvem lo Pallars, Valença Castells, tot i la llum verda ambiental, "cap dels informes aprovats està complet". Tots ells tenen condicionants -que figuren als mateixos informes- que les empreses promotores han de satisfer per continuar endavant.

D'altra banda, cadascuna de les centrals solars també està supeditada a una línia elèctrica que ha d'arribar fins a la subestació elèctrica de la Pobla de Segur. Nou escull: no es pot presentar el projecte sense línia, i la que es contemplava no es va ni a arribar a presentar. Entre d'altres, perquè passava per sobre d'espais protegits com el pantà de Sant Antoni. 

El macrocomplex solar ocuparia 245,54 hectàrees, l'equivalent a 344 camps de futbol

 
Al mateix temps, el parc solar Llau dels Juncs (Isona i Conca Dellà, a la imatge en vermell), i que anava de la maneta de la línia de la Pobla, va ser desestimat fins i tot abans d'arribar a mans de la Comissió d'Urbanisme. De moment és l'únic que ha rebut un informe d'impacte ambiental desfavorable, ja que afectava una gran superfície d'alt valor agrícola.  Els condicionants, doncs, són molt grans, i la Comissió d'Urbanisme pirinenca no té més remei que bloquejar aquests projectes fotovoltaics. Els primers a ser aturats van ser Les Alzineres, Costa Gran i Neret, el març de 2023. La sensació, doncs, de què aquestes centrals solars ja són un fet consumat xoca directament amb la realitat. "A ulls de la societat els han donat el vistiplau", exposa Valença Castells. Emperò, encara els queda recórrer un llarg camí abans que s'arribin a construir, si és que això passa algun dia.

Això és el que ha passat recentment amb Els Morellols. Si bé la Generalitat li ha atorgat l'autorització prèvia (tercer pas), la Comissió d'Urbanisme li ha retirat l'aprovació definitiva (segon pas). Si, per contra, hagués superat els tres primers passos, l'execució del projecte dependria en última instància de l'ajuntament afectat en cada cas, que hauria d'aprovar el permís d'obra sol·licitat per l'empresa. A priori, el consistori no s'hi podria oposar, ja que tots els permisos estarien en regla. Ara bé, indica Castells, sí que seria possible interposar un recurs.
 

Qui hi ha darrere dels parcs solars?

I qui s'amaga darrere d'aquests macroprojectes fotovoltaics? Doncs la mateixa empresa que promou la línia de molt alta tensió (MAT) que també vol passar pel Pallars: Forestalia, que també impulsa diversos parcs solars a les Garrigues. Ara bé, qui figura com a impulsors dels parcs són empreses filials d'aquesta firma aragonesa.

 
Per una banda, cinc de les plantes (Neret, Costa Gran, Les Alzineres, Pont de Fusta i Lo Tossal) estan promogudes per Energies Renovables Terra Ferma, una filial de Forestalia i del grup català Blueprom. Mentrestant, Els Morellols i El Juncar estan impulsats per dos empreses de noms ben semblants però amb una mateixa grup mare: Energía Inagotable de Leda i Energía Inagotable de Meissa, respectivament.

Altres notícies que et poden interessar