Els pescadors demanen al Govern un pla de gestió que desplaci el corb marí de les capçaleres dels rius

La Federació Catalana de Pesca i Càsting, l'AEMS-Rius amb Vida, la Federació d'Hostaleria de Lleida, els Guies de Pesca i societats de pescadors i convenis de pesca s'han unit a Escaló per reclamar al Govern un pla de gestió eficaç i sostenible del corb marí. Pescadors i hotelers reclamen que el desplaci de les capçaleres dels rius, tot argumentant que no és el seu lloc habitual i que "fa molt mal a la truita".

Tots ells han coincidit en destacar que si l'administració no fa un bon pla de gestió, l'actual programa suposarà la mort de la pesca als rius en un període no superior als tres anys. Per tot plegat, han demanat que es desplaci el corb marí al mar o a fora de les capçaleres. També deixen clar que no són partidaris del "sacrifici innecessari d'animals" i han afegit que fa temps que demanen que la pesca es practiqui de forma sostenible.
 
El president de la Federació Catalana de Pesca, Albert Vidal, ha dit que la presència del corb marí a les capçaleres dels rius és un tema que els "preocupa molt", tant per la incidència econòmica que té pel territori com per la sostenibilitat de la pesca. Així, ha explicat que ja es van reunir amb l'administració, però que la trobada va ser "una presa de pèl" i que el que volen ara és "reconduir la situació" i que es faci un "pla de gestió responsable" pel tema del corb marí.

Josep Amorós, president del conveni Pallaresa de pesca, ha parlat de les afectacions que pot tenir la presència del corb marí sobre els rius i la pesca i ha dit que reclamen una millor gestió per "intentar salvar la truita mediterrània amb una puresa del 95%". A més, s'ha mostrat molt contundent i ha afirmat que, si no els deixen regular la presència del corb marí, en tres anys es "quedaran sense truites i sense turisme de pesca".
 
Amorós ha destacat que el corb marí fa "molt mal", però especialment a l'època de l'any de la posta d'ous de les truites, donat que es menja les futures cries. També ha recordat que aquests trams de la Noguera Pallaresa són Reserva de truita i zona d'especial protecció per l'administració i que considera que aquesta no fa res per "protegir-la". Amorós ha sentenciat que no poder gestionar els corbs marins pot fer que la feina que s'ha fet durant vint-i-cinc anys a la Noguera Pallaresa de no repoblar no hagi servit per res.

Josep Castellarnau, president de la Federació Catalana d'Hostaleria, ha explicat que no fer una bona gestió del corb marí a les capçaleres dels rius pot portar a la desaparició del turisme de pesca a la zona. En aquest sentit, ha dit que ara es troba en un "molt bon moment" i amb molts pescadors estrangers per considerar el riu Noguera Pallaresa un dels millors del sud d'Europa per aquesta pràctica.

 
El president de l'Associació de Guies de Pesca, Joan Serra, ha parlat d'una "regulació més ferma del corb marí" per poder tenir uns rius saludables i ha anat una mica més enllà i ha demanat un pla de la truita als rius catalans. Per la seva banda, Gerard Sabarich, alcalde de Rialp, ha parlat que "malgrat no ser una au protegida" des de l'administració se l'està protegint en "detriment" de la truita autòctona. Ha afegit que pel Pallars la pesca és molt important i el turisme de pesca també i, per aquest motiu, "s'ha de lluitar per salvar-la".

Josep Grau, president de l'Associació Rius amb Vida, ha explicat que actualment la població de corb marí gros a Catalunya és d'uns 6.500 exemplars (segons el Cens d'Ocells Hivernants de Catalunya) distribuïts majoritàriament a la costa i a les parts baixes dels rius, però, per altra banda, les poblacions de truita autòctona a causa del canvi climàtic estan desapareixent de forma alarmant a tota la Península Ibèrica i, per tant, ha dit que "l'administració també té l'obligació de protegir-les".
 
Per a Grau tampoc té cap sentit que, per una banda, la Generalitat estigui invertint "grans quantitats de diners i esforços", per aconseguir reproduir espècies autòctones i protegides i, al mateix temps, faci "una gestió ineficaç" d'aquesta au marina, el que fa que aquest esforç econòmic, tècnic i humà "no serveixi per a res".

Per tot, reclamen que "urgentment" la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, posi en marxa un pla de gestió, "eficaç i sostenible per l'ecosistema", per a fer marxar de les Reserves Genètiques i de les capçaleres dels rius aquestes aus marines, que contempli l'estudi d'afectació a l'ecosistema i avaluï si aquestes aus són portadores o vectors de transició d'algun tipus de virus o bacteri que pugui afectar a altres aus o a peixos.

Altres notícies que et poden interessar