Els ajuntaments pallaresos afectats per la MAT,
Castell de Mur,
Gavet de la Conca,
Isona i Conca Dellà i
Tremp, presentaran juntament amb el
Consell Comarcal del Pallars Jussà recursos d'alçada contra la
línia de molta alta tensió. Així ho han anunciat aquest divendres a Tremp els seus alcaldes,
Miquel López,
Xavier Badia,
Jeannine Abella i
Sílvia Romero, des de la capital en una roda de premsa conjunta, coincidint amb l'últim dia en què es podia presentar aquesta mesura.
L'alcaldessa de Tremp,
Sílvia Romero, ha declarat que la presentació d'aquests recursos ha d'obrir la porta a la
via judicial, concretament la del
contenciós administratiu. Un fet, apunta, que suposaria dos aspectes: en primer lloc, la
"impugnació directa" de la
declaració d'impacte ambiental favorable emesa pel govern espanyol; i per l'altra, la demanda de
"nul·litat de ple dret del projecte" per un conjunt de factors molt ampli.
Romero ha defensat que el projecte de la MAT té unes implicacions socials i d'impacte ambiental molt evidents, així com les
al·legacions contràries de centenars de col·lectius i particulars de la comarca, que
"no s'han tingut en compte". En aquest sentit, ha afegit que la nul·litat del projecte respondria també al fet de "no haver escoltat les al·legacions de la participació ciutadana".
Matís important: una línia de transport i no d'evacuació
Per la seva banda,
Jeannine Abella, alcaldessa d'Isona, ha recordat que el projecte de la MAT del Pallars es remunta a l'any
2004, presentat aleshores per
Red Eléctrica de España (REE). Després de ser desestimat i aturat durant anys, el 2021 va reactivar-se per part de Forestàlia. En aquest sentit, ha exposat que l'empresa presenta la MAT com una línia d'evacuació, però els alcaldes defensen que en realitat es tracta d'una
línia de transport. Un "matís important", segons Abella, ja que si es tractés d'aquest segon cas, "la
competència exclusiva és de Red Eléctrica, i
no podria ser una empresa privada la que tirés endavant el projecte", ha dit.
Un altre canvi destacat té a veure amb l'estratègia de Forestàlia. A diferència del 2021, l'empresa
ha separat ara el projecte a l'Aragó i Catalunya, mentre que dos anys abans el va presentar de manera unitària. Un fet que ha provocat que els recursos dels quatre alcaldes i del Consell Comarcal sigui només contra la part catalana de la MAT. De fet, hi ha trams de la línia que ja tenen resolucions fermes; no és el cas del Pallars, motiu pel qual encara es poden interposar recursos. D'altra banda, aquest
canvi d'estratègia també serà un dels arguments que utilitzaran per impugnar la línia de molt alta tensió.
Malgrat haver rebut l'informe d'impacte ambiental favorable del
Ministeri per a la Transició Ecològica, la MAT del Pallars encara ha de complir les
correccions dictades en l'escrit del govern espanyol. Així mateix, l'autorització de la línia dependrà en última instància d'
un altre informe favorable que haurà d'emetre la
Generalitat de Catalunya. El Govern català, recordem, va anunciar que
recorreria la decisió de l'executiu espanyol d'autoritzar la MAT pallaresa.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi