El Govern regula els habitatges d'ús turístic en 15 municipis del Pallars amb un règim de llicència urbanística prèvia

El Govern ha aprovat un Decret llei per regular els habitatges d'ús turístic (HUT) mitjançant l'obtenció d'una llicència urbanística prèvia i d'una autorització turística en 262 municipis de tot Catalunya. D'aquests, 15 són del Pallars, 11 al Sobirà i 4 al Jussà. Es tracta d'indrets que presenten problemes d'accés a un habitatge permanent o que ja tenen més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants, o bé que compleixen ambdós requisits.

Aquests municipis no podran atorgar llicències d'obertura de pisos turístics fins que adaptin el seu planejament urbanístic al nou Decret llei. En aquest sentit, hauran de permetre expressament la compatibilitat de l'ús turístic amb el d'habitatge. Això només serà possible si, alhora, també poden justificar que compten amb prou sòl per a habitatges destinats al domicili habitual i permanent de la població resident.

 
En qualsevol cas, es podran atorgar com a màxim 10 llicències de pisos turístics per cada 100 habitants en aquests municipis. A les comarques pallareses, cinc dels municipis afectats superen el topall d'aquest tipus d'habitatges, tots ells del Pallars Sobirà: són Alins, Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu, Llavorsí i Rialp. D'altra banda, pel que fa als altres municipis afectats per la regulació, quatre són del Pallars Jussà (Castell de Mur, Tremp, Senterada i la Torre de Capdella), mentre que la resta són Baix Pallars, Farrera, la Guingueta d'Àneu, Sort i Vall de Cardós.

 
Es dona el cas, però, que tres dels 15 municipis ja han aplicat mesures per regular els habitatges d'ús turístic. Tremp i Sort, per exemple, han suspès durant un any les llicències per a nous pisos per tal de redactar una ordenança municipal pròpia. Per altra banda, els ajuntaments de Rialp, la Torre de Capella, i també el de Talarn, han limitat el nombre d'allotjaments d'aquesta mena que pot haver-hi als seus municipis.

L'aparició del fenomen dels pisos d'ús turístic és una de les causes de la disminució del nombre d'habitatges que es lloguen com a allotjament permanent. Això és degut al fet que els pisos d'ús turístic no són de nova construcció, sinó allotjaments existents que canvien de destinació. La tendència dificulta encara més l'accés de les persones i famílies a una llar habitual en un moment de creixement de la demanda de lloguer i en un context d'increment de la població catalana.
 
És per això que el Govern ha adoptat mesures urgents, mitjançant aquest Decret llei, per evitar que s'incrementin els canvis d'usos a pisos turístics específicament en zones on l'accés a l'habitatge ja presenta problemes, i on l'excessiva concentració de pisos turístics comporta problemes de convivència i de gentrificació. Per regular-ne la implantació, s'ha optat per la modificació del text refós de la Llei d'urbanisme.

Altres notícies que et poden interessar