Maria Barbal: «Sovint el conte és més complicat d’aconseguir que la novel·la, requereix una exigència molt gran»

L’escriptora Maria Barbal (Tremp, 1949) ha publicat Tots els contes (Columna), un recull de la seva obra íntegra que va presentar la setmana passada a la biblioteca de la seva ciutat natal. El llibre incorpora un total de 91 relats, dels quals tres són inèdits i s’ofereixen en primícia: Por de volar, El nen de les baldufes i Despertar.

 
Pel que fa a la resta, 68 han estat publicats en volums i una vintena provenen de publicacions periòdiques o antologies temàtiques. L’autora ha reconegut en una entrevista a l'ACN que aquesta darrera publicació –ordenada i classificada per Carme Arenas– li ha permès identificar quins han estat els seus "pols d’atracció". D’altra banda, tot i que admet que durant les dècades ha canviat, sosté que "no renunciaria" a cap dels primers contes.
 
El darrer llibre de Barbal recull pràcticament un centenar de relats que l’autora ha escrit en diferents etapes de la seva vida. Si bé alguns estaven molt ben localitzats d’altres, admet, no eren tan fàcils de trobar ja que no estaven en llibres o diaris. Aquest precisament era un fet que la neguitejava en un principi, juntament amb el pensament recorrent de com llegiria els contes ja publicats anys després.
 
"N’he repassat algun i potser ara no l’hauria escrit d’aquesta manera", assenyala, "algun el vaig trobar massa llarg i en d’altres hi faltava alguna cosa, però també vaig pensar que havia de ser permissiva amb l’escriptora que havia estat". D’altra banda, Barbal diu que el pas del temps pot modelar la mirada de les persones, que es pot tornar "més crítica" tot i que, en el seu cas, "no renunciaria a res". "Aquell primer espant de pensar en un volum de tots els contes s’ha canviat per il·lusió i satisfacció", afegeix.

«Vaig pensar que havia de ser permissiva amb l’escriptora que havia estat»

 
Entre els contes que es poden trobar en aquesta darrera publicació n’hi ha dels anys vuitanta, dels noranta, i també d’altres que va publicar a partir del 2000. En quant a material nou, n’ha afegit tres: Despertar, un conte sobre amor; El nen de les baldufes, inspirat en el seu net més gran; i Por de volar, el més extens, que d’alguna manera hauria pogut donar lloc a una novel·la.
 
"Tracta sobre el contrast d’aquelles persones que es consideren cultes i d’altres senzilles que han tingut una vida difícil", ha concretat. Un relat que va començar fa unes dècades i que ha acabat fa relativament poc. De fet, també ha aprofitat per dir que en l’actualitat té més material començat, tot i que ha matisat que, de moment, es troba en una certa pausa.
 
 

Mercè Rodoreda o Víctor Català, referents

Autores com Mercè Rodoreda i Víctor Català són algunes de les referents que ha citat Barbal, afegint que quan una persona llegeix es torna més "permeable". Mentre que Rodoreda la sent "a prop", en el cas de Català admira "la força de les seves trames" així com "la grandesa de la seva capacitat lingüística i el seu vocabulari". En quant a autors més contemporanis, Quim Monzó o Sergi Pàmies, són alguns dels escriptors que ha llegit més recentment.

"Sovint el conte és més complicat d’aconseguir que la novel·la. Fer-ne requereix una exigència molt gran", ha subratllat. Finalment, un dels aspectes que més ha valorat del recull ha estat la classificació per temàtica, que l'ha situat i li ha permès copsar els seus principals pols d’interès. "A vegades passa que els de fora hi veuen més que no pas els de dins", ha afirmat.

Altres notícies que et poden interessar