Adeu al lema «A España servir hasta morir» de la serra de Costa Ampla

El 22 de desembre de 2004, quan els nens i nenes del col·legi de San Ildefonso de Madrid cantaven el gordo de la loteria, al Pallars també en passava una de grossa, i que portaria cua. El lema de l'Acàdemia de Suboficials de Talarn, A España servir hasta morir, que regnava amb lletres enormes -fetes amb pedres blanques- a la serra de Costa Ampla, prop de Santa Engràcia, i just a sobre l'AGBS, era esborrat per ordre del Ministeri de Defensa.

La decisió va ser propiciada per una petició de l'aleshores diputat de Convergència i Unió al Congrés de Diputats, el democristià Josep Antoni Duran i Lleida. El govern central, des de feia pocs mesos en poder del PSOE, i amb José Bono com a ministre de Defensa, va acceptar de bon gran la demanda. Els socialistes no tenien majoria absoluta i, com en altres ocasions, els vots dels nacionalistes catalans eren claus.
 
Així i tot, malgrat que les gestions de Duran i Lleida van ser anteriors, la xispa que va fer encendre definitivament la metxa la va fer saltar un pallarès. En un article al diari Avui del 16 d'octubre de 2004, Josep Manel Fondevila criticava que "la gent de la Conca de Tremp som esclaus d'un missatge, A España servir hasta morir, que decora un serrat prop de l'Acadèmia Militar".
 
"Ens sobta que l'expresident Pujol es trobés còmode amb aquest decorat, deia Fondevila, que el president Maragall doni mostres de continuïtat i que la gent d'Esquerra [...] no hagin trobat el moment de denunciar-ho [...]. "Aquesta inscripció no és un agressió al paisatge, al bon gust, a la llibertat...?", preguntava.

Tres dies després, 19 d'octubre, Duran i Lleida responia al mateix diari a la carta de Fondevila. El líder d'Unió explicava que el col·lectiu Viatgers Luther Blisset ja li havia fet arribar la mateixa queixa, i que la va traslladar al ministre de Defensa.

Mesos després, encara sense una resposta, va fer arribar una foto del lema lluïnt sobre el serrat, i aleshores, el ministeri sí que va moure fitxa. "Espero que en poques setmanes s'acabi la vergonyosa inscripció que era, i és encara -deia citant les paraules de Fondevila- una agressió al paisatge, al bon gust, i a la llibertat".
 
I així va ser. Però la desparició física del lema (que abans era A España Franco, Franco, Franco) va causar una onada d'indignació entre part dels militars espanyols. Però la primera crítica negativa va venir des de la mateixa comarca. El dia de Nadal, l'aleshores subdelegat del Govern al Pirineu i exalcalde de Tremp, Víctor Orrit, lamentava al diari Segre que s'hagués pres aquesta decisió i s'hagués creat una polèmica inexistent, ja que la gent de la comarca "considerava aquesta inscripció part del paisatge", deia.

La reacció dels militars i d'alguns mitjans va ser encara més hostil. Fins al punt, que la promoció que aquell any havia de cursar els estudis a l'acadèmia va amenaçar de no venir a Talarn si no es restituïa el patriòtic lema a la muntanya. Més endavant, els anys 2005 i 2009, alguns alumnes van intentar restaurar la inscripció, incomplint les ordres dels seus superiors.
   
Fins i tot, l'any 2016 es va iniciar una recollida de firmes en línia a través de la plataforma Change.org per demanar al govern espanyol -aleshores ja en mans del Partit Popular- que A España servir hasta morir tornés al lloc que havia ocupat. La petició no va ser escoltada. Actualment, aquest polèmic lema només llueix a l'explanada de l'AGBS i al mateix escut de l'acadèmia des del 2019, però ja mai més sobre la muntanya.

Altres notícies que et poden interessar