Fòssils trobats als Nerets permeten reconstruir la dentadura de titanosaure més completa d'Europa

Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Museu de la Conca Dellà i la Fundación Dinópolis han descrit la dentadura més completa a Europa d'un titanosaure a partir d'unes restes fòssils trobades al jaciment dels Nerets.

Correspon a un dels darrers dinosaures d'aquest grup que van viure als Pirineus fa uns 70 milions d'anys i podria tractar-se d'una nova espècie per la ciència. Els titanosaures són un grup de dinosaures que es caracteritzen per tenir un cap petit, coll i cua llargs i potes columnars similars a les d'un elefant. És el darrer grup que se sap que va viure a Europa durant el Cretaci superior, l'últim període abans de l'extinció dels dinosaures fa 66 milions d'anys.

Ara, un equip de recerca de l'ICP ha publicat un estudi de la dentició més completa d'Europa assignada a un sol individu d'aquests últims gegants. La troballa es va fer al jaciment dels Nerets, a Vilamitjana, un dels més importants de la Conca de Tremp i amb una edat d'uns 70 milions d'anys. Les dents no estaven en posició anatòmica sinó desarticulades. Tot i això, com es van trobar disseminades al voltant d'un crani de titanosaure, els investigadors creuen que pertanyen a aquest animal.
   

Una col·lecció de 18 dents

Es tracta d'una col·lecció de 18 dents amb corones còniques i esveltes, amb un marcat desenvolupament de les carines mesials i distals, és a dir, les crestes en punta que recorren el lateral de la dent, com si fos la fulla d'una llança. Tot i estar dissenyades per a tallar la matèria vegetal com unes tisores de podar, serien més romes que les dels dinosaures carnívors.

Les característiques i forma de les dents indiquen que el dinosaure d'on provenen no s'assembla a cap de les espècies de titanosaures trobades a Europa, però presenten les característiques que defineixen les dents d'aquest grup. Però en comparar-les entre elles, els investigadors han descobert quelcom inusual. Si bé generalment les dents de la boca d'un mateix dinosaure es veuen força iguals en aquest cas s'hi han observat diferències en la seva forma.
 
"Com que corresponen totes al mateix individu, pensem que les diferències són degudes a la posició que ocupen a la boca, tal com passa amb els mamífers, que poden tenir dents de formes molt diferents, com les incisives o els queixals", ha explicat Bernat Vázquez, paleontòleg del grup de recerca en Ecosistemes dels Dinosaures de l'ICP. "En aquest cas, però, les diferències no són tan extremes, ja que totes les dents tenen la mateixa funció", ha conclòs l'investigador.
 

Els dinosaures dels Pirineus, els darrers d'Europa

La troballa és una mostra més de l'excepcional registre fòssil de dinosaures a Catalunya. En els diferents jaciments dels Pirineus hi ha les evidències dels darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs milions i fins i tot milers d'anys abans de la seva extinció a tot el planeta. Els fòssils que proporcionen són el principal camp d'estudi de paleontòlegs i paleontòlogues, al mateix temps, representen una font inesgotable de continguts per als centres d'interpretació i museus de la zona que divulguen un patrimoni paleontològic únic.

Altres notícies que et poden interessar